EL CASTELL DE CORBERA (VALÈNCIA)

DESCRIPCIÓ DE LA FORTALESA

 

 Miquel Gómez Sahuquillo

(Arqueòleg)

 

      El recinte de la fortalesa de Corbera es de planta poligonal allargada d’un eix major Nord-Sud, en forma ovalada. Com hem dit, el perímetre emmurallat es de 470 metres. S’accedeix a l´interior des del seu front de llevant. La porta d’entrada es defesa  per una gran torre albarrana i el seu mur d’enllaç doble que la uneix a la muralla principal.  Encara que molt probablement la fortificació tingués un origen anterior, presenta una sèrie d’elements que l’identifiquen  com una fortificació islàmica. Aquest és un castell allargat i estret  i s’adequa  a l’orografia de la muntanya. Els seus murs s’adapten a ella. Les muralles van buscant les corbes de nivell. S’aprofita al màxim la roca del turó que serveix de defensa natural. Es per aqueix motiu que la seua planta és irregular. Els llenços de les muralles presenten un aspecte de serra dentada  o tancament en cremallera ja que la muralla fa una sèrie de ruptures amb entrats i eixits. Els sòcols són de maçoneria i l’alçat de tapial de pedres i morter de calç. Un parapet amb espitlleres ala seus merlets  remata les muralles. Aparentment, l’espai al seu interior està quasi buit, ocupat únicament per l´albacara  i la saluquiya. Les plantes de les torres son quadrades o rectangulars. La superfície del recinte fortificat es de 0´6 Ha. Pel que fa als materials emprats  en la  construcció dels murs del castell són els que s’utilitzen per fer la tabya o tapial, coexistint amb la maçoneria.

 

      La fortificació de Corbera queda dividida en tres nivells on trobem en el primer els murs barbacans, la torre albarrana amb el mur d’enllaç i l’accés a la porta principal.  En un nivell intermedi trobem el cos de guàrdia, el recinte emmurallat principal i l’albacar. Per últim en el tercer nivell estan la celòquia i les estances contigües.

 

     D’aquesta manera, en el primer nivell ens apareix un camí en ziga-zaga  que voreja i sorteja els murs barbacans, dirigint-se a la porta principal. Els murs barbacans tenien per missió protegir les portes i els punts dèbils de la fortificació. Aquests llenços murals estan incomplets ja que durant els anys 40 i 50 del passat segle XX  es varen construir bancals aprofitant les restes dels esmentats murs en la vessant nord-est de la muntanya. La zona es va transformar i destinar a la plantació de cítrics. Els sues murs són de tapial, similar als de la torre albarrana i mur d’enllaç.

 

      Per accedir a la porta principal i a l´interior del recinte, com ja hem dit, el camí que va cap a la fortalesa ha de sortejar diversos obstacles i ho fa en forma de ziga-zaga. Els murs barbacans obliguen a girar varies voltes abans d’aplegar  a la porta principal. Una vegada creuada aquesta accedim al cos de guàrdia situat ja en un nivell intermedi.

 

      La torre albarrana queda unida a la fortalesa per mig del mur de doble enllaç. Aquesta té dos missions, la primera protegir la porta principal junt a una altra torre que hi ha a la mateixa muralla del perímetre principal i la segona, preservar un pou d’aigua que es troba al seu interior.

 

      El cos de guàrdia situat després de la porta principal divideix l’accés a l´interior del castell en dos parts, una es dirigeix a l’albacar i l’altra fins la celòquia. Des d’aquest lloc arranca el mur d’enllaç doble que s’uneix a la torre albarrana.

 

     Ja dintre de la fortificació, al nivell intermedi, es situa  el recinte emmurallat principal i al seu interior es troba l’albacar.  Aquest, encara que dintre de la fortificació és una zona independent i era un lloc de refugi tant per persones i animals en cas de perill. Amb posterioritat, a finals del segle XIII, serà en aquest lloc on naixerà la vila cristiana de Corbera.

 

      En la part més elevada del turó i a l´interior del zona emmurallada principal es troba la celòquia. És en aquest lloc on estan les edificacions principals del castell construïdes en diversos moments de la historia de la fortalesa. Queden restes d´una gran torre quadrangular remodelada en època cristiana, lloc on es va bastir la casa de l´alcaid i on va residir durant un temps Na Ramona d´Encarroç Senyora de Corbera al segle XIV. L´edifici tenia pati central i estances als voltants del mateix, la Capella de Santa Maria o de Sant Joan, l´estança del Senyor, les cuines, el molí de sang i aljubs molt pròxims.    

 

Del llibre: Castell de Corbera, història i flora, Corbera, Diputació de València, Ajuntament de Corbera, Festes dels Sants Vicents, Festes de Sant Miquel, 2013.