A partir del segle XIII, després de la conquesta cristiana de les terres valencianes, tenim constància de moltes representacions iconogràfiques de la Mare de Déu, tant en escultura com en pintura. Santa Maria del Castell de Corbera, és una bella talla gòtica pertanyent a l'última meitat del segle XIV o principis del XV.
La verticalitat típica del gòtic es fa palesa també en les formes de les seues figures, les quals solien estar en capelletes. La imatge de la Mare de Déu té uns caràcters definitoris propis. La figura té una expressió juvenil al rostre i de fresca bellesa. És de proporcions allargades, però hom li insinua un xicotet ritme curvilini. Precisament, eixe joc curvilini dels vestits respon al desplaçament dels eixos de la imatge, on el pes es descarrega solament sobre la cama esquerra, mentre que la dreta està un poc flexionada.
La Mare de Déu del Castell presenta unes característiques físiques marcadament humanitzades, cosa que ens aproxima encara més a la segona meitat del segle XIV o principis del XV. Si observem la figura apreciem el seu moviment. Destaca l'elegància del seu port, del seu gest i del seu principi de somriure que ilumina el rostre. Tots aquests detalls són indicadors que ens trobem davant un nou humanisme. L'artista domina perfectament els jocs de les teles i aconseguix una major rotunditat en la peça. Aquesta Mare de Déu, és una expressió clara dela visió religiosa que tenien els homes d'aquesta època, més individual i íntima.
La imatge està tallada en fusta de conífera. Entre les característiques d'aquesta fusta destaca la gran resistència al pas del temps. Té una altura de 112,5 cm. La figura es presenta harmònicament en tot el conjunt. Maria sosté el seu fill amb el braç esquerre, el qual amb la mà dreta intenta apartar el vel que tapa el rostre de sa mare. El peu esquerra del xiquet se sosté al ventre de sa mare i intenta impulsa el seu cos menut per posar-se dreçat. Maria contraresta el pes del seu fill tot doblant el genoll dret, cosa que, alhora, equilibra la figura. Un mant cobrix el cap de la Mare de Déu i el porta creuat per davant de la falda de la túnica i la seua vora inferior passa per damunt del braç dret.
La policromia és rica en ornamentació, però es tracta d'una restauració realitzada en el segle XVIII, on probablement, després d'un incendi on va perdre la mà dreta hom va decorar al gust del moment sense respectar la policromia primitiva. L'actual mà dreta no correspon a l'original. Quan es va produir la restauració al 1994, es van observar indicis que la figura havia patit cremades, sobretot a la part dreta. És per això que se li va afegir una mà nova.
Conta la tradició que durant la guerra dels cristians contra els musulmans, es va aparéixer la Mare de Déu sobre els merlets del castell i davant el cavall del rei. Així diuen els goigs antics, dels quals tenim notícies des del segle XVIII. Tot i que aquesta història no deixa de ser una llegenda popular, fruit de la devoció que les pobletanes i els pobletans senten per aquesta imatge, ens ha paregut interessant publicar aquesta història piadosa per demostrar l'amor que tenen els veïns de Corbera per tal devota imatge.
Miguel Gómez Sahuquillo (Arqueòleg).
No hay comentarios:
Publicar un comentario