CORBERA ART, HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA

REVISTA DIGITAL

 

 

MARE DE DÉU DEL CASTELL DE CORBERA

LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL DE CORBERA

Miquel Gómez Sahuquillo

El dia 8 de setembre es el dia de les Verges trobades. Moltes poblacions celebren la festa de la seua patrona, la Mare de Déu. Els relats i les històries de l’aparició o troballa de la Mare de Déu en un determinat lloc arriben a tindre tocs de fantasia i de llegenda. Formen naturalment part de la devoció popular per una imatge, on importa ben poc la veracitat històrica o no, de l’esmentada llegenda. Tal es el cas de la Mare de Déu del Castell de Corbera on la tradició conta que durant la batalla que va tindre lloc al castell entre les tropes sarraïnes i les de Jaume I, es va aparèixer la Verge al caure un dels murs del castell i va ajudar a donar la victòria als cristians. La imatge havia estat amagada en eixe lloc abans que els musulmans conqueriren estes terres.

Dintre del cristianisme, la devoció a la Mare de Déu es un del grans pilars de la religiositat popular on Maria es considerada com a Mare de Déu i no sols com a Verge, sent Jesucrist el redemptor i salvador dels homes. Les Verges trobades per tant, tenen una gran significació i son símbol de la gràcia que per culpa del pecat hem perdut i que el poble fidel el retroba amb molta alegria. Buscant a Jesús sempre trobarem a Maria i es per això que en quasi totes les imatges trobades, tenim a la Verge acompanyada pel seu fill al braç o assegut sobre la seua falda.

A la Ribera, son molts els pobles que celebren festes patronals a la Mare de Déu el 8 de setembre. Veiem per exemple Algemesí que te declarada la seua festa de la Mare de Deú de la Salut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per l’UNESCO. També estan les de l’Alcudia, dedicades a la Mare de Déu del Oreto o les de Sueca  a la Mare de Déu de Sales. Corbera per la seua banda, celebra les seues festes en honor a la Mare de Déu del Castell, una esplèndida talla gòtica de la segona meitat del segle XIV i primera meitat del segle XV. Apareix mencionada ja en documents del castell de Corbera al segle XVI i que es conserven a l’Arxiu Històric del Regne de València. Per eixa documentació sabem que va estar entronitzada a una capella que hi havia al castell i que al segle XVII, la fortalesa estava abandonada. Només quedava en peu una capella en ruïnes i per eixe motiu es va decidir el trasllat de la benvolguda imatge a l’església del poble. A l’Arxiu Municipal de Corbera, trobem les despeses que ocasionaren les festes de la Mare de Déu i dels Sants Vicents en alguns anys del segle XVIII. Unes cambreres s’encarregaven de la custòdia de la imatge i del seu cambril. Tenim també documentada una confraria dedicada a la Mare de Déu en aquest mateix segle XVIII.

Com totes les festes, les de la Mare de Déu del Castell de Corbera han anat evolucionant al llarg del temps. Com ja hem vist, l’Ajuntament era el qui es feia càrrec de sufragar la festa dels seus patrons, la Mare de Déu i els Sants Vicents, mentre que l’Ajuntament de l’extinta Baronia de la Vila i Honor ho havia fet fins el moment de la festa del seu patró Sant Miquel. La devoció per la Mare de Déu del Castell fou i segueix sent molt gran per els veïns de Corbera, com també ho va ser de Polinyà, durant el temps en que la citada imatge va estar en l’església d’eixa localitat. Això va crear la consegüent polèmica entre els dos pobles que la consideraven seua. Els de Polinyà acusaven els de Corbera de que l’havien furtat de la seua església i els de Corbera al·legaven que primer va estar al seu poble dalt del castell. Per això, alguns llibres o diccionaris de principis del segle XX, en parlar de la Verge del Castell la consideren i nomenen com Mare de Déu del Castell de Polinyà.

Com en tants altres llocs, les noticies de les festes de la Mare de Déu a Corbera durant el segle XIX i a principis del segle XX son difuses. Es a partir de la segona meitat del citat últim segle quant tenim mes informació sobre les celebracions a la seua patrona, mitjançant els programes de festa. Així, a part de la novena i dels actes organitzats per l’Ajuntament i el treball de les cambres, destacava el dia gran amb una Missa Solemne i la processó per la vesprada. Als anys seixanta i setanta, la festa durava quatre dies, del 6 al 9 de setembre. El primer dia era el de la presentació de la Regina de les Festes i la seua Cort d’Honor. A continuació hi havia un espectacle de varietats amb la presència dels mes destacats cantants del moment com los Cinco Musicales, Karina, Rumba Tres, Massiel, i tants altres artistes del moment. El dia 7 es feia l’Ofrena de Flors i després hi havia danses populars. Naturalment, el dia 8 era la festa grossa. Despertà, cercavila amb la banda de música anunciaven la solemnitat de la festa de la Mare de Déu. A les 11.00 tenia lloc la Santa Missa amb l’assistència d’un orador sagrat. No podia faltar al mig dia la mascletà, el concert per la vesprada i la processó. A les 24.00 hores es disparava un gran castell de focs d’artifici. El dia 9 era el dia del xiquets. Per la vesprada hi havia espectacle infantil i per la nit tenia lloc el tradicional ball de gala que s’anomenava: Magna Velada, Reunión Familiar. Amb una traca de colors acabaven les festes de la Mare de Déu.

Amb la transició democràtica, les festes canviaren per complet. Hi va haver un intent de separar la festa religiosa de la profana. Aquest projecte no va tenir èxit. Les festes s’allargaren una setmana, començant el dia 1 de setembre i acabant el dia 8 dia de la Verge, sacrificant els tradicionals actes del dia 9. Entre els anys huitanta i noranta es va implantar la moda de fer sopars a la plaça durant les nits de balls i així ha seguit fins l’actualitat.

Hui en dia, les festes duren també una setmana amb una gran varietat d’espectacles i un intent de recuperar tradicions antigues com es els balls durant la processó.

El programa de festes de la Mare de Déu del Castell en aquestos últims anys, ve carregat d’actes culturals esportius i lúdics per a totes les edats. Per exemple, en aquest any de 2013 s’han programat tallers per als mes menuts, cine i teatre, concert i balls i un homenatge al pintor local Ricardo Cebolla, també correfocs i s´ha recuperat la tradicional Cordà, que feia ja molts anys que no es celebrava. Naturalment, destaca l’Ofrena de Flors del dia 7 i els actes del dia gran de la Mare de Déu, el 8 de setembre. Pel matí es disparen salves d’honor, la Missa Solemne es a les 12.00 hores del migdia. La mascletà te lloc a les 14.00 hores. Molt emotiva es la processó general per la vesprada a partir de les 20.30 hores amb l’assistència de nombrosos fidels i devots de la Verge. Les danses precedeixen a la processó. El grup folklòric l’Alter ballarà la Jota de la Serra, el Ball dels Arquets i el Ball de Processó de Riola. Destaca l’acte de la pujada de la Mare de Déu al seu cambril. L’església esta completament plena de públic que no vol perdre’s eixe moment emocionat. L’orgue entona el goigs al mateix temps que entronitzen la Mare de Déu al citat cambril i tot el poble fidel li canta a la seua mare protectora. La peculiaritat d’aquest acte de la processó i de la pujada de la Verge al cambril es que es processiona la talla original del segle XIV i no cap imatge copia com en altres poblacions, motiu que augmenta mes encara l’aflorament de sentiments mentre la imatge passa pels carrers del poble a muscles dels portadors.

Com a colofó i final de les festes es dispara seguidament un castell de focs artificials. Setmanes després es celebra una xicoteta festa dedicada al que fou l’antic patró de la Vila i Honor de Corbera, Sant Miquel. A partir d’eixe moment, els veïns del poble posaran la seua mirada en uns altres festes patronals, les dels Sants Vicents que tenen lloc a l’hivern i que daten del segle XVII. A l’any següent, de nou al setembre, el poble de Corbera gaudirà novament de la festa de la seua patrona i veuran novament passejar-se pels carrers a la Senyora, a la Regina de la seua antiga Baronia de la Vila i Honor, mirall de molts devots que l’admiren, li demanen favors o li donen les gràcies pels desitjos complerts.