IMAGINERIA RELIGIOSA ACADEMICISTA A LA SEGONA MEITAT
DEL SEGLE XX
L´ESCULTOR SALVADOR FURIÓ CARBONELL I LA TALLA DE LA
DIVINA AURORA DE CORBERA (VALÈNCIA)
Miquel Gómez Sahuquillo
(Arqueòleg)
Entre
les senyes d´identitat d´un poble, entre altres coses, trobem aquelles
referides al seu patrimoni cultural i històric. Les festes formen també part
d´això que estem dient. Aquestes, marcades pel calendari religiós estan
vinculades a celebracions patronals, festes de carrer, dels “quintos” o com en
el nostre cas dels joves. Així, la festa de la Divina Aurora va nàixer a principis
dels anys cinquanta del passat segle XX quan un grup de joves entusiastes es
proposaren celebrar unes festes dedicades a ells i adoptant com a la seua
patrona a la Verge Maria baix la intitulació de la Divina Aurora.
En Juilo Roig Villalba, rector de Corbera
demanà autorització el 1951 per beneïr una imatge de la Divina Aurora, obra
aquesta realitzada per l´escultor i imaginer Salvador Furió1.
El context històric de la Segona
República serà el que ens ajudarà a entendre l´obra de molts autors que
treballaren després d´acabada la Guerra Civil, i entre ells Salvador Furió
Carbonell i la seua escultura, així com el seu estil, encara que aquest ja es
més tardà i pertany més al període de postguerra i sobre tot als anys
cinquanta, seixanta, setanta incloent també els vuitanta. L´escola iniciada
anteriorment per Benlliure condicionarà en part la tradició escultòrica
valenciana; també en temps de postguerra. L´art de Benlliure reflecteix
l´estètica decimonònica vinculada o gravitant fins la pintura i es deté en el
virtuosisme i amb els detalls. Els temes mitològics o clàssics son ara
substituïts per temes costumistes o d´història nacional. Després apareixeran
nous criteris estètics com la tradició figurativa marcada per Rodin o una total
revolució que te com a capdavanter Cézanne. Al nostre país, molts artistes seguiran la
tendència de la tradició figurativa on
la forma es concep en profunditat i sorgeix d´un centre que va expandint-se de
dins cap a l´exterior, cap a fora, amb naturalitat. Es en eixe moment quant
apareixen dos escoles, una escola castellana amb un realisme auster i una altra
mediterrània que s´endinsarà en un retorn al record del mon clàssic amb un
neohelenisme o un neoromanisme. Totes aquestes escoles influiran posteriorment
amb els artistes anteriors als temps de Furió i també amb els de la seua època,
el qual formarà part de l´anomenada
“Escola Valenciana” que giren entorn a l´Escola de Belles Arts de Sant Carles
de València. Aquesta escola insisteix en les ensenyances de caire acadèmic. Son
els artistes els que lliurement elegeixen el seu camí. Així, Furió i els seus
contemporanis artistes es preocupen i ressalten els valors del volum, la massa
i l´espai. Per exemple, a la figura de la Divina Aurora de
Corbera ho podem comprovar. Veiem també una notable naturalitat tant en la
figura acompanyada d´esència i dignitat que fuig de tòpics. Els detalls son
formals evitant tot allò que puga ser efectista. La figura de la Verge
s´aprecia senzilla i elegant. S´observa un ordre i un ritme en la talla al
mateix temps que apreciem també com un ànsia d´intentar que l´obra realitzada
siga perenne, que tinga intemporalitat i al mateix temps que es note una talla
robusta i amb força. De tota manera, les noves tendències advanguartistes es deixen
sentir també en el treball de les obres de Furió. No obstant, aquesta
avantguarda no va entrar en força degut que a les terres valencianes la
burgesia no recolzava eixes noves propostes que es venien plantejant.
Acabada la Gerra Civil i durant la postguerra
després, el nou poder establert va frenar el desenvolupament de tota
avantguarda artística, així com també intel·lectual a l´Espanya del moment.
Tot allò que no quedava ajustat a una
certa estaticitat en referència a formes i temes era censurat. La societat i la
cultura del moment que es va imposar, negava el mirar enrere i el retenir a la
memòria tots aquells successos que havien ocorregut i encara mes durant el
període de la República. Així ocorria també per tant en tot allò que tinguera
que veure amb les arts plàstiques. Hi va haver un abans i un després del
conflicte bèl·lic. Acabada la guerra, es tingué que començar de nou. Al
esclatar la guerra, l´avantguarda havia estat sentenciada a desaparèixer.
Davant d´eixe
panorama, morts uns, exiliats altres, els artistes que quedaren no tenien cap
altra eixida que dur a terme un únic art possible amb el qual pugueren
sobreviure durant els durs anys de la postguerra. Així veiem que la pintura es
del tipus acadèmic i tradicional on el mercat on era destinada tota eixa obra
era molt escàs, ja que es tractava d´una burgesia catòlica i conservadora. Pel
que fa a l´escultura, aquesta era commemorativa i decimonònica, destinada a
exaltar els valors patris o bé d´escultura religiosa i academicista per decorar
les esglésies que havien sofert greus desperfectes durant la Guerra Civil o les
noves reconstruïdes i on les imatges havien desaparegut durant el període de
confrontació armada. Així va seguir la
cosa durant els anys cinquanta i seixanta.
Es normal que al llarg de la nostra
història la imagineria religiosa anara canviant i evolucionant, adaptant-se
així a cada època i a les sues transformacions artístiques. Com ja hem vist,
l´escultura del segle XX va anar experimentant canvis des del punt de vista tècnic
i formal. L´escultua religiosa també es va tindre que adaptar a eixos canvis.
L´escultor del segle XX al interpretar un tema de caire religiós seguia o bé un
punt de vista tècnic i formal en una concepció tradicional o adaptar-se a un
nou llenguatge escultòric dintre de l´art sacre. Al nostre país, les coses son
diferents. Això vingué motivat per la Guerra Civil. Hem assenyalat anteriorment
com tant l´arquitectura com l´escultura queden marcades per una direcció
estatal i es veuen obligades a conviure en uns cànons marcats de manera directa
o indirecta pel poder. Això feu que quedaren aïllades dels corrents
internacionals. La destrucció de moltes
obres d´art de caràcter religiós durant els tres anys que durà el conflicte
armat, feu que sobre tot durant les dècades dels quaranta i cinquanta es
realitzaren noves obres escultòriques, sobre tot imagineria religiosa,
destinades a temples on substituïen les antigues obres que havien desaparegut
en guerra. Davant de tots eixos aconteixements i de la situació sociopolítica
del moment, l´art i l´escultura, entre elles la valenciana, es va caracteritzar
en eixa època per la supervivència, com ja hem vist, de posicions estètiques
anteriors i només s´observen tímids intens sobre tot pel que fa al tractament
esquemàtic de les figures. En eixe context s´ha d´entendre la realització de la
figura de la Divina Aurora, obra de l´escultor i imaginer Salvador, Furió
Carbonell. Aquest artista era natural de València i es va formar als tallers de
Carmelo Vicent Surià. Va participar en varies exposicions, destacant entre
elles la seua presència en la “Bienal del Reino de Valencia” de 1951. A finals
de la dècada dels cinquanta ingressà com a professor en l´Escola d´Arts i
Oficis de València. Aquest escultor junts a altres artistes contemporanis
formen el conegut con grup de “Renovació Figurativa”.
La imatge de la Divina Aurora esta
tallada en fusta de conífera. Destaca en la policromia de la talla la decoració
del mantell i de la túnica a base d´ors en forma d´estofat. El dit mantell es
de color blau i sobre ell veiem la
decoració comentada, mentre que la túnica es de color rosa. Destaca en ella la
decoració de la policromia en pa
metàl·lic i la seua ornamentació. La forma de treballar el burí a la talla fa
que la superfície tinga alteracions i això crea una il·lusió òptica que
s´assembla als resultats que s´obtenien quan es treballaven els materials
d´orfebreria otomana.
La Divina Aurora es una figura de la
Verge Maria, asseguda sobre un núvol i que te els atributs reials com a Regina
del Cel i la Terra. L´envolta un sol que es símbol de la saviesa, al cap te una
corona, a la mà dreta porta un banderí, estendard o senyera on també veiem el
sol dibuixat, a la mà esquerra porta una vara reial que la recorden com a Regina.
A cada costat del núvol on ella esta asseguda hi veiem dos angelets; el de la
dreta sosté un recipient on escampa cap a la terra la rosada matutina i el de
la dreta te un braç senyalant a Maria i l´altre a baix, tenint també la seua
mirada cap al terra. De tot el conjunt destaca la cara de la Verge. Es d´una
expressió serena i plena. Destaquen els seus ulls que criden l´atenció, tenint
una mirada discreta. Pel que fa a la composició de l´obra, aquesta es
triangular on el rostre es el més destacat i a les dues parts inferiors es
troben els mencionats angelets. La figura te uns trets perfectes i molt
estudiats. La policromia es rica, exquisida i accentuada en filigranes d´or. Te
la talla un conjunt dinàmic de ritmes curvilinis, una notable perfecció pel que
fa a les formes anatòmiques i sobre tot, un gran realisme al rostre, les mans i
els peus. L´autor ha fet una valoració del volum de la talla i del material
emprat en la seua realització.
Arribats a aquest punt, cal assenyalar
que aquesta obra d´art, aquesta magnífica talla escultòrica de Salvador Furió
Carbonell, si no tenim consciència del valor que te i del que representa, acabarà per desaparèixer si no la cuidem i
respectem. Es important la conservació
preventiva de la figura. El lloc on es guarde d´un any a l´altre ha de ser
òptim per a que no es faça malbé la imatge. Aquest lloc ha de ser el més
adequat. S´ha de poder controlar el procés de deteriorament que sofreix la
figura de la Verge. La pròpia talla, els suports i materials que la constitueixen,
degut a l´envelliment son sotmesos a reaccions biològiques, químiques i
físiques que poden arribar a destruir la figura. Aquestes reaccions solen estar influenciades per les condicions
ambientals on es troba la talla de la Verge. La manipulació inadequada de la mateixa tampoc ajuda a la
conservació. Les causes físiques provoquen deterioraments als materials en que
esta feta la talla i acceleren el procés de degradació de la mateixa. La
temperatura, la humitat, els moviments bruscos o els trons son nefastos per la
conservació de la peça. Les causes químiques i biològiques son també un factor
important a l´hora de la degradació de la figura si no esta en condicions
òptimes.
Davant tot açò,
plantegem la necessitat de protegir com cal aquesta magnífica obra d´art i
tenir preocupació per conservar el nostre patrimoni tant material, moble o
immoble com immaterial i un bon exemple d´eixe patrimoni es la Divina Aurora.
Caldria per tant, pel que fa a aquesta esplèndida imatge, en anar pensant i
agafar la cosa seriosament i mirar de quina forma o manera es podria preservar
en les millor condicions òptimes possibles. La tradició mana que la imatge
estiga guardada tot un any en casa del Clavari Major però, no sempre les
condicions on queda dipositada la Verge son les millors per a la seua
conservació. Pot ser encara estem a temps de trobar els mitjans necessaris
per poder protegir la talla de la Divina
Aurora com cal i conservar-la millor. Tingam en compte que la figura te ja 60
anys, que es una imatge voluminosa i que no esta ja per a ser guardada en llocs
inadequats. Recordem amés que es una notable obra de gran qualitat artística a
part per suposat del religiós on son moltes les persones que la veneren i li
tenen devoció. Per tot això, proposem buscar una solució al tema de la seua
conservació i que per suposat siga de satisfacció de tots. Que entre els
festers d´ara i els que ho varen ser en anys anteriors incloent els ja molt
majors, que sentien pròpia la festa quan eren joves, entre tots es podria crear
una comissió paral·lela a la festa on tot el mon que vullguera puguera formar part de la dita comissió i que
tinguera com a prioritat el salvaguardar la imatge de la Divina Aurora,
buscar-li solució per a la seua millor conservació, restaurar-la i trobar-li un
lloc definitiu amb unes condicions òptimes on quede dipositada sempre al mateix
lloc tots els anys. Els dies de la festa pot anar perfectament a casa del
clavari però en acabar la processó que torne sempre al mateix lloc condicionat
par a ella com cal. D´eixa manera podrà ser preservada i ser admirada ,
venerada i gaudida per futures generacions.
BIBLIOGRAFIA:
BLASCO CARRASCOSA,
Juan Ángel: La escultura valenciana del siglo XX, Tomo I, Valencia, Federico
Doménch. 2003.
GARCIA Carmen: Las
Pensiones de Escultura y Grabado de la Diputación de Valencia, Valencia,
Edicions Alfons el <magnànim, 1987.
GOMEZ SAHUQUILLO M.:
La imatge de la Divina Aurora de Corbera. Programa de festes de la Divina
Aurora, Corbera, Xics Fadrins, 2008.
HERNADEZ VALLÉS A.:
Proceso de restauración y conservación
de la Divina Aurora de Corbera.Actes de la VIII Assemblea d´Història de la
Ribera, Cullera, Regiduria de Cultura, Ajuntament de Cullera, 2000.
Esbós original
de l´autor Salvador Furió Carbonell el 1951.
FITXA TÈCNICA
TITOL: Divina Aurora de
Corbera
AUTOR: Salvador Furió
Carbonell
CRONOLOGIA: 1951-52
ESTIL: Religiós
Academicista
TÈCNICA: Talla
MATERIAL: Fusta de
conífera
DECORACIO: Policromia.
Destaca en ella el pa metàl·lic i la pròpia ornamentació
DIMESNIONS: Entre 1.25
m. aprox.
LOCALITZACIÓ ACTUAL:
Població de Corbera (València)
1 Don Julio Roig Villalba,
presbitero, cura párroco de la iglesia
de los Santos Vicentes de la villa de Corbera de Alcira, diocesis y provincia
de Valencia a S.S. Ilma. Humildemente
Expone: Que los
jovenes de la fiesta de la Aurora desean hacer donación de Ia Ama. Virgen Maria con el título de la Divina
Auroa, a esta parróquia, imagen de madera tallada y policromada según boceto y
presupuesto que adjunta el escultor encargado de la ejecución de dicha imagen;
mas necesitando para admitir dicha imagen bendecida y presentarla al culto la
licnecia, aprobación y autorización de S.S, Ilma. Se digne conceder dicha
aprovación y licencia si lo estima del caso.
Gracia que el
exponente espera alcanzar del recto proceder de S.S. Ilma. Cuya vida guarde
Dios muchos años.
Corbera de Alzia a 11 de agosto de
1951
Julio Roig
Ilmo. Sr. Vicario General del Arzo bispado
de Valencia (A.P.C.: Imagenes Corbera, doc. solts)
Virgen de la Divina Auroa de
1.25 m. de altura. Tallada en madera de pino, siendo su composición la que hay
al dorso.
Decorada en primera clase.
Coste siete mil ptes. 7000 pte (Nota del
escultor) A.P.C. Imagenes Corbera, doc. Solts.
Valencia 20 agosto 1951
Pase a informe de la Comisión
Diocesana de Arte Sacro
Lo
decretó y firma S.S. Ilma.
El
Vicario General
Por
mandato de S.S. Ilma.
El Vicesecretario
Sr.
Roque Ruiz
Valencia 4 de agosto de 1951
De acuerdo con lo informado por la Comisión
Diocesana de Arte Sacro, autorizamos al Rvdo. Sr. Cura Párroco de Corbera de
Alcira para que pueda bendecir la imagen de la Divnia Aurora. Esta licnecia va
cargada con setenta pesetas àra el Empresito Diocesano: 1% del presupueto.
Lo
decretó y firma S.S. Ilma.
El
Vicario General
Por
mandato de S.S. Ilma.
El
Vicesecretario
Sr.
Roque Ruiz (A.D.V.: Reg. 4554 )
29/32-3065
No hay comentarios:
Publicar un comentario