CASTELL DE CORBERA (VALÈNCIA)

 

ESTUDI DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS EN SUPERFICIE

 

      L´art islàmic fou assentant-se amb els pas del temps sobre la base de les tradicions artístiques precedents dels territoris que havien conquerit. Al mateix temps, va sofrir un procés d´adaptació marcat per la seua concepció religiosa, procés que quedà plasmat en la seua expressió estètica i en la seua gran capacitat d´assimilació i, que portà a un art amb estil pròpi  i singular a la vegada que divers, encara que mantenint la seua pròpia unitat. L´artista musulmà donava gran importància a l´ornamentació, el que el va portar a desenvolupar notablement les arts decoratives. Aquest es el motiu pel qual la ceràmica islàmica va alcançar unes perfeccions notables i exquisides al llarg de la seua història i va constituir una de les manifestacions mes importants des del punt de vista artístic.

 

      La terrisseria andalusina  va influir posteriorment als tallers cristians i fou el germen de la tradició ceràmica espanyola al llarg dels segles posteriors. Les bases tècniques i funcionals introduïdes pels musulmans en la fabricació i decoració de les peces ceràmiques han aplegat fins i tot a la primera meitat del segle XX. Nombrosos jaciments arqueològics evidencien l´existència a les nostres terres de tallers i forns ceràmics pertanyents al període islàmic. Per proximitat al castell de Corbera, citarem dos exemples de terrisseries islàmiques: el trobat a Alzira, al solar del col·legi Julio Tena; i el trobat a Xàtiva. No hi ha que oblidar però, que hi existia també un tipus de producció local.

 

      Desprès de la conquesta cristiana, de les terres de l´Islàm en la zona del Sarq al Andalus i la creació del Regne de València, la historiografia va plantejar la possibilitat d´una continuïtat pel que es refereix als tallers ceràmics valencians. No obstant, les noves investigacions al respecte demostren que no es així, degut entre altres motius a la inestabilitat social que es va viure al segle XIII. A pesar d´això, sí que pareix que es va produir una continuïtat en el referent a les bases tècniques de tradició islàmica, que podríem entendre com una transferència de la tècnica islàmica a la cristiana. Es a partir d´aquest segle XIII quan apareixen documents escrits que ens parlen de de tallers ceràmics portats per mudèjars i per cristians. Durant el període baixmedieval destaquen els tallers de Paterna i Manises però, a la Ribera del Xúquer existien altres, com el de Càrcer o els apareguts també a la Safor, tant a Gandia com a les seus proximitats, per exemple a Potries i Vilallonga.

 

      En una fortificació militar con la de Corbera, la major tipologia ceràmica que hi observem en superficie, tant en el període islàmic com en el cristià, es la ceràmica comuna o de tipus domèstic, encara que es veritat que veiem de vegades també ceràmiques mes refinades i elegants, considerades de luxe. La ceràmica domèstica es aquella que se la coneix com comuna, la qual pot ser bescuitada i a la vegada també vidrada. Tenen aquestes ceràmiques per missió la de servir aliments o líquids i presentar-los davant dels comensals. Aquestes formes comunes ceràmiques solien ser àmfores, càntirs, gerres, marmites, orses, olles, i cassoles amb les seues tapadores, ataifors o barralets o ampolles. No hi ha que oblidar les peces que s´usaven per a la higiene personal, com per exemple els bacins; per cuinar, escalfar o il·luminar, com els fogons els brasers, les llums d´oli o les llums; fins i tot pel joc o l´esplai.

 

      Al període islàmic, en la decoració sobre les peces bescuitades en traçats negres (manganès) o en roig (almagre) s´observa la tradició terrissera nord-africana berber. Per la seua part, la introducció del vidrat de plom, va suposar  una novetat tècnica important, la qual era originària de l´Orient. Destaquen en aquestos vidrats els colors verd i melat en la ceràmica comuna andalusina. Totes aquestes tècniques varen perdurar i tingueren una continuïtat als períodes cristians posteriors.

 

      Pel que respecta a les formes ceràmiques andalusines, la cultura material d´aquest període destaca per la seua diversitat en quant a les formes i la decoració de les mateixes. Les ceràmiques de cuina que hem observat en superfície, estan representades al castell de Corbera mitjançant fragments d´olles, marmites, cassoles, etc. Solen presentar un vidrat de color marró clar a melat tant al seu interior com les vores del recipient, o be d´un marró mes intens. Assenyalar que la majoria dels fragments estudiats, en les successives visites realitzades al castel,l son menuts i molt desgastats. Les restes de ceràmiques d´emmagatzematge, tant de líquids com d´aliments, apareixen en abundància a la fortalesa. Es tracta de peces de pasta porosa en les que s´aprecia el desgreixador que la compon. La seua decoració es a base d´estampillats o esgrafiats, encara que també pintades. Aquestos recipients de contenció tenen, tant al període islàmic com el cristià, una decoració senzilla. Sol ser plàstica si el recipient es gran. També poden estar decorades les peces amb colors com el negre, el roig o el blanc. Així, la peça pintada en òxid de manganès te la seua deocració a base de traços amb formes geomètriques, línies paral·leles, etc. Els traços transversals poden ser fins o en espiga, reticultas, amples o en bandes que formen combinacions. 

 

      En les formes ceràmiques cristianes, s´observen fragments de peces amb tipologies noves que no es troben al període anterior, com per exemple restes de gerros amb  coll alt. El tipus de vaixella utilitzada a la taula es també indicador de noves pautes per el que es refereix al consum d´aliments i la seua presentació. Entre les peces que podem distingir dels fragments observats en les diferents visites al castell de Corbera i  estudiades al jaciment, no recollides, veiem formes corresponents a fonts còniques amb coberta interior vidrada, generalment de color marró clar o intens i també obscur.; fragments d´olles i cassoles d´idèntiques característiques; bols i escudelles, gerros menuts i grans, gots o càntirs, entre altres. Tots aquest fragments, tot i estar molt desgastats hem pogut reconèixer-los, tant per les seues característiques pel que fa a la forma, l´acabat de la peça o la decoració de la mateixa.

 

      La decoració incísa en grans recipients, tant islàmics com cristians, esta ben representada en Corbera. Es tracta de bandes ondulades efectuades mitjançant incisions múltiples a pinta. Aquestos recipients solien tenir una grandària mitjana o gran, com es el cas de   gibrells o gerres.

 

      Fou amb l´arrivada dels musulmans a la Península Ibèrica quan es va generalitzar l´us de la tècnica de vidrat a la ceràmica. Per obtenir el vidrat s´aplicava el vernís monocrom sobre la peça abans de dipositar-la al forn per coure-la. Aquest tipus de ceràmica s´utilitzaba a la cuina, encara que també a la taula per servir aliments. A la vaixella de taula trobem de vegades tècniques decoratives combinades, com per exemple el vidrat melat sobre línies pintades en òxid de manganès. Hem trobat mostres d´aquest tipus de vaixella al castell de Corbera, la major part monocromes i que eren les utilitzades per el servei de taula o per a la cuina. Podem veure com el tipus de vidrat es de color marró clar o melat, mentre que les ceràmiques vidrades continuadores de la tradició andalusina solen tenir una tonalitat marró més obscura.

 

      Les peces ceràmiques vidrades monocromes cristianes solen ser en melat, marró o marró obscur, a més de verd plom. No obstant aquestes dues últimes, ja es corresponen a un període cronològic mes avançat. Observem en la ceràmica vidrada fragments de càntirs, escudelles, cassoles, olles i fonts carenades, així com llums d´oli o canelobres. Del segle XIV hem vist a la fortalesa de Corbera fragments de pisa decorada amb blau cobalt sobre blanc. Entre les diferents sèries decoratives d´aquesta pisa considerada de luxe i utilitzada per el servei i presentació a taula, les trobades al castell son d´estil blau simple o esquemàtic, tractant-se en la seua majoria d´escudelles, càntirs o gerretes. Hem observat també al lloc petits fragments indeterminats de verd i manganès i reflex daurat.

 

      L´estudi dels materials observats en superfície (insistim, no recollits), assenyalen una clara filiació musulmana de l´edifici militar de Corbera, que posteriorment fou ocupat pels cristians. Els fragments de les restes ceràmiques que apareixen a la muntanya on esta ubicada la fortalesa, així com també a l´interior de la mateixa, ens demostren, des del punt de vista cronològic, una continuada ocupació del lloc des del període islàmic i el posterior cristià.  Lamentablement, les restes ceràmiques estan molt desgastades i  rodades, perdent-se en la majoria dels casos, la decoració de les mateixes. Continuant amb la tradició islàmica, observem també durant el període medieval i modern, la decoració de les peces de cuina o “obra aspra”, amb formes geomètriques, a base de ratlles paral·leles. La decoració esta feta utilitzant l´òxid de manganès. Sobre tot estan decorades les formes tancades, com per exemple gerros o en formes obertes els plats. De la ceràmica de luxe cristiana hem vist fragments decorats amb blau cobalt sobre esmalt blanc d´estil Paterna – Manises, sent la seua cronologia els segles XIV i XV. 

 

 

 

                                                                                                 Miquel Gómez Sahuquillo

                                                                                                              (Arqueòleg)