L´IDOL OCULAT  DE LA COVA DE LA MALLA VERDA

PRIMERA MANIFESTACIÓ D´ART ESQUEMÀTIC PREHISTÒRIC A  CORBERA (VALÈNCIA)

 

 

Miquel Gómez Sahuquillo

                                                                                                        (Arqueòleg)

 

   

      L´Eneolític, també denominat Calcolític o Edat del Coure, es un període de transisció entre el Neolític i l´Edat del Bronze, moment en el qual s´inicia la metal·lúrgia del coure, encara que persisteix la indústria lítica. Apareix en aquest moment un increment de la complexitat social. Hi ha un augment demogràfic, apareixen mes poblats, Degut a la intensificació dels treballs agrícoles i l´explotació de la ramaderia creix la producció d´aliments. Tot açò va a conduir a que es produïren canvis socials i fa la seua aparició la jerarquia.

 

Durant el Neolític final/Calcolític, que es correspon a la segona meitat del IV mil·leni i bona part de III mil·leni a.C., trobem que al territori valencià esta molt estesa la costum de realitzar en cavitats naturals, inhumacions múltiples. Les persones enterrades serien col·locades en posició primària, encara que poden haver també redeposicions secundàries. La presencia d´aixovars es una pràctica molt estesa i en trobem a la Cova de la Malla Verda. Allí varen aparèixer restes humanes de entre tres o cinc individus.  La cova va ser descoberta per un grup excursionista de Sueca. Esta situada en la Serra de Corbera, en la part nord-oest i a una altura d´uns 400 m. sobre el nivell del mar.  L´entrada de la mateixa es ampla a la base i estreta en la part superior. A l´interior hi apareix un corredor que fa 10 m. i a mesura que es va avançant, les parets van eixamplant-se de forma gradual. A continuació es fa un reculada cap a l´esquerra  tornant-se a fer estreta i donant pas a una sèrie de galeries d´accés complicat.

 

      La Cova de la Malla Verda mostra una funcionalitat molt clara, definida pel registre arqueològic o siga, el de lloc d´enterrament. Des del punt de vista morfològic, aquesta cova podria respondre al patró de cavitats menudes amb difícils corredors i complicats de transitar ames d´estar resguardades de la visibilitat. De tota manera, la dita cova s´escapa un poc aquesta variable ja que es de majors dimensions. Resulta complicada l´entrada a la mateixa. Te una gran esquerda a l´entrada, ampla per la base i estreta per la part superior. Tot això dificulta l´accés cap a l´interior de la mateixa. Per complicar mes l´arribada a ella, la trobem situada en un lloc bastant agrest. 

 

     El material arqueològic trobat i els enterraments, aparegueren en els primers metres d´entrada a la cova i va ser estudiada per l´arqueòloga Rosa Enguix a principis dels anys 70. Lamentablement, quant la professora Enguix va visitar la cova, aquesta ja havia sigut espoliat. Dels objectes recuperats fou impossible fer un estudi exhaustiu degut a que s´havia excavat el lloc sense cap rigor científic, perdent-se així una valuosa informació. Només es va poder fer un estudi del material recuperat però, no es podrà saber mai la forma dels enterraments, ni l´agrupació dels materials, de la qual cosa es lamentava l´arqueòloga1.

 

     Aparegueren al jaciment puntes de fletxa, destrals, aixa de pedra polida, ceràmica feta a mà i un ídol oculat fet d´os. Aquesta cova d´enterrament te una adscripció cronològica calcolítica /eneolítica, amb una cronologia del III mil·leni a. C.

 

    La ceràmica esta representada per varis bols, un d´ells ovoide de superfície llisa, un altre de fons pla i parets rectes, un bol menut de parets rectes i superfície rugosa i un altre de color rogenc de parets quasi rectes.

 

    En pedra varen trobar com s´ha dit, una destral de secció oval, obscura i una aixa, mentre que en sílex aparegueren puntes de fletxa que es varen perdre. 

 

    De tot el material que va aparèixer, el mes destacat fou un ídol oculat. Es sens dubte, sinó, el mes important del jaciment. Gràcies a ell es pot datar amb bastant fidelitat el lloc d´enterrament. Aquest ídol esta fabricat en os, mes concretament sobre la diàfisis del radio esquerre d´un ovicàprid  amb les dos epífisis fracturades. Es tracta d´una imatge de caràcter religiós. Pel que fa a la decoració l´os esta pintat en un mateix color, l´ocre  i respon aquest a la zona que denominem facial (B). Veiem una banda en disposició horitzontal de la que eixen varies línies verticals a mode de pinzellades. Per baix d´aquesta queden emmarcats els ulls de la figura, representats per dos cercles. Una banda vertical i estreta se situa entre els ulls a mode de nas, el qual esta molt esquematitzat. Aquesta banda esta limitada tant per dalt com per baix per cintes horitzontals on a les vores hi ha traços de línies perpendiculars. O siga, que per baix de la dita banda vertical, s´esten una banda de similars característiques a les descrites abans però, amb xicotetes línies orientades cap a dalt. A la part inferior de la banda es dibuixa  un entrant del que ix un eixint que te forma de V. Te una mida la figura oculada de 62 X 16 X 14mm. L´ídol esta trencat pels dos extrems2.

 

      Les úniques evidències d´idols oculats que han aparegut a la zona llevantina foren realitzats amb os o asta. La majoria d´aquestes figures han estat trobades en coves d´enterament com per exemple a l´Ereta del Pedregal a Navarrés, la cova de Bolumini d´Alfafara (Alacant), Cova de la Pastora d´Alcoi, etc. i adscrits al Neolític IIB (Eneolític-Calcolític). L´ídol de Bolumini conserva restes de pintura roja i es pot observar en ell amples faixes formant celles i on els ulls estan emmarcats per grups de línies paral·leles amb semicercles de doble inflexió. Aquest te estreta relació amb els trobats a la Cova de la Pastora d´Alcoi i com no, semblant al de Corbera.

 

      El caràcter de totes aquestes figures iconogràfiques es eminentment religiós i funerari. Hi ha hagut per part dels historiadors, una forta controvèrsia sobre l´origen d´aquest tipus d´ídols. S´ha pensat que aquestos podrien estar relacionats en la representació d´ua  deessa femenina guardiana de la sepultura, mentre que altres autors neguen eixa relació amb l´esmentada deessa.

 

     La dispersió peninsular dels ídols oculats sobre ossos llargs la trobem que es bastant restringida a un àrea concreta de la zona de la meitat sud de la província de València, sent la Cova de la Malla Verda el jaciment mes septentrional, la província d´Alacant, Múrcia i Almeria.   Tots els ídols trobats en aquesta àrea tenen un suport similar d´os i on la seua decoració esquematitzada consisteix en motius facials, distingint-se sobre tot els ulls i baix d´ells unes bandes verticals o bé horitzontals, així com motius geomètrics complexos. Tècnicament els ossos podien ser pintats, com el de Corbera o tenir una decoració incísa 

 

      En resum, els ídols oculats son figuracions simbòliques antropomorfes on l´element mes característic es la representació dels ulls. Estan relacionats com elements propis de les comunitats camperoles del Calcolìtic y els trobem pel que fa a terres valencianes, en coves d´enterrament a les comarques del sud del riu Xúquer. Tenen un caràcter simbòlic i religiós i fins i tot, els hi relaciona amb la identitat del difunt soterrat a la cova i als seus avantpassats. D´eixa manera representarien el llinatge i una representació genealògica d´un individu de l´elit. El fet de que no tots els soterrats tingueren un ídol, ja que la quantitat dels apareguts en relació al dels individus soterrats no es la mateixa, fa sospitar en una desigualtat social. Aquest ídols com el de Corbera, podrien estar relacionats amb les creences divines, amb la vida i la mort. Els ulls es podríem interpretar com la de la divinitat protectora i vigilant. Aquestes imatges de caràcter religiós i simbòlic poden estar relacionada també amb la preocupació per la supervivència de collites o protecció del ramat i també amb el concepte de fecunditat amés de divinitat funerària protectora de les tombes. 

 

      L´ídol oculat de la Cova de la Malla Verda es la primera representació artística que apareix a les terres de Corbera i es d´importància capital tant per la seua antiguitat i pel que representa. Es un bonic exponent de l´art esquemàtic prehistòric valencià.

 

FITXA JACIMENT

 

JACIMENT:                                                                            Cova de la Malla Verda TERME MUNICIPAL:                                                           Corbera INFORMACIÓ:                                                                       Espoli TIPUS:                                                                                     Cova DESNIVELL:                                                                           >30% PAISATGE:                                                                              Muntanyós CRONOLOGIA:                                                                       Eneolític FUNCIONALITAT:                                                                 Cova d´enterrament MATERIAL ARQUEOLÒGIC:                                              Lític (Pedra, Sílex)                                                                                                   Ceràmica feta a mà                                                                                                   Ossos (Ídol oculat)                                                                                                   Enterraments humans                                                                                                   (entre 3 i 5 individus)

 

 

 

FITXA ÍDOL OCULAT

 

TITOL:                                                                  Ídol Oculat             AUTOR:                                                                Desconegut             PROCEDÈNCIA:                                                  Cova de la Malla Verda                                                                                            Corbera (València)             CRONOLOGIA:                                                    III mil·leni aC.             ADSCRICIÓ CULTURAL:                                  Eneolític-Calcolític             ESTIL:                                                                   Art esquemàtic i                                                                                             macroesquemàtic valencià             TÈCNICA:                                                             Pintura amb ocre sobre os             MATERIAL:                                                          Os d´ovicàprid i pintura de                                                                                             color ocre.              DIMENSIONS:                                                       62 X 16 X 14mm.             CONSERVACIÓ:                                                   Regular.             LOCALITZACIÓ ACTUAL:                                 Museu de Prehistòria de                                                                                             València.

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA:

 

BALLESTER TORMO, I.: Idolos oculados valencianos, Archivo de prehistoria levantina II, Alcoi, 1945, pp. 115-147.

 

ENGUIX ALEMANY, R.: La Cova de la Malla Verda (Corbera de Alcira, Valencia) Crónica del XIII Congreso Arqueológico Nacional, Huelva, 1975, pp. 333-340.

 

GÓMEZ SAHUQUILLO, M.: El patrimonio arqueológico e histórico de Corbera. IV encuentro de centros históricos turistico-rurales. Corbera, Ajuntament de Corbera, Festes Sant Miquel, 2004, pp. 9-10.

 

MARTINEZ PEREZ, A.: Carta Arqueológica de la Ribera, Alzira, C.P. Lluís Vives, 1984, pp. 38-40.

 

MUÑOZ AMILIBIA, A Mª: Arqueología del País Valenciano: Panorama y perspectivas, en Lucentum, Alicante, Universidad de Alicante, 1985, pp. 5-53.

 

PASCUAL PEREZ, V.:  Un nuevo ídolo oculado procedente de la cueva Bolumini (Alfafara-Alicante), Archivo de Prehistoria Levantina VI, Valencia, Institución Alfonso el Magnànimo, 1957, pp. 7-13.

 

SOLER DIAZ, J.: Los ídolos oculados sobre huesos largos del enterramiento de El Fontanal (Onil, Alicante) en Lucentum 4, Alicante, Museo Arqueológico Provincial de Alicante, 1985, pp. 15-35.

 

SOLER DIAZ, J.: Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad Valenciana. Aliante, Real Academia de la Historia, Diputación de Alicante, 2002, pp. 106-107.

 

TORREOGROSA GIMENEZ, P. y GALIANA BOTELLA, Mª F.: El arte esquemático del levante peninsular: Una aproximación a su dimensión temporal, Millars Espai i Història, Vol. 24, València, 2001, pp. 153-198.

 

 

---

1 “Todo el material que a continuación describimos, ya habia sido extraido de la cueva cuando la visitamos...” ENGUIX ALEMANY, R.: La Cova de la Malla Verda (Corbera de Alcira, Valencia) Crónica del XIII Congreso Arqueológico Nacional, Huelva, 1975, pp. 333-340.

2 Rosa Enguix diu que aquest “...idolo oculado es uno de los elementos más importantes del yacimiento, no sólo por la aportación que supone a ste tipo de objetos religiosos en nuestra región, sino también porque se convierte en elemento clave para la datación del enterramiento”. ENGUIX, R..:  La Cova de la Malla Verda, op. cit., p. 340. Per la seua banda, A. Martinez considera la Cova de la Malla Verda com “...importante necrópolis...” MARTINEZ PEREZ, A.: Carta Arqueológica de la Ribera, Alzira, C.P. Lluís Vives, 1984, pp. 38-40.