CRONOLOGIA HISTÒRICA

De Corbera (València)

 

 

...-30.000 a.C. Paleolític inferior.
30.000/25.000-
-9.000 a.C. Paleolític superior - Muntanya de Carles i Cova d'Alfonso.
9.000-4.000 a.C. Mesolític.
4.000 aprox. Neolític.
2.500-1.000 a.C. Edat de bronze. Bronze valencià: cova de la Malla verda, Cova del Gat (Eneolític), Puntal de l'Agüelo (plé), Muntanya del Castell (plé), Ermita de sant Miquel (inicial), Cova de les Ratetes, Cova d'Alfonso, Muntanya de Carles (inicial).
1.000-100 a.C. Edat del ferro.
1.200-500 a.C. Tartesos.
1.100 a.C. Fenicis.
700 a.C. Grecs.
654 a.C. Cartaginesos.
226 a.C. Tractat de l'Ebre entre Roma i Cartago.
219 a.C. Aníbal destrueix Sagunt que aleshores s'anomenava Arse. La destrucció d'aquesta ciutat, aliada de Roma és el pretext que va desencadenar la Segona Guerra Púnica.
206 a.C. Revolta al campament romà de Sucro (prop d'Albalat) a causa d'unes "soldades" (pagaments).
197 a.C. Comença el procés de romanització a la Península Ibèrica.
75 a.C. Batalla de Sucro.
72 a.C. Sertori, pretor de la Província Citerior.
48 a.C. Pompei lluita contra Sertori en Hispània.
40 a.C. August Emperador. Fi de la República Romana.
1. Jesucrist naix a Betlem (Judea).
54 d.C. Comencen les persecucions contra els cristians.313 d.C. Edicte de Milà. L'emperador Constantí legalitza la religió cristiana a l'Imperi.
409 d.C. Els bàrbars penetren a la Península Ibèrica.
414 d.C. Els visigods a la Península.
418 d.C. Regne visigod.
476 d.C. Final de l'Imperi Romà d'occident.
552 d.C. Presència bizantina.
632 d.C. Mahoma. Expansió mahometana.
711 d.C. Batalla de Guadalete. Final de la monarquia visigoda. Els musulmans comencen
la conquesta peninsular.
718-720 d.C. Batalla de Covadonga.
912 d.C. Califat de Còrdova.
1031 d.C. Període de les Taifes. Final del califat de Còrdova.
1086 d.C. Els almoràvits penetren a la Península després de la Batalla de Sagrajas.
1093 d.C. Entrevista dels alcaids dels Castells de Corbera i Xàtiva i el cadí (justícia) de València amb el Cid.
1095 d.C. El Cid entra a València.
1121 d.C. Els almohades penetren a la Península.
1146 d.C. Domini Almohade.
1143 d.C. Unió d'Aragó i Catalunya.
1220 d.C. Conquesta de la capital de les illes Balears, Palma.
1236 d.C. Corts de Montsó, on hom decideix conquerir València.
1238 d.C. Jaume I, conquereix Balansiya (València).
1239 d.C. Rendició de Cullera. No se sap amb certesa quan es rendeix Corbera. "La costum", acta de Constitució del nou regne. Primeres donacions a Corbera.
1241 d.C. Primers pobladors a les terres del Castell de Corbera.
1242 d.C. Capitula Alzira.
1243 d.C. Jaume I a Corbera fa donacions.
1247 d.C. S'estableixen 50 pobladors al terme de Corbera.
1248 d.C. Repartiment de terres. Fundació de Sant Miquel de Corbera, Jaume I li lliura a Fra Bernat Oller una muntanya al nord del castell de Corbera per construir un temple. Sant Miquel de Corbera, parròquia de tot el terme del Castell. Jaume I concedeix el castell a Raimon de Rocafull mentre dure la guerra contra els moros.
1250 d.C. Mor Raimon de Rocafull, alcaid de Corbera.
1261 d.C. Furs de València, Jaume I estengué els Furs de València a tot el regne, mesura que va provocar la reacció dels barons aragonesos, que abandonaren les Corts.
1263 d.C. Jaume I dóna el Castell de Corbera i les seues terres al seu fill Pere que al mateix temps el cedirà a Jofre Gilabat.
1271 d.C. El rei Jaume I confirma els fori et consuetudines valentiae.
1276 d.C. Revolta d'Al-Azraq. Renovació del document a favor de Fra Bernat Oller sobre Sant Miquel de Corbera. Mor Jaume I. Puja al tron Pere III.
1280 d.C. Pere III assigna a Pere López Çorito pati i terres per a construir una nova Vila al peu del puig del Castell. (8 de desembre).
1281 d.C. El rei ordena als pobladors de Corbera que construesquen cases al recinte del castell.
1283 d.C. Confirmació dels Furs del Regne de València mitjançant Privilegi General.
1284 d.C. La Unió s'oposa al monarca.
1285 d.C. Alfons III succeeix a Pere III.
1289 d.C. Corts a Monzó.
1291 d.C. Jaume II es proclamat nou rei a la mort d'Alfons III.
1315 d.C. Donació a l'infant En Jaume del Castell i la Vila de Corbera.
1317 d.C. Canalització de séquies per al reg, segons manaments de Jaume II.
1320 d.C. Fixació de la parròquia on havia d'estar-hi el Consell de la Vila de Corbera, sent elegit el lloc de Riola.
1325 d.C. Jaume II aliena Corbera. Les dificultats financeres i polítiques de la corona, que havien començat ja en els últims anys de Jaume I, i l'avanç de senyorització del país obliguen a uns traspassos forçats i a una progressiva alienació del patrimoni reial.
1327 d.C. Jaume II concedeix la Vila de Corbera al seu tercer fill, Joan d'Aragó, Arquebisbe de Toledo. Alfons IV el Benigne és proclamat rei.
1330 d.C. Joan d'Aragó traspassa la Vila i el Castell a l'abat del Monestir Cistercenc de la Valldigna. L'abat vendrà Corbera a Raimon Berenguer I d'Empúries, fill del príncep Jaume.
1332 d.C. Concessió d'un mercat a Riola. Santa Maria de Riola, parròquia del Castell de Corbera. Sant Miquel de Corbera, ermita beneficiària.
1335 d.C. Concessió de fira i mercat en utilitat del Castell de Corbera. Instauració de la festa de la Mare de Déu.
1340 d.C. Pleit entre Corbera i Cullera per les terres de vora mar.
1345 d.C. Venda del Castell. Bernat Urgell, rector de Corbera. Donació a En Carròs de Vilaragut del dret de S.M. la Reina del Castell. "L'any de la gran fam".
1349 d.C. El rei dóna Corbera a Pere de Xèrica, el qual fa instal·lar un forn comunal, el Forn del Rei.
1351 d.C. Nova sequera.
1356-76 d.C. Guerra amb Castella. Rivalitat per l'hegemonia peninsular que enfronta els dos reis Peres.
1387 d.C. Joan I rei d'Aragó
1389 d.C. Carrossa de Vilaragut i Carròs, senyora de Carrícola, d'Albaida i de Corbera, amant del rei Joan I és expulsada de la Cort pel Consell de Cent i es retira al Castell de Corbera.
1391 d.C. Assalt i destrucció de la majoria de les jueries del regne.
1395 d.C. Martí I l'Humà és proclamat rei.
1410 d.C. Interregne. Martí l'humà mor sense deixar descendència.
1412 d.C. Compromís de Casp. Ferran I d'Antequera inicia la dinastia dels Trastamara.
1413 d.C. Rebeldia del comte d'Urgell, que era un dels pretendents a la Corona d'Aragó.
1416 d.C. Alfons V el Magnànim puja al tron. Corbera, Vila reial amb títol de Vila i Honor.
1418 d.C. Alfons el Magnànim adquireix el Castell i concedeix el títol de Baronia de la Vila i Honor de Corbera. Posteriorment serà comprat de nou per la família Vilaragut. Corbera és incorporada a la corona i es manté amb una sola jurisdicció junt a Riola, Fortaleny i Polinyà, prenent el nom de terme general de la Vila i Honor de Corbera.
1458 d.C. És proclamat rei d'Aragó Joan II.
1465 d.C. Venda de la Baronia de Corbera a Joan Carròs de Vilaragut.
1479 d.C. Ferran II el Catòlic, nou rei de la Corona d'Aragó. Unió de Castella i Aragó.
1514 d.C. Llaurí i Matada se segreguen de Corbera i formen baronia pròpia i dependent dels senyors de Vic. Al segle anterior s'havia segregat Alcudiola.
1516 d.C. Carles I i V d'Alemanya, emperador.
1519 d.C. Nova pesta.
1520-23 d.C. Guerra de les germanies. Destrucció del Castell de Corbera. La Vila, propietat del duc de Gandia, Joan Borja, fa front als atacs de Joan Caro.
1534 d.C. Elecció de Corbera com a rectoria de moriscos.
1539 d.C. Desmembració parroquial de Riola, Fortaleny, Polinyà i Corbera.
1556 d.C. Abdicació de Carles I a favor del seu fill Felip II.
1570 d.C. Visita pastoral a Riola i a Sant Miquel.
1580 d.C. Incorporació definitiva de Corbera a la corona. Pretensió de reparar i reconstruir estances del Castell, sent l'alcaid del Castell En Carles Joan.
1596 d.C. Hom construeix un temple parroquial a Corbera.
1598 d.C. Felip III succeeix a Felip II en la corona d'Espanya.
1602 d.C. Inventari de tot el que hi havia al Castell i a la Capella de la Mare de Déu.
1608 d.C. Jaume Bleda, rector de Corbera pretén l'expulsió dels moriscos de Corbera.
1609 d.C. Expulsió dels moriscos de les terres d'Espanya.
1611 d.C. Intents de repoblar Corbera deshabitada després de l'expulsió.
1613 d.C. Crisi general de la "Taula de Canvis".
1621 d.C. Felip IV és proclamat rei d'Espanya.
1640 d.C. Nova repoblació a Corbera. 12 de juliol. Felip IV fa disposar de les bigues del Castell per construir el nou carrer del Forn de Corbera (actual Sant Vicent).
1665 d.C. A la mort de Felip IV el succeeix Carles II. Recuperació econòmica.
1668 d.C. Uns perits avaluen el Castell i assenyalen les reparacions que calen.
1682 d.C. Carles II accedeix a la reedificació de la Capella del Castell.
1700 d.C. Felip V enceta la dinastia Borbònica.
1701 d.C. Guerra de Successió.
1707 d.C. Batalla d'Almansa. Pèrdua dels Furs de València i Decret de Nova Planta.
1746 d.C. Fernando VI succeeix el seu pare Felip V. Il·lustració.
1750 d.C. Primera notícia sobre reparacions a l'ermita de Sant Miquel.
1754 d.C. Vicent Marí, nou beneficiari de Sant Miquel. Inventari dels béns del temple. Noves reparacions a Sant Miquel de Corbera.
1759 d.C. Carles III rei d'Espanya.
1767 d.C. Despeses festes de Sant Miquel i de Sant Bernabé patrons de la Vila i Honor de Corbera.
1770 d.C. Festes de Sant Miquel.
1777 d.C. Despeses festes a la Mare de Déu del Castell.
1783 d.C. Gran tempesta a Corbera que dura 75 dies i féu malbé collites i béns.
1788 d.C. Carles IV rei d'Espanya, crisi econòmica.
1804 d.C. Últimes notícies sobre la festa de Sant Miquel de Corbera. José I Bonaparte, rei d'Espanya.
1812 d.C. Constitució, Corts de Cadis.
1813 d.C. Torna Ferran IV.
1822 d.C. L'antic Regne de València quedava dividit en quatre províncies, Castelló, València, Xàtiva i Alacant. Corbera passa a formar part de la província de Xàtiva.
1833 d.C. Isabel II accedeix al tron.
1833-40 d.C. Regència de Maria Cristina i primera guerra Carlina.
1835-37 d.C. Mendizabal comença les desarmortitzacions que tan beneficien als burgesos comprant les terres espoliades als convents i monestirs.
1836 d.C. Constitució d'Ajuntaments propis: Corbera, Riola, Fortaleny, Polinyà. Desintegració de la Baronia de Corbera.
1847-49 d.C. Segona guerra Carlina.
1866 d.C. L'Església de Corbera pateix un robatori de joies.
1868 d.C. Isabel II es destronada.
1870-73 d.C. Amadeo de Saboya arriba a Espanya però abdicarà en 1873.
1872-76 d.C. Tercera guerra Carlina.
1873 d.C. Cantonalisme. Proclamació de la I República.
1874 d.C. Alfons XII és proclamat rei. Tornen els Borbons.
1876 d.C. Nova constitució.
1880 d.C. L'ermita i la muntanya de sant Miquel passa a ser de propietat particular.
1883 d.C. Segell de metall de la Vila i Honor de Corbera.
1885 d.C. Víctimes del còlera a Corbera. Es registraven 324 casos i van morir 136 el 12 de juliol. Regència de Maria Cristina, fins abastar la majoria d'edat Alfons XIII el 1902.
1889-90 d.C. Epidèmia de còlera a Corbera.
1899 d.C. Construcció de l'ermita del Santíssim Crist de Corbera.
1902 d.C. Alfons XIII rei d'Espanya.
1923-30 d.C. Dictadura de Primo de Rivera. L'exportació de la taronja està en el millor moment.
1931-36 d.C. Segona República.
1936-39 d.C. Guerra Civil.
1937 d.C. Destrucció del temple de Corbera.
1939 d.C. Dictadura del General Franco.
1940-50 d.C. Nova església parroquial a Corbera.
1971 d.C. Coronació canònica de la Mare de Déu del Castell de Corbera.
1975 d.C. Joan Carles I rei d'Espanya.
1996 d.C. Celebració a Corbera dels 25 anys de la Coronació canònica de la Mare de Déu.
1997 d.C. Recuperació de la festa de Sant Miquel.
1998 d.C. 750 Aniversari de la fundació de Sant Miquel de Corbera.

 

Miquel Gómez Sahuquillo

(Arqueòleg)

 

El l´Oblit: Sant Miquel de Corbera, Torre Musulmana i Centre Espiritual de la Ribera. Corbera, Sericor, Festes de Sant Miquel, 1998.