ELS GOIGS PERDUTS I RECUPERATS DE SANT MIQUEL DE CORBERA (VALÈNCIA)

 

 

                                                                                                         Miquel Gómez Sauquillo

                                                                                                                                    (Arqueòleg)

 

 

     Els goigs son composicions poètiques populars que estan dedicades al Santíssim Crist, la Mare de Déu o bé als sants patrons. Normalment solen cantar-se al final de la Missa o d´un acte religiós. En ells es fan pregaries o es donen les gràcies pels desitjos complits o els bens rebuts. Tenen el seu origen en la Edat Mitjana però, apareixen per primera vegada impresos a partir del segle XVI, encara que eles més antics conservats son del segle XVII. La gran majoria dels goigs han arribat als nostres dies de forma anònima i per transmissió oral. 

 

     A Corbera hi es conserven dos versions del goigs dedicats a la Mare de Déu del Castell. Una es una versió antiga de la qual no se sap la seua data i l´altra es un aversió reformada de l´anterior del segle XVIII. En ells es canta a la Verge que estava entronitzada a la capella que hi havia al castell. Els goig del XVIII parlen de que “...sobre un castillo encumbrado de aquel Monarca eminente os dexasteis  vér luciente antorcha de feliz hado...” Els cristians, després de la conquesta del castell “...por teneros a su vista, en un Templo os colcaron: con su afecto le labraron, su fe fue piedra primera”1.

 

     Tenim també goigs dedicats al patrons de Corbera els sants Vicents, festes que es venen celebrant en aquesta població des del segle XVII. Al Crist de Corbera també se li canten uns magnífics goigs per commemorar la celebració de la seua festa.

 

      Des de ben antic, l´extinta Baronia de Corbera tenia per patró a Sant Miquel “...en cuyo médio del término de esta Villa se festja su hermita...2” L´encaregat de sufragar la festa del patró de la Baronia era el propi Ajuntament. La festa consistia en la celebració d´una Missa  a l´ermita a la qual assistien les autoritats locals i el poble en general o siga, els veïns de totes les localitats que pertanyien a la dita Baronia.

 

      Segons canten els goigs de Sant Miquel, “Todos los quatro Lugares, que componen esta Villa, os suplican maravilla, y os publican singulares: como Patron Soberano fian de vos el reposo, sed nuestro amaparo amoroso Patron, del genero humano”3. Sant Miquel emparava els seus devots a la vegada que protegia també el terme i les collites. Així veiem de nou en els goigs que “En el recinto en que estais, dais el frupo mas copioso, siendo en todo prodigioso, de todo mal nos librais; señaladnos con la mano, pues sois el Sello precioso...”

 

     Pel que fa a la protecció del camp i de les collites, hi tenim documents que fan referència a la intervenció de l´Arcàngel a eixe respecte. Vegem per exemple com el Ple de l´Ajuntament de la Vila i Honor de Corbera, manifestava la seua alegria el 1749 perquè Sant Miquel els havia protegit del mal temps i havia impedit que les collites es feren malbé:  “Fue propuesto, resuelto y determinado que en atención al beneficio que se ha experimentado en esta Villa y su término de conservarse el fruto y cosecha del arroz indemne de toda intemperie y contratiempo quando en las demas poblaciones de las cercanias se ha observado el rigor de la divina justicia en piedras, granizo, lluvias y otras tempestades devida esta clemencia al patrocinio del Arcangel San Miguel en cuyo medio del término de esta Villa se festaja su hermita se haga en este año en el dia de su festividad la misa y sermón que en algunos años se ha acostumbrado conla solemnidad correspondiente a la que asista este ayuntamiento costenado la Villa de sus propios la comida para los capitulares, religiosos y cantores asistentes y demas gastos”4. Als goigs podem veure: “Son los milagros que obrais tan grandes como frecuentes, pues con modos excelentes los fruots nos conservais; libradnos de tempestades, y torbellino furioso”. Mes avant diuen: “Vuestro influxo superior las cosechas afianza, trocando siempre en bonanza del temporal el rigor: pues teneis tanta privanza con el Todopoderoso: sed nuestro amparo amoroso Patron, del genero humano”5.

 

      Amb l´abandó de l´Ermita de Sant Miquel i la destrucció de la imatge durant la Guerra Civil, la devoció a Sant Miquel a les terres del que fou la Vila i Honor de Corbera, va desaparèixer. Els goigs del sant es varen perdre de la memòria col·lectiva. Tenim constància de l´existència dels goigs a un altre document, també del segle XVIII on es fa una descripció de tot el que hi havia a l´interior de l´ermita. Entre les coses que es varen inventariar amb motiu de la pressa de possessió d´un nou ermità  el 1754 trobem que hi havia: “...un quadro de San Miguel para pedir limosna, una tablilla con los gozos del santo...”6

 

       Els goigs de Sant Miquel de Corbera quedaren en l´oblit durant molt de temps. No hi havia, almenys això es pensava, cap escrit conservat dels goigs. Fins que l´Associació  Cultural Vicentius es va decidir a catalogar, promoure i difondre els goigs. Així, aquests i altres de goigs que es pensaven desapareguts han pogut de nou tornar a la llum. Nosaltres, per la nostra part, hem volgut recuperar de l´oblit aquest goigs dedicats a l´antic patró de la Vila I Honor de Corbera. La nostra única intenció es col·locar de nou, per dir-ho d´alguna manera, al lloc que li correspon la figura i la història de Sant Miquel, lligat des de sempre, a la benvolguda i estimada Mare de Déu del Castell. 

 

 

 

---

1 Versió del segle XVIII dels goigs de la Mare de Déu del Castell.

2 A.V.H.C.: Mà d´acords capitulars, Vila i Honor de Corbera, 1749, foli 194.

3 Goigs de Sant Miquel de Corbera, versió del segle XVIII.

4 A.V.H.C.: Mà d´acords capitulars, Vila i Honor de Corbera, 1749, foli 194.

5 Goigs de Sant Miquel de Corbera del segle XVIII.

6 A.V.H.C.: Mà d´acords capitulars, Vila i Honor de Corbera, 1754.