CORBERA: HISTÒRIA, ART I ARQUEOLOGIA

 

 

LA FESTA DE SANT MIQUEL DE CORBERA (VALÈNCIA).

RECUPERACIÓ D’UNA ANTIGA TRADICIÓ QUE VA ESTAR PERDUDA DURANT MOLTS ANYS.

 

Miquel Gómez Sahuquillo

                                                                                                                                 (Arqueòleg)

 

    El 12 de juliol 1248 el rei Jaume I mana la construcció d’un temple que havia d’estar situat sobre una muntanya al nord de la fortalesa de Corbera, just al centre de les terres dels dominis del mencionat castell. En un fragment del document fundacional podem llegir: “Sapiem tots que jo Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, Mallorca, València, comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller, per mi i pels nostres donem i concedim per heretat pròpia, franca i lliure, a vosté germà Bernat i als vostres succeïdors per sempre aquella muntanyeta que està front (davant) al Castell de Corbera per a construir allí una església, i les cases en l’alqueria on està l’heretat, i un hort de quatre fanecades junt a les avant dites cases, i dues jovades de terra contigües a aquesta muntanyeta.

    Que totes les tingueu vos i els vostres succeïdors, amb les entrades i eixides, millores i totes les seues pertinències, des del cel a l’abisme, per ser segons la vostra voluntat i la dels vostres succeïdors, així amb tot, la predita (donació) mai es vengen ni de cap altra forma s’alienen a qualsevol persona, si no romanguen sempre a l’ús i servei de la dita església.

    Donat a València el 12 de juliol de l’any del Senyor de 1248.

    Sant Miquel que en hebreu significa “Qui com Déu”, es l’Arcàngel que en la Bíblia figura com un dels principals prínceps àngels defensor i protector d’Israel.  A l’Apocalipsi és el cap de la lluita contra el dimoni. Sant Miquel és el gran príncep dels Àngels i també custodi i defensor de l’església.

    La devoció al defensor de l’honor de Déu apareix ja des de molt prompte al cristianisme i des del primer moment de la conquesta de les terres valencianes  li dediquen temples i el tenen com a patró. El monarca conqueridor sentia molta devoció per l’Arcàngel i va estendre la seua devoció per tot el regne.

    A partir del segle XIV la popularitat de Sant Miquel de Corbera a la comarca de la Ribera va anar creixent molt ràpidament i el seu santuari es va convertir en lloc de pelegrinatge no sols pels habitants de la Ribera sinó també de les comarques veïnes i des mes lluny. Per una altra banda, es feien donacions testamentaries en favor de Sant Miquel de Corbera. Així veiem com el 1311, Na Beatriu, vídua de Perpinyà Jaspert de Sueca, atorga testament davant Maimonides Perri i entre altres legats piadosos deixa diners per la devoció del Sant Arcàngel de Corbera: “Operari Sancti Michaeli Corbaire...........duodecim denarios”. Na Jacma de Beniatzir el 1332 testa en favor de Sant Miquel de Corbera davant la notaria de Bernat Costa: Dimito operi Sancte Marie de Riole, duos solidos, item, Bacino Pauperrum, duos solidos. Item oprari Sancti Michaelis Corbarie, duos solidos...”.

    Sant Miquel era el protector de les terres i les collites del terme de la Vila i Honor de Corbera, al qual s¡emparaven els seus devots per tal de que evités pèrdues o calamitats que feren malbé les collites. Al segle XVIII, concretament el 1749 el ple de l’Ajuntament de la Vila i Honor de Corbera manifestava la seua alegria perquè l’Arcàngel Sant Miquel els havia protegit del mal temps i havia impedit que les collites es feren malbé: “Fue propuesto, resuelto y determinado que en atención al beneficio que se ha experimentado en esta Villa y su término de conservarse el fruto y cosecha del arroz indemne de toda intemperie y contraltoempo quando en las demas poblaciones de las cercanias se ha observado el rigor de la divina justicia en piedras, granizo, lluvias y otras tempestades devida esta clemencia al patrocinio del Arcangel San Miguel en cuyo medio del término de seta Villa se festeja su hermita se haga en este año en el dia de su festividad la misa y sermon que en algunos años se ha acostumbrado con la solemnidad correspondiente a la que asista este ayuntamiento costeando la Villa de sus propios la comida para los capitulares, religiosos y cantores asistentes y demas gastos”.

     Sobre la festa de Sant Miquel al segle XVIII y la primera meitat del segle XIX tenim bastant documentació. El 1743, per posar un exemple, el consistori municipal mana que “se paguen cinco libras que se han consumido en el refresco de la fiesta del Señor San Miguel a los senyores capitulares”. Al 1751 trobem: “De tiempo inmemorial a esta parte hace a sus expensas esta Villa una fiesta todos los años al Glorioso Arcangel San Miguel en su Capilla o Hermita constuyda dentro del termino general deesta Villa; decuyo patrocinio afianzan sus moradores los mayores consuelos en su amparo. Y que selebrando la Missa Mayor, y sermon, se administre a los que componen el Ayuntamiento y demmas asistentes en la capilla [a] un desayuno de chocolate, viscocho, pan agua y asucar, y que la comida no se haga en la capilla segun loacostumbrado por lo enfadoso y costoso, y que solo se haga una desente comida en este lugar para los Reverendos sacerdotes y predicadores...”.

    A la meitat del segle XIX assistim a la desintegració de la Baronia de Corbera que tingué lloc el 23 de setembre de 1836. A partir d’eixe moment l’ermita de Sant Miquel deixa de tindre la seua funció com a tal. Cada poble te ja el seu patró i la seua pròpia parròquia. La devoció per sant Miquel, que abans havia estat molt important en la Ribera,  va perdent-se poc a poc. A partir de 1880 sabem que la muntanya i l’ermita son de propietat particular. L’edifici quedà abandonat i prompte comença arruïnar-se. La imatge va ser traslladada a Corbera i diposita a l’església de la localitat: En el lugar de Corbera, a las diez y siete del mes de octubre dela año mil ochocientos cuarenta y siete; reunido en la sala capitular el ayuntamiento constitucional de este lugar formando sección ordinaria y estando en dicho punto se presentó el cura párroco del mismo don José Vilar y manifestó que la imagen de San Miguel que existia en la hermita del mismo nombre cita en este término, en esta noche pasada alque serían sobre las dos de la madrugada le llamó a la puerta al parecer un hombre diciéndoles que se levantase, pues tenia un santo a la puerta, y habiéndolo verificado se encontró a San Miguel arrimado a dicha puerta, sobre la esquina de la yglesia observó dos o tres huellas al parecer del hombre a quiens no conoció, recogió dicho santo y lo entró dentro de casa lo cual ponia en conocimiento del ayuntamiento para que en su visita y con su ausencia deliberasen lo que creyesen mas conveniente, entendida la ruina que demuestra la hermita donde se hallaba, y enterada la corporación delibera juntamente con dicho cura lo siguiente: quede depositado encasa del señor cura dicha himagen de San Miguel hasta segunda orden, quedando conforme dicho señor cura de entregar dicha imagen siempre y cuando el ayuntamiento se disponga otra cosa.”

    Durant la Guerra Civil a l’agost de 1937 es varen cremar els sants de l’església de Corbera i entre elles l’antiga imatge de Sant Miquel. Poc després seria enderrocat també el temple parroquial. Eixe fou el trist final d’una imatge, d’una devoció antiquíssima a Sant Miquel. L’ermita va quedar abandonada i en ruïna i ben prompte va entrar en l’oblit.    

    Passaren bastants anys fins que de nou algú es va en recordar d’una ermita que hi ha al terme en ruïnes. Un grup de joves es posa a investigar i entre tot el resultat final fou l’edició d’un llibre sobre la història de l’ermita de Sant Miquel de Corbera. Un d’ells va anar mes enllà i com que amés li diuen Miquel, va començar poc a poc a recuperar la festa, la tradició i la devoció a Sant Miquel. La nova imatge de Sant Miquel fou beneïda el setembre de  1996 i un anys després es va fer la primera festa de Sant Miquel, amb romeria inclosa que anava des dels peus de la muntanya de Sant Miquel a l’església parroquial. El 1998 fou un any especial. L’ermita celebrava els seus 750 anys. Es va fer una festa extraordinària.   Els primer anys de la recuperació de la festa es cremava una foguera, vingueren dos anys un grup de teatre de la facultat d’història de València. El sant era arreglat en un dosser a la placeta de la Conquesta a casa de Emilio Riera i Consuelo Caballero, fundadors junt a un servidor de la nova festa de Sant Miquel. Es tradició ja la benedicció de rotllets d’anís i que després es reparteixen entre la gent del poble. Els tabals i les dolçaines acompanyen la imatge a l’església per assistir a la Missa en honor a Sant Miquel. Uns focs d`artifici i els sopars al carrer son el colofó de les festes que en l’actualitat es fan en honor del que fou el patró de la Vila i Honor de Corbera i que siga per molts anys. L’únic que s’ha pretès en la recuperació d’aquesta festa, es tornar a posar en el lloc que li correspon en la història i en la memòria viva i col·lectiva del poble de Corbera la figura, la festa i l’ermita de Sant Miquel i que deixen d’estar per sempre en l’oblit. Eixe es l’únic propòsit de la festa de Sant Miquel.

 

Ermita de Sant Miquel fundada en 1248

Ermita romanico-gòtica de Sant Miquel centre de pelgrinatge durant l'Edat MItjana

Festa de Sant Miquel

 

La senyora Consuelo Caballero, cofundadora de la festa de Sant Miquel

 

                                                                         Un moment de la festa de Sant Miquel en 2013

 

 

Els festers de Sant Miquel 2013

 

 

 

 

Els festers de Sant Miquel 2013

 

Dosser amb la imatge de Sant Miquel 2013