L´ERMITA DEL CRIST DE CORBERA (VALÈNCIA)
INTRODUCCIÓ
Segons el Dret Canònic, les
Ermites són temples que generalment estan apartades de la població o molt a
prop de la mateixa i que amb el pas del temps, en alguns casos, han quedat
incloses dins del casc urbà al
engrandir-se aquest. Estan aquestos temples dedicats a una advocació particular
i hem d´afegir que el culte a l´esmentat lloc no es continu. Al territori
valencià hi aproximadament unes 862 ermites, d´elles 53 estan dedicades al Sant
Crist. A Corbera tenim tres. La més antiga es la de Sant Miquel, situada a les
afores de la població i en estat de ruïna. Li segueix en antiguitat la del Sant
Crist i per últim, la més recent es la de Sant Nicolau i Santa Maria de
Lourdes, al barri del Clavell.
La
construcció d´aquestos edificis es funcional i de vegades, el seu estil es
indefinit. Les ermites on hi havia un calvari tenien als seus voltants unes
capelletes o Via crucis. Majoritàriament, la data de construcció de les mateixes, encara que hi ha de temps
medievals, son dels segles XVII, XVIII i XIX. Les claus de les portes deixos
temples les tenen els veïns del barri més pròxim a l´eifici religiós. Sobre
aquestos exemples no hi ha quasi codumentació històrica. El que sí que abunda
son les tradicions orals referides a la construcció de l’ermita o a l´advocació
o sant titular de la mateixa, sent, per tant, els seus orígens confusos. Les festes
dels titulars es fan als voltants de la pròpia ermita, missa a l´interior del
temple on es canten els goigs del sant, processons o balls.
APUNTS DOCUMENTALS
La
documentació més antiga que ens parla de l´existència d´un temple situat al
lloc on hui es troba l´Emita del Crist de Corbera, correspon a l´any 1783. Abdó
Artal, que era un llaurador de Corbera va anar a l´Ajuntament de la Vila i
Honor, que estava a Riola, per tal que li concediren permís per construir una
casa al poble de Corbera, en un pati que ell tenia al carrer anomenat de Jesús,
Maria i Joseph i que estava situat a la partida del calvari. Segons queda
reflectic al document aquest pati estava enfront d´un altre el qual era propietari Miquel Cebolla i
estava també enfront de la Capella del Calvari1.
Aquest edifici religiós era molt provablement la capella de l´antic cementiri
de Corbera, situat aquest molt a prop del temple junt a l´ermita es varen
construir les capelletes del calvari, destruïdes durant la Guerra Civil de 1936
a 1939. A l´Arxiu Municipal de Corbera trobem un altre document que ens diu que
l´ermita del Crist que nosaltres coneguem data de 1892, any en que fou
construïda, corrent les despeses de les obres i construcció del nou temple per
aportacions voluntàries dels veïns de la localitat i en especial els del carrer
del Crist. Per tant aquesta nova ermita substituïa una altra anterior2. Els veïns ajudaren en la construcció
de la capella col·laborant també les dones al crit “d´aigüa a la Capella”.
Els
impulsors de la construcció de la nova ermita del Crist, foren entre altres
Basilio Tornero Bazquez, Juan Santamaría Capellino Basques, altres veïns del
carrer i el que aleshores fou rector de cognom Arbella3.
Una vegada edificat el temple, Ramón Espí Herrero Góvenes y Hermano, naturals
d´Agullent, s´encarregaren de la decoració interior, inaugurant-se al culte
l´edifici uns anys després. El nou temple seria consagrat el 12 de novembre de
18994.
Aquest
xicotet temple tenia tres altars, president l´altar major una figura del Sant
Crist, situat dintre d´una fornícula o nínxol i protegit per un cristall.
Aquesta imatge era més menuda que l´actual. Tennia el cap baix i els cabells a
un costat. Era moré A cada costar del mateix i prop de cadascuna de les dues
sagristies hi havia dos nínxols més on estaven un Sant Antoni del porquet i un
Sant Isidre Llaurador. A un dels altars laterals, el de l´esquerra un Natzaré i
en front, en l´altre a la dreta del temple, una Mare de Déu dels Dolors.
En esclatar
la Guerra Civil de 1936-1939, el patrimoni religiós del nostre poble fou
destruït. El 1936, l´Ajuntament d´aleshores anà a fer-se càrrec dels bens
mobles de l´interior de l´ermitori. No obstant, es va constatar que res hi
havia, ja que havien estat destruïts els bens mobles de l´ermita amb anterioritat. Aquest temple i
l´església parroquial foren tancades al culte pel mes de maig. Durant la guerra
fou destruïda l´església i el calvari que es trobava al costat de la capella.
La imatge del Crist , junt a altres sants
de l´ermita foren cremats front al mateix edifici, així com altres
utensilis i ornaments sagrats. Igual va ocórrer a l´esgléisa parroquial, la
qual fou també enderrocada. L´ermita no fou destruïda ja que va ser destinada a
estatge particular. Durant la guerra el temple del Crist fou reconvertit en
vivenda particular i es va condicionar l´edifici per a tal fi5. Allí vingueren persones refugiades de
Madrid. D´eixa època son les dos portes que es varen posar una a cada costat de
la porta principal que servien per donar accés a dos habitacions que es
construir en a l´interior de la capella.
Acabada la
Guerra Civil, el culte fou restituït de nou a l´ermita. El 12 de setembre de
1948, sent rector en Julio Roig, fou traslladat el Santíssim Sacrament i la
imatge de la Mare de Déu del Castell a l´ermita del Crist, convertint-se
aquesta de forma provisional en església parroquial. La Mare de Déu del Castell
fou entronitzada en el altar lateral esquerre de l´ermita, mentre que l´altre,
el de la dreta, fou reservat per a una Puríssima Concepció. El 7 de Setembre de
1952 es beneït el nou temple parroquial de Corbera i el Santíssim Sacrament i
la Verge del Castell son traslladats a
la nova església6.
Mentre es construïa la nova església del poble, l´ermita feu les
funcions de temple parroquial. Allí anaven els xiquets a la doctrina o abans
d´anar a l´escola acudien tots ells per a rebre la llet en pols que es repartia
a la porta de la capella.
Per la
seua banda, el 1939, el mateix any que acabà la guerra, una veïns del
carrer arreplegaren diners per tot el
poble per tal d´adquirir una nova imatge d´un sant Crist. Tingueren l´ajuda del
rector En Julio Roig, el qual així va donar part a la Comissió Diocesana d´Art
Sacre i aquesta autoritzà al rector per poder beneir la nova imatge del Crist.
Els imatginers Román i Salvador tenien el seu estudi a València i foren també
els encarregats de tallar les imatges del Sagrat Cor de Jesús i Nostra Senyora
del Sagrat Cor per a la nova església de
Corbera. No sabem el preu exacte del cost de la nova imatge del Crist. El que
sí que tenim son ters albarans on queda reflectida la quantitat de diners que
rebien els tristes per la talla de la imatge i que es pagava poc a poc7.
Mentre els
imatginers feien la nova talla del Sant Crist, les dones del carrer
s´encarregaren de deixar a punt la creu de fusta que havia regalat Francisco
Cortes per a la nova imatge el crucificat. Una d´eixes dones fou Amparo Tornero
Marrades.
La imatge
del Sant Crist es de fusta i s´inspira en les que es feien al segle XIX.
L´escultura valenciana de principis i mitjans del segle XX està caracteritzada
per la supervivència de les posicions estètiques anteriors encara predominants i solament amb tímids
intents renovadors. En acabar la Guerra Civil, la conjuntura política i social
del moment féu que es produirà un estancament de les activitats artístiques. La
majoria dels escultors i imatginers, entre ells els mestres Román i Salvador,
es dedicaren de ple a la estatuària religiosa, però amb un estil tradicional i
solament amb un lleuger toc renovador pel que fa al tractament esquemàtic de
les figures. A la imatge del Crist, es pot observar el barroquisme i a la
vegada el romàntic estil. De tamany quasi natural, el Crist de Corbera esta fet
amb fusta i representa el moment culminant de la seua angoixa abans d´expirar,
just el moment que mira cap el cel per cridar Déu i donar el seu espirit al
Pare Etern.
Era costum
en acabar la guerra tornar als anteriors estils a l´hora de realitzar una
figura o imatge religiosa. Es de destacar en aquesta figura el rostre de
patiment de Jesús i la destresa de l´autor a l´hora de tallar amb
elegància el cos humà.
Als anys
noranta del passat segle XX, la imatge del Crist fou restaurada per el
desaparegut artista En Francisco Xavier Almenar Besó, el mateix que va
restaurar la Mare de Déu del Castell.
L´Ermita del
Sant Crist fou condicionada i restaurada novament al 1982, sent rector Salvador
Albelda. Hi havia humitat al sol i feia alterons pel que es va optar en canviar
els taulells, posar sòcols a l´exterior de la façana i reparar un mur i el
sostre de la sagristia de la dreta. L´actuació fou merament funcional sense
tindre en compte els elements emprats, gens adequats, el tipus d´edifici ni els
elements arquitectònics originals.
L´any 2002,
sent rector de Corbera En Miquel Cerdà començaren unes obres de restauració y
rehabilitació d´aquest temple; idea que ja a tenir en ment l´anterior rector En
Felipe Ferrer. En aquesta actuació es va reparar allò que era més urgent i que
evitaa així el deteriorament de l´ermita. Quedà consolidat el suport de la
campana i les cobertes de la capella.
En aqueste
últimes obres dutes a terme a partir de novembre de 2005 i aquest any de 2006,
sent rector En Manuel Ortí, s´han completat les cobertes, sanejat els revocs
exteriors de la façana, retirant els mateixos per que es pugua veure la fàbrica
de rajola i s´ha substituit la fusteria menor. Pel que fa al terreny front l´ermita
ha quedat delimitada la zona de la calçada i ha quedat el lloc com una plaça i
un jardí.
Fa pocs
anys celebraren el centenari de la construcció de la Capella del Crist de
Corbera. Anys antics es feien grans festes en honor de Jesús en la Creu que hi
havia a la Capella del Calvari i així ho hem continuat fent fins hui en dia.
Grupes, balls populars i una processó on algúns entusiastes del carrer eixien
vestits de soldats romans, fervor i religiositat popular d´un poble amant de
les seus tradicions i nosaltres, els hereus d´aleshores no podem permetre que
això s´acabe, ja que forma part de la nostra cultura, la nostra senyal
d´identitat i el nostre ser com a poble.
DESCRIPCIÓ DE
L´EDIFICI I ANÀLISI MURAL
L´Ermita del
Crist es de fàbrica senzilla i d´estil
classicista. La façana es neoclàssica. A partir de la disposició de les
pilastres presenta tres divisions, destacant el cos central on s´enmarca la
porta principal d´accés a l´interior del temple, coronada aquesta per un
triangle de motllura blanc i sobre ell un òscul radiat. Dalt de tot hi ha una
espadanya amb una menuda campana, que segons la tradició seria de l´Ernita de
Sant Miquel, que al quedar aquesta en ruïna fou col·locada en aquest menut
campanar8. Els dos cossos laterals son simètrics.
El sostre del temple es de teula i a quatre vessants. El cos del creuer
presenta quatre braços asimètrics.
La planta de
l´edifici religiós es de creu grega i recorda les esglésies bizantines. A
l´interior, la nau esta coberta per una volta de canó. El creuer té cúpula
sobre petxines, encara que no apareix a l´exterior. Al presbiteri esta situat
l´altar principal dedicat al Sant Crist. Les capelles laterals no tenen
imatges. La de la dreta fou reconstruïda acabada la Guerra Civil de 1936.
L´interior d´aquest temple esta decorat amb motius vegetals, així com caps
d´angels i capitells jònics9. Abans
de la guerra civil a les parets hi havia un sòcul de taulellets amb decoració
vegetal, semblant al que es feien al segle XVIII. Tenia una altura d´un metre i
mig aproximàdament. L´antiga església parroquial també tenia aquestos sòculs
amb taulellets decorats de forma semblant.
En un
primer anàlisi mural arqueològic que duguérem a terme metres es feia la
intervenció de recuperació de l´edifici, s´observà que es feu aquest amb
maçoneria confrontada irregular, utilitzant pedres de distints tamanys a cara
vista, mesclades amb argamassa. Damunt un lluit i la façana principal solia
pintar-se anualment quan eren les festes del Crist. Observaren distints revocs
que han estat sanejats en aquesta última intervenció sobre l´edifici, sent
l´arquitecte Juan Carlos Fernández Crespo. S´observen diverses capes de
pintura. Els pilars son de rajola, així com els baixos de la façana de l´edifici.
L´ermita va sofrir algunes reformes, sobre tot durant la Guerra Civil i
posteriorment es varen tapar dos portes laterals que hi havia una a cada costat
de la porta principal i que daten del període bèl·lic nomenat abans. A la
façana principal les dimensions de les rajoles situades als pilars i als
baixos, disposats amb soga i tió, son d´una llargària de 30 cm., un grossor de
2’5 a 3 cm. i un ample de 12 a 13 cm. El
seu color es marró clar. A la part lateral esquerra de l´ermita trobem que les
dimensions de les rajoles son diferents segons el lloc del mur on es troben.
Així les dimensions de les rajoles dels pilars d´aquesta part esquerra son 25
cm de llargària, 13 cm. d´ample i amb un grossor de 4 cm. L´últim pila,r
situades a l´angle que forma el mur aquest amb el posterior de l´edifici i on
queda adossada una caseta a la capella, te les dimensions de les rajoles amb
una xicoteta variació, sent de llarg la rajola de 25 cm., un ample de 12 cm. i
el grossor va de 3´50 a 4 cm. Aquesta
part, al igual que la de la dreta, queda dividida en tres cossos separats pels
pilars. El central, en les dues parts, es mes alt que els dos laterals. Al mur
esquerre, el cos dret que s´uneix a la
façana es de fàbrica més recent que els altres dos i està fet amb rajoles
disposades amb soga i tió, mentre que els altres dos son de maçoneria amb
pedres a cara vista. En el mur de maçoneria, les pedres estan col·locades de
forma irregular. Son de distints tamanys. Hi ha de grans, mitjanes i menudes.
Algunes d´elles son molt grans. El morter de calç emprat te una arena molt
clara de color marró i gris i de granulometria finísima, encara que es veuen
alguns grans que superen el mil·límetre de grossor. Es va utilitzar en la
composició una quantitat de calç, tal i com es veu en les restes que queden de
la mateixa. La quantitat de morter de calç es per tant elevada, mesclat amb les
pedres de distints tamanys. Son aquests pedres tretes de la pròpia muntanya de
la rodalia i del tipus dolomia.10
Abans d´aquesta
última restauració duta a terme durant aquestos anys, a la segona meitat del
segle XX s´envà fer una altra que afectà a la façana i el paviment de la
capella. El que es preten en aquesta última rehabilitació des d´un criteri
professional, es que la restauració del mateix respecte en tot el possible la
fàbrica i els elements originals del mateix. Així, en una fase posterior es
tindrà cura de que l´actuació a l´interior del temple siga la corecta i la més
adequada a l´estil i decoració interna decimonònica, període al qual pertany aquest
temple.11
DATACIÓ
CRONOLÓGICA I ARQUEOLÓGICA
( MATERIALS
CERÀMICS)
Entre el 2005 i 2006 es dugué a terme la rehabilitació
exterior d´aquest edifici i front al mateix es varen fer unes xanques i
aparegué una nombrosa quantitat de ceràmica de cronologia que va del segle
XVIII a principis del XX. Majoritàriament son les anomenades ceràmiques comunes
de pasta bescuitada amb desgraixant de
diferents tipus i ceràmica vidrada blanca, marró, melada i verda. El més interessant son els
fragments de paviment i ceràmiques de decoració bé pentanyents a l´anterior
temple o a les capelletes del calvari.
Quatre dels fragments trobats son de decoració nomenada de “mitadad” Dos
d´elles son de color blanc i negre. Les rajoles son quadrangulars. Es tracta
d´uns fragments del paviment nomenat hidràulic de l´Ermita construïda a finals
del segle XIX12. Un altre es el típic taulellet de
“mocadoret”o siga, rajola amb decoració “mitadat” en verd i blanc pròpia del
segle XVIII. Aquest taulellet barroc es quadrat i les seues dimensions son:
11´5 per 11´5 cm. Un tercer fragment de rajola quadrada apareguda al mateix
lloc pertany cronològicament al segle XVIII, sent la seua procedència dels
tallers de Manises y Paterna. La seua
composició te un motiu decoratiu floral i vegetal. Es tracta d´un fragment que
pertany a un medalló central amb fulles, que parteix simètricament el taulell.
En cadascun dels extrems s´aprecia una mitja flor, una margarida, que estaria
completa si hagueren aparegut les tres rajoles restants. Es tracta per tant
d´una peça solta de quart tornant o voladoret. La decoració d´aquest es sobre
fons blanc, destacant el color blau, groc, taronja i verd. El tamany o dimensions del mateix es 11
per 11 cm. Servirien aquestos dos rajols per decorar algún plafó devocional,
capella del calvari o part dels murs del temple anterior com el sòcol o altar.
Junt aquestes rajoles ceràmiques ens apareixen dos més de cronologia
decimonònica i de principis del segle XX, decorat un d´ells amb motius vegetals
i de color blau cobalt i blau cel, pertanyent concretament al segle XIX i
fabricat a l´Alcora, sent el tipus de pintura
anomenant “trepa”. Un fragment bastant deteriorat de rajola de
cronologia compresa entre els segles XV i XVI va aparèixer al mateix lloc. Es
un tipus de rajola conegut com de mocadoret blau renaixentista. El tipus de
pintura es el blau cobalt i blanc, encara que només conserven un fragment del
primer color. Junt a les rajoles aparegué un peça menuda de marbre de
cronologia indeterminada, tot mesclat amb abundants fragments ceràmics.
La
documentació que ens parla de l´existència d´un temple durant la segona meitat
del segle XVIII i de la consagració d´aquesta nova ermita a finals del segle
XIX, queda reforçada per aquestes troballes de fragments ceràmics que
corroboren arqueològicament el que diu la documentació escrita, almenys pel que
fa a algún tipus de construcció anterior al temple.
CONCLUSIONS
L´art
cristià del segle XIX, reflecteix les obres personals dels pintors, escultors i
arquitectes influïts pel romanticisme d´aquest segle, que decideixen el tema de
Crist i els seus seguidors com un tema poetic més que de fe. La decadència en
les arts plàstiques del segle XIX es contradiu amb l’abundant construcció de
noves esglésies, temples, ermites i oratoris que es viurà a Espanya durant tot
aquest segle. Aquestes obres diverses d´estils nomenats “neos” es desenvolupen
dintre d´un ambient anticlerical i decadent de la institució de l´església.
Queda magnificat el llenguatge arquitectònic, sustentat per la moda del
neogòtic, el neobarroc o inclús en neobizantí o neomudexar. Es construeixen
nombroses esglésies i temples. Això hi ha que contemplar-ho dintre de l´ansia
espiritualista i la crisis de l´Antic Règim que visqué Espanya durant eixe
període. La majoria dels temples foren edificats en la segona meitat del segle
XIX i d´una característica amb sensibilitat neogòtica o com el cas de Corbera
neobarroca i neobizantina.
Pel que fa al
propi edifici religiós, la documentació i les restes arqueològiques aparegudes
ens demostren, com hem asenyalat abans i insistim en això, que provablement
l´existència d´un temple anterior a la construcció de l´actual capella es certa
i que estaria vinculada directament amb el cementiri anterior que hi havia al
costat del temple o almenys arqueològicament, que puguera haver una construcció
anterior datable al segle XVIII o inclòs anterior. S´utilitzarien materials
nous o reaprofitaria altres d´una altra edificació, com per exemple del
castell, edifici aquest abandonat i on es varen utilitzar materials servibles
del mateix per edificar cases al poble.
El
desaparegut sòcul de l´església nova durant la guerra estava decorat amb
taulellets semblants als del segle XVIII en la seua decoració, el que podria
donar a confusió sobre la cronologia d´un dels taulells trovats recentment
durant les obres de remodelació de l´edifici.
La gran
quantitat de ceràmica comuna just davant del propi edifici religiós ens
confirma que el lloc fou una zona
habitada de la població.
La pròpia
ermita te elements que reflecteixen successives reformes que va sofrir al llarg
de la seua existència. La construcció d´un mur de rajola en el lateral esquerre
de la capella fou motivat per l´adequació per a distints usos a que fou
destinada la mateixa. Les dimensions i textura d´algunes rajoles tenen una
xicoteta variació el que ens ajuda a veure distints moments en la reforma del
temple, com per exemple en la necessitat d´obrar l´esmentat mur durant la
guerra civil del 36 per habilitar la capella com a vivenda o la diferència de
les rajoles de l’últim pilar esquerre respecte als altres.
Fa pocs anys
es va celebrar el centenari de la construcció de l´Ermita del Crist. En temps
passats es feien grans festes en el seu honor i així ho hem de continuar fent
hui en dia. Grupes, balls populars i una processó on alguns entusiastes del
carrer eixien vestits de romans, fervor, religiositat popular d´un poble amant
de les seus tradicions i nosaltres, que som els hereus, no podem permetre que
això s´acabe, ja que forma part de la nostra cultura, la nostra senyal
d´identitat i el nostre ser com a poble.
Miquel Gómez
i Sahuquillo
(Arqueòleg)
1 A.V.H.C. (Arxiu de la Baronia de la Vila i Honor
de Corbera a Riola), “Llibre d´Acords Capitulars de l’any 1781, fol. 9v. i
¡0r.”
2 “Existe una Ermita denominada del Cristo, que
fue construida en el año 1892 con aportaciones voluntarias de los habitantes de esta villa. Se halla
bien conservada pese haber sido utilizada para diversos servicios durante la
última guerra de liberación.”A.M.C. (Arxiu Municipal de Corbera), “Plan
Trienal 1953 - 1955, sf.” Aquest
document ha estat cedit amàblement per Na Aurelia Jimenez.
“...s´edificà
una ermita al final del carrer de la Llibertat, per al cult del Santissim Crist
del Calvari, front al cementeri, i des d´aleshores els veïns del carrer li
celebren solemnes festes el dia 6 d´agost”. BANYULS I GUILLEM B.: Història de la Vila i Honor de Corbera,
Aznalcázar, 1985.
3 Així es ho han fet saber oralment algúns veïns
del carrer del Crist i entre elles Amparo Banyuls Tornero i Basilio Banyuls
Tornero.
“Si
voleu tot se pot fer
matinet
i a la serena
portareu carros d´arena
per a
pastar el morter
No queda
u al carrer
Tot el
mon s´envà al Calvari
i allò
pareix un rosari
En
burretes porten pedra
i tot el
poble s´alegra
si esta
el rector i el vicari”
(Dècimes escrites per
Basilio Tornero Bazquez el 1873 i que foren recollidesw pel seu net Basilio
Banyuls Tornero).
El carrer
del Crist abans rebia el nom de carrer de Fora
i a partir de 1887 l´Ajuntament de la vila acordà el canvi dels noms dels
carrers del poble i pasa a nomenar-se carrer de la Llibertat.
4 “...pintaron la ermita en el año 1898 unos
pintores de Agullent llamados Ramón Espí Herrero, Góvenes y Hermano; colocaron
la campana en el campanrio el dia 23 y 24 de octubre de 1899 y el 12 de
noviembre del mismo año a las diez de la mañana inauguraron la ermita del
Cristo, con presencia de muchos sacerdotes, el Ayuntamiento y otros.”JIMÉNEZ
F.: Antología de Poetas, Cancionero y Anales Corberenses, Corbera, Ajuntament
de Corbera, 1999. Basilio Banyuls Tornero diu que eren d´Aielo.
5 “En quan a l´ermita del
Santissim Crist, del carrer de Fora, va ser convertida en vivenda particular,
després de despullar-la de tots els seus ornaments sagrats i adorns religiosos,
per lo que es va poder salvar l´edifici i, acabada la guerra, degudament
restaurada, es va dedicar de nou al cult.” BANYULS I GUILLEM V.: Història
de la Vila i Honor de Corbera, Aznalcázar, 1985, pag. 51.
“La iglesia parroquial fue
completamente derribada y una ermita fue devastada. La ermita fue destinada a
vivienda particular”. A.D.V. (Arxiu Diocessà de València) Informe sobre el
estado parroquial de Corbera desde 1936 a 1939, fol. 163, 164. La procedència
del full ens se la va facilitar el que fou rector de Corbera En Felipe Ferrer
Serer.
6 “El 12 de septiembre de
1948, a las nueve horas de la tarde, se procedió a trasladar el Santísimo
Sacramento y la imagen de la Virgen del Castillo, desde el local que servía
como templo provisional, a la ermita del Stmo Cristo. Por la sencilla razón de
que dicho local iba a ser demolido,
junto con otras casas, para preceder a la edificación del nuevo templo
parroquial, que el pueblo ansiaba.
Participaron en la procesión-traslado un
gran número de feligreses, de todas las edades, que junto con las autoridades y
banda de música, que interpretó diversas marchas durante el recorrido,
acompañaron al Stimo Sacramento, llevado por el párroco D. Julio revestido con
capa pluvial, y la bendita imagen de la Virgen del Castillo”. FERRER SERER F.: Mare de Déu del Castell. XXV Aniversario
Coronación Canónica, Corbera 1971 – 1996, Corbera, Parroquia dels Sants
Vicents, 1996.
7 En els tres albarans
conservats podem veure com Natalia Rubio, el 9 de juny de 1939, només acabada
la guerra, donava als artistes imatginers la quantitat de 500 pessetes a
compte per a la talla del Crist i
l´anda. El 23 de juliol el constructor de l´anda rebia de Natalia Rubio “...la
cantidad de dos mil pesetas por una anda para el Santísimo Cristo de la Agonia
del pueblo de Corbera”. El 29 del mateix mes reflectia a l´albarà l´empresa
Román y Salvador que per la talla del “...Cristo de la Agonia de madera”,
eren “recibidas a cuenta quinientas pesetas, faltan a entregar quinientas”.
8 Hauria que comprobar si la
campana te algún tipus d´inscripció.
9 Una descripció d´aquest
edifici religios la fa LAMBERT A. CASTELLÓ I BAILACH en la seua col·laboració
en el llibre patrocinat per la Caixa D´Estalvis de Valencia: Ermitas y Paisajes
Valencianos de Luís Garín i fent a referencia a l´ermita deia que “...La
ermita del Santísimo Cristo tiene una espléndida fachada de estilo barroco con
dos pirámides talladas como adorno sobre la cornisa y una elegante espadaña
cuyo hueco sirve para encuadrar con fondo de cielo azul, algún pedazo de las fortificaciones
del viejo castillo. Es armonioso el juego de tejados a doble vertiente y
faldones astiales con óculos abiertos en el muro que componen la techumbre del
crucero. Hay tres puertas: dos laterales que conducen a unas dependencias y la
central con tímpano, una visera en forma de barraca y un gran ojo de buey
cerrado por una artística reja. En la plancha que cubre la madera de la puerta
hay dos adornos con clavos dibujando esta fecha: Año 1899; y a los lados del
edificio nacen dos caminos: el de la derecha nos lleva a la partida de les
Coves, pasando por el cementerio, un cementerio con capillitas y cipreses, y el
de la izquierda, ala partida del Clavell...” Les portes que parla ell profesor Castelló son
les que es posaren durant la guerra civil del 1936 per a donar accés a dos
habitacions que es varen construir en l apropia ermita. La planxa que cobria
les portes de fusta de la façana principal han estat retirades en aquesta
última intervenció de 2005-2006.
En la descripció de l´ermita que fa En
Lambert A. Castelló fa referencia a les esmentades capelletes o xicotetes
cassilicis del Vía crucis. Els calvaris
eren capelletes dedicades a la crucifixió. En ell se celebrava en temps de
Quaresma o Setmana Santa el ritus del Via Vía. A les esmentades capelletes
estaven representades les distintes estacions
de la Pació de Crist. Aquestos de Corbera eren de ceràmica i varen
desapareixer durant l´esmentada guerra civil. VICENT BANYULS I GUILLEM en
comenta en el seu llibre Història de la Vila i Honor de Corbera de l´any 1985
qwue durant la dictadura de Primo de Ribera, a principis del segle XX es va
construir un “...nou i més capaç cementiri”. Diu l´autor que
“...l´antic cementiri era d´últims del segle XVIII, estava en la pujada de les
Coves, a menys de cent metres de l´ermita del Crist; era menut i quedava molt
prop del poble, per el que calia qualificar-lo d´insalubre. Tenia enfront el
calvari, d´estil valencià en les seues estacions de rajoletes de Manises,
enreixades, i acabava en una creu de fusta damunt d´un sòcul de pedra tallada,
escalonada i que abans havia estat en l´antiga creu del cami de Baix”.
Per la seua part el 1983 Bernat Montagut
comenta sobre l´ermita del Crist de
Corbera que es aquest “...un edificio clasicista construido en mampostería
durante el siglo XIX, hoy en mal estado de conservación. La nave central está
cubierta por bóveda de medio cañón y cúpula sobre pechinas en el crucero
soportada por dos pilastras. La portada se abre bajo arco de medio punto y
sobre ella se yergue la espadaña, de un solo cuerpo, construida en mampostería.
Las imágenes no se han recuperado después del asalto en la Guerra Civil, por lo
que se vener4a una imagen del Cristo en la Cruz”. MONTAGUT PIERA B.:
Inventario artístico de la provincia de Valencia, 1983.
Hi ha una interessant descripció de
l´ermita del Crist de Corbera al llibre
editat per la Mancomunitat de Municipis de la Ribera Baixa sobre el patrimoni
històric d´aquesta comarca.. En aquesta descripció, entre altre coses diuen
l´autora Mª Pilar Gómis Vidal i Joseph Perez Negre que “ La façana principal
és neoclàssica, presenta un total e tres divisions a partir de la disposició de
les pilastres. El cos central enmarca la portada baix arc de mig punt, on es
llegeix una data: 1899, data de la construcció de la porta d´accés”. GÓMIS
VIDAL Mª PILAR I PEREZ NEGRE J.: Inventari de patrimoni històric de la ribera
baixa (bens immobles). Sueca. Mancomunitat de la Ribera Baixa, 2002.
Trovem una altra descripció de l´ermita
en GÓMEZ M.: El Patrimonio Arqueológico e Histórico de Corbera. Corbera,
Ajuntament de Corbera y Festes de Sant
Miquel, 2004. També al programa de festes del Crist de Corbera de 2004.
10 Sobre tipus de materials emprats, análisis de distints morters,
de l´estudi de materials i tecninques cosntructives així com també d´un análisis en detall de rajols en edificacions
històriques de la comarca, cal tenir en compte el treball d´investigació per al
departament d´Arqueologia de la Universitat de València de GÓMEZ SAUQUILLO M.:
El Castillo de Corbera. Análisis arquitectónico y Arqueológico, 2006, Inédito.
11 “Se pretende con las obras previstas eliminar aquellos
elementos colocados, según mi leal saber y entender sobre la ermita inical,
como son los revocos de mortero bastardo y dejar un caparazón de la ermita
adecuado al simbolismo de la misma.
Además se pretende adecentar el entorno
de la ermita, ya que, como se ha indicado anteriormente, la ermita se encuentra
situada en la zona periférica de la población de Corbera. Por ello, se
delimitará la zona delantera de la ermita, eliminando el aparcamiento
indiscriminado de vehículos...”(pag. 2); “En
la cubierta de la ermita, se colocarán canalones de zinc, sobre gafas de acero
galvanizado cada 75 cm, fijadas a los paramentos de la fachada”; “Se
sustituirán las ventanas de la ermita por nuevas ventanas de mobila nueva, de
las dimensiones ya existentes...” (pag. 5). FERNÁNDEZ CRESPO J. C.:
Proyecto de Rehabilitación de la Ermita del Santissim Crist de Corbera, Arxiu
Parroquial de Corbera, 2005, pp. 2-5. Agraim la amable col·laboració del rector
de Corbera En Manuel Ortí el qual ens ha prestat la documentació necesaria
sobre l´ermita que hi ha a la parroquia per a consultar-la.
12 “El paviment de l´ermita alterna taulells blancs i negres”
GÓMIS VIDAL Mª P. I PEREZ NEGRE J.:
Inventari de patrimoni històric de la Ribera Baixa ( Bens immobles ), Sueca,
Mancomunitat de la Ribera Baixa, 2002.
No hay comentarios:
Publicar un comentario