LA TORRE I ERMITA DE SANT MIQUEL DE CORBERA (València )

 

Miquel Gómez i Sahuquillo

                                                                                                                         ( Arqueòleg )

           

      Resum:

 

      Al present article donem a conèixer els resultats de l´estudi arquitectònic i anàlisi, així com també patològic, tant de les restes conservades de la torre islàmica com de l´edifici religiós cristià. Centrant-nos  en la seua història, analitzarem també l´evolució defensiva del mateix, primer com a torre militar musulmana i després com edifici religiós  i a la vegada església fortificada. Per últim, farem una breu ressenya històrica de la importància del lloc com a centre espiritual dels pobles i alqueries que varen pertànyer a la “Vila i Honor de Corbera”. 

 

      La torre i ermita fortificada de Sant Miquel  ajudava a la defensa pel ponent al castell de Corbera. Després de la conquesta, es va produir la transformació de l´antiga torre defensiva islàmica situada en una muntanya front al castell en una església fortificada de les nomenades de conquesta i arriba a ser la parròquia més important dels dominis del castell de Corbera.

 

 

    Resumen:

 

      En el presente artículo damos a conocer los resultados del estudio arquitectónico y análisis muraral, así como también patológico, tanto de los restos conservados  de la torre islámica como del edificio religioso cristiano. Centrándonos en su historia, analizaremos también  la evolución defensiva del mismo, primero como torre militar musulmana y después como edificio religioso y a la vez iglesia fortificada.  Por último, haremos una breve reseña histórica de la importancia del lugar como centro espiritual de los pueblos y alquerías que pertenecían a la “Vila i Honor de Corbera”.  

 

      La torre y ermita fortificada de Sant Miquel ayudaba a la defensa por la parte de poniente al castillo de Corbera. Después de la conquista se produjo la transformación de la antigua torre defensiva islámica situada en una montaña frente al castillo en una iglesia fortificada de las llamadas de conquista y que llegó a ser la parroquia más importante de los dominios del castillo de Corbera.

 

 

 

Publicat en Castillos de España, Madrid, AEAC, Generalitat Valenciana, 2010.

 

 

 

INTRODUCCIÓ

 

       Els nous repobladors cristians vinguts després de la conquesta de les terres del sud del riu Xúquer fundaren el 1248 la primera parròquia en les terres dels dominis del castell de Corbera (València), situada aquesta sobre un pujol on hi va haver anteriorment una edificació d’origen islàmic, així com també un assentament anterior.  Aquesta torre de vigilància depenia del castell de Corbera i suplia la mancança visual que tenia la fortalesa per la part de ponent ja que per eixa banda esta la muntanya de Carles que queda unida a la serralada de Corbera. La torre islàmica situada sobre un turó al nord del castell estava situada en mig de la marjal, al centre dels territoris de la jurisdicció castral de Corbera i on perfectament  podia comunicar-se  des d´allí amb la madina islàmica d´Al- Yazirat (Alzira).  No obstant, hem de dir que molt probablement, sobre les restes de la muralla de l´època del Bronze situades a la muntanya de Carles hi va haver una altra construcció hui en dia desapareguda, que ajudaria  a suplir  la mancança visual del dit castell de Corbera junt a la torre de islàmica de la muntanya de Sant Miquel. 

 

      La parròquia rural era l’element cohesionador i unificador de les diferents alqueries escampades pel terme del castell que dominava la plana i l’últim tram del riu Xúquer abans de desembocar a Cullera i integrava a tots els seus habitants com a parroquians.

 

     Fou aquesta, durant el segle XIII, la principal església de la jurisdicció del castell de de Corbera i els demés temples depenien d’ella. Tot va canviar al segle XIV. A una de les alqueries pròximes es va construir un nou temple. Era Riola i l´antiga església de Sant Miquel passà a dependre d’eixa nova parròquia. No obstant, la seua importància com a centre de pelegrinatge i com a lloc on estava entronitzat el patró de la Vila i Honor de Corbera, Sant Miquel, es va mantenir durant molt de temps.

 

      El tipus de construcció i els materials emprats en la torre islàmica son similars als que trobem al castell. Son murs de tapial de característiques semblats als que veiem en la fortalesa. Pel que fa a l´església, en aquest edifici s´utilitzen també materials de construcció senzills. Aquest temple es correspon a les anomenades esglésies de reconquesta o gòtiques primitives, de planta rectangular i pertanyent a una cronologia de transició entre el final del romànic i el principi del gòtic.

 

 

SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT DE l´ESGLÉSIA I DE LA TORRE DEFENSIVA DE SANT MIQUEL

 

      La torre i ermita de Sant Miquel estan situats sobre un altre turó en mig de la plana, front al castell i Serra de Corbera. Aquesta muntanyeta te una altura de 67´5 metres. La construcció islàmica i el temple cristià queden localitzades a 39° 10' 326" N i 0° 21' 360" W. Les coordenades UTM son 30S 7 28 419 E i 43 39 279 N. Aquest pujol està situat en el centre del territori que pertanyia a la jurisdicció castral de la fortificació de Corbera. Te un gran valor estratègic i a la vegada, l’edifici ací construït així com el propi castell es comuniquen visualment.

 

DESCRIPCIÓ I ANÀLISI ARQUITECTÒNIC  DE LA TORRE ISLÁMICA I TEMPLE CRISTIÀ

 

             L´edifici contigu a l´església te una planta quasi quadrangular, sent els seus costats de 8´5 per 9´5 metres. Els seus murs estan composats principalment de tabya, observant-se en ells diversos elements ceràmics de diferents textures. Inclou un element de maçoneria dipositat en l´arranc de l´angle posterior dret. Aquesta heterogeneïtat es deguda a la superposició d´usos del mateix recinte i també a les reparacions i reformes que al llarg del temps va sofrir l´edifici. Hem d´assenyalar que l´ arranc  d´aquestos murs es produeix sobre la roca mare. Una de les façanes d´aquesta estança esta alineada amb la principal de l´esgésia.

 

      A l´exterior d´aquesta estança queden restes visibles d´un mur que divideix aquesta construcció en dos sales rectangulars i de dimensions similars, una anterior i altra posterior. Te un grossor el dit mur de 0´5 metres. La sala anterior ala seua paret esquerra, presenta una obertura. Encara que molt deteriorat s´aprecia un arc de descàrrega natural. Aquesta porta que comunicava l´església amb aquesta altra edificació es degué realitzar segurament quan es va alçar el temple cristià. L´accés des de l´exterior esta ubicat, be al mur de la façana anterior o be al lateral dret. La comunicació entre les dues sales interiors se va fer mitjançant un forat o porta practicat en el nou diafragma anteriorment citat.

 

      Els murs baixos d´aquest edifici tenen un grossor diferent. Els laterals tenen un grossor de 0´5 metres, al igual que el mur diafragma, mentre que els murs anteriors i posteriors presenten un gruix major de 0´9 metres.

 

      Davant açò deduïm que en la construcció d´aquest edifici, que es va convertir després en casa de l´ermità beneficiari que custodiava el temple cristià, resulta il·lògic que els gruixos dels murs siguen superiors als de la pròpia església, sent aquesta amés un edifici alt i de majors dimensions que l´habitatge de l´ermità. Pensem per tant que es tracta d´una construcció anterior a l´església cristiana. El gruix i la composició dels murs reafirmen el que diguem. A això hi ha que afegir l´aparent existència d´un mur diafragma, com ja hem assenyalat i també l´evidència de que es tracta d´una construcció anterior a l´esgléisa i es aquesta la que descansa i es recolza en aquest edifici i no al revés. La planta i l´estructura de la pròpia construcció i les dimensions de la mateixa son semblants a les típiques torres de vigilància islàmiques que servien de recolzament visual a una fortificació principal, com es aquest el cas amb el castell de Corbera. La torre va servir després per construir allí la casa de l´ermità beneficiari que s´encarregava de custodiar el temple de Sant Miquel.

            

      L´església cristiana es de planta rectangular i de nau única. La seua coberta era a dos aigües. Hui en dia no queden vestigis del sostre. La coberta es podria haver realitzat mitjançant “corretjes” o elements semblants. Ens referim a un tipus d´estructura triangular, generalment fabricada en fusta i amb planxes que serveixen per sustentar una coberta. Així ens ho dona a entendre les zones de descans que es disposarien, almenys en un número de dos, de tal manera que dividiria el màxim tram de llarg a tapar com mínim en tres trams de menors dimensions, sent així d´aquesta forma possible tapar totalment la planta. Igualment, s´observen en els paraments interiors de major longitud, quatre bandes verticals i paral·leles enfrontades dos a dos, on saprecia el tractament superficial de realçament de les zones compreses baix l´àrea de descans de les corretjes en forma de pilastres o pilars falsejats. L´element de cobriment consisteix en teules corbes, degut a la gran quantitat de restes de les mateixes  trobades al lloc. Com element decoratiu de la dita coberta han aparegut restes dels coneguts “socarrats” que son peces rectangulars de ceràmica pintada i posteriorment cuita, típica del període medieval.

 

       A l´interior de l´església, a la façana posterior, queden restes visibles del que fou l´altar principal i tres esglaons. A uns 40 cm. del sol i a la part dreta s´aprecia molt deteriorat, un forat de llum cegat i al seu costat un sèrie de forats. Aquesta mateixa façana en la seua part exterior, arranca des d´un nivell més baix que en l´interior. El mur aprofita l´orografia del terreny. 

 

       S´observa tractament interior dels murs mitjançant arrebossada  amb morter de calç. Hem de dir que existeix un sòcol interior perimetral en els paraments anterior, posterior i lateral esquerre. No així en el dret. La seua altura es irregular. Al remat inferior dels sòcols, queden restes de tractament superficial de calç que es dona als paraments i al sol. Al mur lateral esquerre, hi ha restes de pintura de tonalitat roja. Es tracta d´algunes lletres gòtiques molt difuses pel seu estat de conservació i que presumiblement rodejaria tota l´estança una franja en la part superior dels paraments, on estaria pintada aquesta escriptura gòtica amb un caràcter religiós.

 

      Els murs son de fàbrica diversa. Podem observar en ells la maçoneria en sec i la construcció mitjançant el sistema de tapia amb pedra de replè, utilitzant per la tapia el caixó d´encofrat. 

 

      Al mur posterior on estava l´altar, s´observa un forat d´il·luminació abotzinat invertit. Es va cegar mitjançant rajols massissos. Apareix un altre similar i de dimensions menors a la part dreta de la dita paret. En el mur lateral esquerre hi ha varis forats d´il·luminació també abotzinats invertits i cegats amb rajols. Al mateix mur queda també cegada i inutilitzada una porta d´accés  que donava a l´interior de l´església. Mentre, en el mur lateral dret, trobem un altre forat d´il·luminació cegat i de les mateixes característiques qu´els anteriors. Amés trobem dos forats de pas, un a l´exterior per la part dreta i altre comunica amb la construcció adjacent. En el seu moment, els forats cegats foren recoberts amb una capa de calç.

 

      La façana principal esta situada en el mur anterior i esta rematada en la seua part superior per una menuda espadanya de maçoneria molt deteriorada i que va sofrir reformes al llarg del temps, molt provablement durat el període barroc, ja que es veu en ella un reforç de rajoles massisses que disminueix el buit original on estava col·locada la campana. S´accedeix a l´interior del temple per eixa façana pujant cinc esglaons de pedra semicirculars, realitzats en maçoneria i acoblats a la roca natural. En la grada més elevada ens trobem amb l´entrada principal  on s´alcen pilastres que sostenen un arc de mig punt amb deu dovelles sense clau. Te aquest arc 1´5 m. de llum. Es varen utilitzar en la seua construcció pedres de maçoneria. A la façana hi  ha cinc mènsules recolzades  de pedra. Tenen forma de ganxo. La seua missió es sostenir una biga que pertanyia al porxe. Aquestos cans o mènsules estan disposats asimètricament el que es fa pensar que es va tenir en compte la construcció a la que el temple esta adossat. L´angle esquerre de la façana principal esta reforçat amb pedres de maçoneria, al igual que els dels angles posteriors. No així l´angle dret de la mateixa.. Al seu lloc apareix un badall en la construcció. Davant d´aquesta façana hi ha un mur de contenció, construït en maçoneria en sec, que estructura un espai rectangular al davant de l´edifici religiós. Front a la façana principal queden restes d´una menuda bassa o aljub molt deteriorat.

 

        La part dreta de la façana principal de l´església esta adossada, a un altre edifici. El badall en l´angle situat a la dreta de la façana del temple cristià, senyala el final de la construcció adjacent. La línia que dibuixa el mur de la façana principal amb l´edifici contigu esta deformada. No segueix per tant una línia de plomada, L´existència d´aquest  i altres badalls ens fa pensar que la construcció d´aquesta part del mur no es contemporània a la construcció de la resta de l´edifici religiós. Prova d´això es el badall que presenta la façana principal al seu angle dret i del que ja hem parlat.  Aquest es passant i al exterior queda evidenciat que la façana i la resta de l´església es un adossat a una construcció anterior.

 

      En aquest estudi mural tant de la torre com de l´església cristiana veiem i s´ens presenta en l´estudi dels murs del temple unes evidències que cal tenir en compte. El nexe d´unió entre l´església i la construcció que hi apareix al seu costat, la torre convertida ara en casa de l´ermità, queda reflectit perfectament en la façana davantera de les dos construccions, on ja hem assenyalat l´existència de badalls i on hem aplegat a la conclusió, mitjançant el seu anàlisi arquitectònic, que una part del mur de la façana principal no es contemporani al de l´església i per tant el temple es va construir adossant-se a una construcció anterior. Ara bé, hi ha que senyalar  que en la façana anterior dels dos edificis s´obseva que el material emprat en aquestos murs es idèntic, files de pedra de maçoneria en sec. Cabria pensar que aquestes files de maçoneria servirien per i anivellar el terreny degut a l´orografia de la muntanya, com ocorre en el castell de Corbera i on després es va alçar el llenç mural amb el sistema de tabya. De totes maneres, l´altura de la construcció del mur en maçoneria es excessivament alta si realment sols tenia la pretensió d´anivellar el sol. Observant que el mur del qual estem parlant veiem que es igual, com hem vist ha, al de la cara davantera de l´edifici contigu. Això ens porta a pensar que es corresponen en la mateixa època i que l´església es posterior al mateix. Si això es així, l´església no sols fou adossada  a un edifici anterior i paregut en dimensions a una torre de vigilància, més bé tindríem que plantejar la hipòtesis de que el temple cristià fou bastit aprofitant també les restes que encara quedarien visibles d´una construcció anterior i no sols d´una torre de vigilància musulmana, sinó d´alguna cosa més.  

  

PATOLOGIES MURALS 

      De l´esudi patològic realitzat de tots els murs es desprèn que en gran part dels llenços murals ha desaparegut el lluït als agents atmosfèrics, sobre tot a l´acció de l´aigua i la humitat que ascendeix fins els murs per capilaritat. En moltes parts es veu clarament com l´erosió ha aplegat a l´argamassa i a les roques que conformen la tapia. Això fa que les dites pedres es desprenguen i apareixquen forats, el que pot produir també el despreniment de blocs majors, dels murs fabricats amb el sistema de tapia.

 

      Al no existir la coberta, els murs queden desprotegits en la part superior. L´aigua de pluja acaba filtrant-se i això produeix una acceleració del procés d´erosió. Al mancar d´un manteniment constant de l´edifici, les reparacions a que fou sotmès al llarg del temps es troben ara afectades i això ha ajudat a empitjorar l´estat de degradació del mateix.  L´anidació  de petits animals i el creixement sobre els murs de plantes, ajuden també al deteriorament d´aquestos i per tant de l´edifici.

 

      A la façana principal, l´arc de l´espadanya  ha desaparegut i les pedres de maçoneria del costat dret també, el que decreix a la meitat el grossor del mur. Al mateix temps, hi ha que assenyalar el perillós badall que ha aparegut entre l´adossat de l´església i la construcció contigua. Desaparició amés de les pedres semicirculars que configuraven els esglaons d´accés a la porta principal. Al costat esquerre de la façana principal, la primera pedra de maçoneria, la qual tenia per missió reforçar el citat angle no es troba en dit lloc. Al mur lateral esquerre de l´església s´ha produït l´aparició de nombroses fissures que agreugen l´estat del mur. A la façana posterior, la cara externa de la mateixa esta completament llavada. El lluït ha desaparegut per complet. El mur s´obri perillosament fins l´exterior i el seu enderroc es imminent. Es necessari que es faça una intervenció que evite l´enderroc, apuntalant el mateix. La façana dreta te restes del que foren dos portes. Aquestes ja no existeixen. El mur, en la seua part exterior, presenta una fissura totalment recta i vertical. Una altra fissura que diferència les dos edificacions fa perillar el mur. A l´interior d´ambdós edificis hi ha hagut corriments de terra, com  conseqüència de l´afany espoliador de gent insensible amb el patrimoni històric. Desaparició de la volta que tapava l´aljub, situat a l´exterior, front a la porta principal.

 

       Pel que respecta a la torre o casa de l´ermità beneficiari, dels seus quatre murs i el del diafragma que esta a l´interior, sols es conserva i en  mal estat el que esta compartit amb l´església, que correspon a la façana dreta de la mateixa. Dos d´aquestos murs han desaparegut per complet. Son els que miren al mar. Únicament son visibles els fonaments i alguns pocs centímetres dels llenços murals. Al mur posterior s´ observen vestigis dels metxinals  que sostenien les bigues de la casa de l´ermità. Queden reses visibles de nombroses reformes portades a cap en aquestes estances. En elles es veuen restes de calç. Del mur anterior contigu a la façana principal de l´església sols queda en peu una franja del mateix en forma d´angle i també es conserva la fonamentació. El parament esta afectat per les patologies generalitzades, com son la pèrdua del lluït i l´eroció de la tapia entre altres coses1.            

 

BREUS APUNTS HISTÒRICS

 

      La importància estratègica del lloc queda demostrada per les troballes arqueològiques. Així, en aquest pujol hi ha un jaciment prehistòric que pertany al període del Bronze Valencià. Es tractaria d´un poblat del Bronze Inicial i corresponent a la segona fase, anomenada fase B, segons A. Martinez2. Quedaria datat entre  el 1700 i 1600 a. C. Aquest tipus de poblats, situats en llocs alts i privilegiats, dominaven les rutes de pas i les terres fèrtils circumdants. Aquest assentament esta relacionat als naixements de fonts, cursos d´aigua natural i terrenys de marjal pròxims. Amés, esta situat sobre una muntanya al mig d´una extensa plana apta per al cultiu de cereals. Cabria pensar que el naixement del poblat sobre aquest turó  més relacionat amb les terres de cultiu que en la necessitat de comunicació visual amb altres poblats propers a aquest, encara que es veritat que des de aquest lloc la visibilitat es excel·lent.

 

       S´ha plantejat alguna vegada que el lloc estaria relacionat a un culte ancestral, a una divinitat natural i que a la vegada tindria que vore amb el naixement d´una font d´aigua o brollador proper. Es veritat que aquest lloc se l´ha vinculat com un santuari o a la vegada lloc màgic. L´arribada de distints pobles amb la seua pròpia cultura i religió hauria significat una superposició de tradicions culturals i com no, religioses en aquells mateixos llocs on antany es rendia culte a una divinitat ancestral. Si això fora cert, aquest edifici hauria sofert una evident transformació motivada per necessitats religioses en distintes èpoques de la seua historia. Pareix que aquest seria el cas pel que fa a Sant Miquel de Corbera i al jaciment que estem estudiant. De totes formes, veritat es que no tenim cap font documental que corrobore el que estem plantejant. Solament la trobem al període cristià, després de la conquesta al segle XIII. Tindrem que esperar per tant al que diga l´arqueologia.

 

      Pensar en la superposició d´un edifici religiós en el cas de Corbera, en un principi no es descabellat. Quan el rei Jaume I va conquerir aquestes terres manà que la parròquia de Corbera es construira al cim d´una muntanya al nord del castell i on el rei diu: “...illud podium qui est castrum de Corbera ad construendum ibi ecclesiam...”   El terme “podium” com diu Lopez Elum (2000), en llatí medieval suggereix d´una edificació prèvia. Segons el nostre anàlisis arquitectònic, es certa l´existència d´una o més construccions anteriors en eixe mateix lloc. Per Andreé Bazzana (1992) l´església de Sant Miquel esta construida aprofitant les restes d´una antiga mesquita islàmica. Una estança rectangular d´una sola nau, sostre a doble vessant, el material emprat en la construcció dels murs, sobre tot els de la sua base i lateral dret i a més la presencia d´una menuda bassa davant de la porta principal i l´orientació del propi edifici, ens fa pensar en que realment estem davant d´una mesquita fortificada i on junt aquesta i formant part del mateix edifici hi existia una torre de vigilància. Si aportem les dades que ofereix Castelló i Baylach (1957) on en la seua visita a aquesta església realitzada el 1965, ens descriu la presencia d´una porta amb reminiscències àrabs que te accés a l´esxterior mirant al mar i que un desaprensius la destruïren, tal i com afirma l´autor, es bastant creïble del dit santuari musulmà bastit a la seua vegada sobre una altra construcció anterior. Ara be, hem parlat en l´apartat de l´anàlisis arquitectònic d´una torre de vigilància de recolzament a la fortalesa de Corbera. Ací realment entrem en un dilema. Amb seguretat sabem certament d´una construcció anterior a la conquesta cristiana, molt probablement del període islàmic, encara que no es descarta una altra anterior. El que ja no esta tant clar es realment quina va ser la funció real del edifici allí bastit. Pensem que en realitat es tracta d´una torre de vigilància, encara que amb anterioritat a la mateixa o contemporània a ella hi va haver un santuari musulmà. El que si que es pot afirmar es que de ser així, aquest estaria fortificat. El canvi d´us que se li dona a un edifici, de militar a un altre religiós es dona també en el mon musulmà. No es la primera vegada on s´han identificat antigues torres convertides posteriorment en tombes de santonts. Podríem plantejar-nos un edifici, que pel moment desconeguem, que podria combinar unes estructures militars i una espiritualitat, també militar. Es difícil realment plantejar la coexistència d´ambdós hipotètics edificis, l´un militar i l´altre religiós o que tots dos foren una mateixa cosa, com aparentment ocorre en el temple cristià, que te dos funcions, una religiosa i una altra militar, tractant-se per tant d´una església fortificada, com veurem mes endavant.

 

        Durant el període musulmà el castell de Corbera formà part d´una xarxa castral relacionada amb el sistema defensiu de l´època. El districte castral pertanyent a aquest fortalesa, englobava un ampli territori que estava ocupat per petites comunitats o alhames. Davant els avatars polítics i militars del moment es va erigir a Corbera un castell en altura. A tot això havia que afegir les incursions protagonitzades pels cristians del nord que penetraven en terres dels musulmans, el que aconsellava també la protecció darrere d´un recinte fortificat. La missió d´aquestos “castrai” o “husun” en altura com el de Corbera, era la d´exercir un control sobre el territori i en relació a una ret castral superior, ajudant-se en cas necessari de torres de vigilància per una major visió i control de l´espai possible. Si alguna part de la fortalesa principal tenia problemes de visibilitat, la solució consistia en construir una torre en un lloc prop que, fent d´ulls del castell, pogueren els que allí estaven comunicar qualsevol novetat, per exemple mitjançant senyals de fum, amb espills per el dia i fent foc per la nit, resolent així la situació. Aquestes torres podien ser de fusta o be d´obra. La funcionalitat de les mateixes es clarament militar. A la zona del Sarq al –Andalus, a la part oriental de la Península Ibèrica, algunes d´aquestes torres foren manades bastir per l´aristocràcia local al segle XII. Es defenien així del perill que va ocasionar en eixe moment l´arribada dels almohades integristes procedents del nord d´Àfrica que minaven el poder per l´èlit musulmana local. L´emplaçament d´aquest tipus de torres en un territori transmetr ràpidament qualsevol novetat en poc temps. Altre tipus de torres similar a aquestes però, situades a la plana estaven íntimament lligades a les alqueries ubicades prop de les mateixes. Tenien en aquest cas una doble funció: la de vigilància i una altra econòmica, fent la funció de magatzem on els camperols guardaven els productes del camp. Tenim constància de la “ Torre Colomer”  de la pobalció de Fortaleny, hui en dia desapareguda, situada junt al riu Xúquer, frontera natural entre els dominis dels castells de Corbera i Cullera o la de Llaurí, on dintre d´una casa particular es conserva una estança que be podria formar part de la mencionada torre d´eixe lloc. Ambdues poblacions formaven part del districte castral i jurisdiccional de Corbera. Lámtic campanar de l´església de Riola pareix ser una d´aqueste torres que hem assenyalat.

 

       Un castell de la importància com ho era el de Corbera i amb un gran valor estratègic, no es podia permetre tindre un punt cec de visibilitat que posara en evidència la seua defensa. Precisament per evitar aquesta falta visual que el castell tenia per la part de ponent, degut a que una muntanya més alta, la de “Carles”, eliminava qualsevol contacte visual, es va optar per la solució més lògica, aprofitar les restes d´una construcció anterior situades al mig de la plana en un turó i construir allí una torre. Es convertia així en un punt estratègic que estava sobre una altra muntanya situada al nord de la muntanya on estava la fortalesa de Corbera.  Aquesta torre amés estava emplaçada just al centre del terme dels dominis jurisdiccionals del castell. Pensem també que dalt de la muntanya de “Carles” hi hauria una altra torre aprofitant que aprofitaria les restes de l´antic poblat que hi havia en eixe lloc i on es conserven parts d´una muralla, encara que en aquest cas seria una construcció efímera o siga, de fusta, però podria haber sigut de pedra.. Seria mes bé una atalaia on la seua única funció seria la de vigilància, mentre que la de Sant Miquel a part de la seua tasca vigilar servia també de refugi.

 

      Durant l´Edat Mitjana, a partir del segle XIII i després de la conquesta cristiana, eixe mateix lloc seguia sent estratègic. Per eixe motiu havia estat edifica allí com hem dit anteriorment, una torre de vigilància islàmica junt a altres dependències. Ja hem vist la mancança visual que presenta el castell de Corbera per la part de ponent, degut a la presència d´una muntanyam la de Carles i que dificultava la comunicació amb la madina islàmica d´Alzira,. Esixe es un dels motius pel qual es decidira la construcció de l´esmentada torre en aquest pujol.

 

       La conquesta cristiana del territori valencià al segle XIII, fou un passeig militar a causa de la desastrosa situació de descomposició en que es trobava el regne almohade de València. La conquesta del sud del Xúquer es dugué a terme entre 1239 i 1245. Al 1241 començaren ja a assentar-se el primers pobladors cristians a les terres del castell de Corbera3. La repoblació d’aquestos llocs fou complexa i lenta. L’ocupació militar va provocar la destrucció de les estructures pròpies de la societat musulmana, la qual fou substituïda per un nou sistema social que va nàixer arrel de la conquesta militar catalano-aragonesa. Les donacions que el rei Jaume I feu als colons originà conflictes entre els repobladors i els musulmans que s’havien quedat a viure en les terres conquerides, provocant tensions entre les dues comunitats.  Acabaria per produir-se una revolta musulmana cap al 1247 i 1248. A les terres del Xúquer es va decidir expulsar els musulmans, encara que tots no s’en anaren i es dugué una política repobladora de nous colons cristians4.

 

      Majoritàriament, a les terres del castell de Corbera, els pobladors que vingueren a assentar-se foren originaris de Catalunya. Així ho podem observar al “Llibre del Repartiment del Rei Jaume I”5 i altres documents posteriors. Trobem noms com Sanç Pereç Noalles, Eiximén Tovià, Guillem i Ramón Barri, Pere que era natural de Girona, Guillem Almozari i altres ballesters que eren de Tortosa o Raimón de Rocafull de Perpinyà6 i que es va convertir en el primer alcaid del castell de Corbera. Alguns del molts repobladors no aplegaren a establir-se en aquestos llocs encara que posteriorment en vingueren de nous, com per exemple famílies catalanes que en un primer moment s’havien establert a Moncofa7.  No obstant hem de dir també que vingueren pobladors d´Aragó i també a la Ribera Baixa del Xúquer trobem a navarresos, castellans i valencians.

 

      Amb la creació del nou Regne de València, una xarxa de parròquies va escampant-se i distribuint-se per tot el territori. Els minarets de les antigues mesquites son substituïts  per campanaris. Aquests temples islàmics, que no sols eren centres espirituals, sinó que vertebraven la vida econòmica de la comunitat islàmica, van ser substituïts per esglésies, les quals passaren a complir el mateix paper que abans tenien els llocs musulmans destinats al culte, fet que ajudava a anar estructurant administrativament el territori. Ara, les esglésies jugaven una tasca important en el recent creat regne cristià de València.

 

      Al 1241 el rei Jaume I pretén fundar noves esglésies al seu nou regne i el 1245 te el propòsit de construir-ne una a Corbera8. De tota manera caldrà esperar fins el 1248, any en que el rei signarà un document nomenant rector de Corbera a Fra Bernat Oller i encomanant-li la fundació de la primera església cristiana de Corbera. La donació d’una muntanya situada al nord del castell i d’unes terres fou concedida aquest frare a perpetuïtat, no podent ser venudes les mateixes ja que devien quedar sempre per ús i servei d’aquesta església9. El document original de la fundació es va perdre i això va obligar al nou prevere Bernat Oller a tindre que demanar al monarca el 1276 una còpia del mateix.

 

      El monarca va ordenar que l´esmentada església es construira sobre un “podium”. Aquesta paraula en llatí medieval ve a significar l´existència d´unes restes o construcció anterior. De tota manera, l´edifici cristià es una construcció de nova planta amb les característiques típiques de les primeres esglésies denominades de conquesta. Esta clar que l´obra es va fer i així ho hem vist, sobre les restes d´una edificació anterior o aprofitant part de la mateixa. L´accepció del significat “podium” en el terme que estem emprant, segons López Elum no el suggereix únicament el document en qüestió, també l´emplaçament de l´edifici.   

 

      Ara al igual que abans les mesquites, com ja hem dit anteriorment, la nova església, la parròquia rural, era l’element cohesionador i unificador de les diverses alqueries escampades per tota la zona d’influència del castell i impregnava a tots els seus habitants com a parroquians. La parròquia era el centre social  i religiós de la comunitat cristiana que residia al terme del castell. Allí en aquest temple, s’elegien els representants de l’esmentada comunitat. Per tant, aquestes societats camperoles gravitaven al voltant de la seua església local.

 

      El temple de Corbera fou consagrat baix l’advocació del defensor de l’Honor de Déu, Sant Miquel. La importància d’aquesta església en els primers anys de domini cristià fou gran ja que era una de les de major recaptació impositora, tant reial com eclesiàstica dintre de la nova diòcesis llevantina i era a més la principal dels dominis del castell sent coneguda com parròquia de Corbera.

 

      Aquest tipus de construccions son esglésies bastides de forma simple bastides amb rapidesa, ja que es pretenia quan abans millor, crear i consolidar una xarxa de parròquies, en aquest cas rurals, que permeteren una ràpida cristianització de les terres valencianes, ser un element com ja hem dit unificador i que ajudara a l´administració pública a més de la seua funció religiosa. A la  Ribera del Xúquer tenim alguns exemples de esglésies o ermites les quals feien aquesta mateixa funció tant administrativa com religiosa. A Cullera tenim el cas de l´Ermita dels Sants de la Pedra, A Sueca la Muntanyeta dels Sants o a Carcaixent, el cas més semblant al de Corbera, tenim l´Ermita de Sant Roc, antiga parròquia del despoblat de Ternills. Fora de la nostra comarca destaca l´església de Sant Feliu de Xàtiva, construïda sobre les restes dels edificis de l´antiga seu episcopal de la ciutat.  També  trobem la de la Sang de Llíria, així com també una altra a Sagunt, l´església del Salvador, bastida  el mateix any  que la de Corbera, el 1248. Son totes aquestes unes mostres mes meridionals del nomenat art romànic final de transició al gòtic. La tipologia constructiva de totes elles es la coneguda com esglésies de conquesta o protogòtiques que naixen de la necessitat d´erigir un petit temple sense molts problemes constructius . Son edificis senzills de planta rectangular i  d´una nau, sent la capçalera de les mateixes plana. L´armadura del sostre es de fusta i  la coberta a dos aigües.    

     Jaume I assignà un rector a cada parròquia. En el cas de Corbera part de l´edifici de culte la donació comprenia les habitacions necessàries per l´habitatge, així com una casa i terres.

 

      A partir de 1320 aquesta primera parròquia construïda pels conqueridors cristians deixà de ser l’església principal de les terres dels dominis del castell de Corbera. A l’Alqueria de Riola es va edificar un nou temple que es va consagrar baix l’advocació de Santa Maria de l’Ascensió La parroquialitat de Corbera passà de Sant Miquel a la veïna alqueria de Riola ja que allí s´havia edificat un nou temple i així, passà a convertir-se aquesta última en la parròquia més important dels dominis del castell10. Riola pertanyia a la jurisdicció i terme general de Corbera. Es trobava situada a la vora del riu Xúquer, lloc on majoritàriament hi havia cristians vells i amés la població estava situada a la plana i no a una muntanya. A partir d´eixe moment era a Riola on es va ubicar el “Consell de la Vila de Corbera” i també la nova parròquia. Els motius pel qual es va decidir el canvi d´ubicació de la parròquia de Corbera de Sant Miquel a Riola ho desconeguem. El nou temple erigit ara a Riola baix l´advocació de Santa Maria de l´ Assumpció es va convertir a partir d´eixe moment en la parròquia de tot el terme del castell i lloc de Corbera. L´església de Riola tenia ara les competències que antany tenia la de Sant Miquel i era allí on es reunia el “Consell de la Vila de Corbera”. Pensem que els motius els quals es va decidir el canvi de lloc de la parròquia de Corbera esta relacionat amb el mestissatge de cultures i religions que es donava a Corbera i no al lloc de Riola que tot i pertanyent al domini de la fortalesa sols hi havia estat repoblada per cristians. No així el lloc de Corbera que a part de ser una zona militar posseïa una comunitat mixta tant de musulmans con de cristians. Corbera s´havia convertit en vila reial per ordre de Pere III el 1280. La vila poc a poc anava consolidant-se i per això, el 1321 els seus habitants li demanen al rei Jaume II que les celebracions del Consell de la Vila es feren en al lloc de Corbera i no a Riola però, el rei desestimà aquesta petició. Al 1326 Corbera ja tenia Cúria, notaria i església.  Totes les demés alqueries, Corbera, Fortaleny, Polinyà o Llaurí entre altres, tenien també la seua nova església encara que depenien de la de Riola que ara ostentava la jurisdicció eclesiàstica sobre totes elles, com abans ho havia sigut Sant Miquel de Corbera. La pròpia fortalesa tenia una església ja que abans, a finals del segle XIII es va fundar la vila reial cristiana de Corbera dintre de l’albacar del castell11 i poc després baixaria a la plana i allí mateix es va construir també una nova església12. Si Sant Miquel, abans era l’església que aglutinava a tots els habitants cristians de les alqueries que pertanyien al castell, ara resultava molt llunyana de totes elles, excepte d’Othos que estava als peus de la seua muntanya13. Totes les alquèries tenien ja el seu propi temple per a l´ oració. No tenia cap sentit per tant que Sant Miquel fora el temple principal.   

 

       El 1418 la “Baronia de Corbera” es integrada al “Reial Patrimoni”14  a les Corts que el rei Alfons el Magnànim va celebrar a València va atorgar a aquesta baronia el títol de “Vila i Honor de Corbera”. Joan Mercader “Batlle General” era el màxim representant del poder reial en València. L´abril d´eixe mateix any es va apropar a la baronia per prendre possessió del nou domini de la Corona i prendre jurament de fidelitat i homenatge al seu nou senyor per part dels vassalls que residien en aquesta senyoria15. Es a partir quan es decideix la creació d´una nova municipalitat o “alhama”  que deuria d´estar ubicada al lloc de Corbera, junt al castell16.

 

       La documentació medieval i moderna ens parla d´alguns conflictes amb els musulmans residents a la “moreria de Corbera” i els cristians d´aquestes terres. Així per exemple, el monjos del veí monestir de Santa Maria de la Murta d´alzira, es queixaven dels robatoris  que aparentment feien els musulmans de Corbera en les seues ermites de la vall17.

 

      No existeix cap document pel moment, que parle de robatoris que haja pogut sofrir l´església de Sant Miquel. Es curiós observar per una altra banda com als llenços murals trobem molt deteriorades i en molt casos cegades, aspilleres situades a diferents altures i paregudes a les que hi trobem a la fortalesa de Corbera. Les fonts documentals no ens parlen en cap moment de la necessitat de fortificar aquest recinte sagrat. No obstant, no oblidem  que del nostre anàlisi arquitectònic deduïm la existència d´una torre de vigilància musulmana. Com ja hem assenyalat, al segle XIII  varen ser aprofitats els seus murs per a la construcció del nou edifici religiós cristià i la casa de l´ermità beneficiari. Pensem per tant, que be siga per problemes d´enfrontaments de caràcter local entre les dos comunitats existents a la Baronia , cristians i musulmans o per altra banda, la necessitat de protecció i defensa d´aquest lloc motivat per conflictes armats, sobre tot al XVII durant la Guerra de les Germanies, el temple va tenir que fortificar-se. Màxim si la seua ubicació entre marjals i aïllat, feien necessària buscar una solució per a la seua pròpia protecció o defensa. Per últim, no oblidem que la situació d´aquesta muntanya on es troba l´església, es primordial i es un punt estratègic important a l´hora de controlar un territori i de ajudar a la deficiència visual que com ja sabem tenia per la part de ponent el castell de Corbera. Per això, cabria pensar que l´edifici religiós tenia per suposat, com missió principal la religiosa però, mai va deixar de tindre una funció militar  com ho va tenir antany. Es per això pel que amb tota seguretat ens trobem davant de les restes del que fou una església fortificada. 

 

       L´antiga església de Sant Miqueñ es converteix a partir del segle XIV en capella o ermita depenent de la nova església del castell construïda a Riola i on queda instituït un “benefici eclesiàstic”. La institució d´aquest “benefici”  comporta algunes càrregues votíves. Un clergue s´encarregava  del culte i el seu benefici passa a dependre de la jurisdicció eclesiàstica de Riola18.  

 

       Després dels espectaculars progressos de l´economia occidental durant els segles XII i XIII, al segle XIV s´entra en un període de depressió generalitzada. Fa aparició una forta crisi i amb ella la pesta, les guerres i la fam, junt amb la pobresa. Totes aquestes calamitats provoquen canvis en la mentalitat de les gents. Hi ha un sentiment de culpabilitat permanent i es pensava que Déu infringia aquestos càstigs a causa de  la infidelitat que regnava i la immoralitat. Davant de tot açò  va sorgir una nova espiritualitat plantejant-se a la vegada la necessitat d´una nova evangelització pel que feia a les classes populars. En la mentalitat d´aquestes gents del segle XIV estava molt arrelada i present la presència de la mort. En vida s´havia de preparar tant el cos però sobre tot l´ànima per al moment en que el creador Déu reclamara aquesta gent  a la seua preesència. Tota aquesta forma i manera d´espiritualitat, tota aquesta concepció religiosa, esta present en misses que s´oferien per als difunts, ja que aquestes servien per ajudar a l´ànima a trobar-se en gràcia davant la presència de l´omnipotent tot poderós. Per un altra banda, augmentava la vida eremítica ja que es pretenia així purgar les faltes i els pecats comesos per un mateix o els del mon sencer i  poder aplegar com cal a la vida eterna.

 

Sant Miquel de Corbera es va convertir en un important centre de peregrinació. Des de la seua fundació i a pesar de convertir-se en ermita beneficiaria depenent de Riola,  el temple de Sant Miquel va actuar com a lloc de pelegrinatge i devoció. Tenim constància documental de diverses donacions testamentàries a favor del sant Arcàngel. Al 1311 Na Beatriu, vídua de Perpinyà Jaspert de Sueca, atorga testament davant Maimonides Perri i entre altres llegats deixa diners per a la devoció de Sant Miquel de Corbera19. Na Jacma que residia a l’alqueria de Benatzir , testa a favor de Sant Miquel en 1332 davant la notaria de Bernat Costa.20 Sanxa viuda de Joan Perez testa també a favor d´aquesta ermita el 134321. En 1362 Pere Martí deixa diners par l´obra de Sant Miquel22. Guillamona Líbia de la població de l´Alcudia i viuda de Joan de Corbera lliurava dos sous per l´ermita de l´arcàngel el 137123. Pere Auger i Caterina Riera de Cullera feien testament a vavor de l´ermita de Corbera lliurant  “...duos solidos...” en 137524. En eixe mateix any testa a favor del dit temple Guillem Mateu de Casteló de Xàtiva25. Sanç Peris de Sueca mana fer un legat piadós a l´obra del sant arcàngel de Corbera en 137926. El 1390 Arnau Mir testa també a favor de Sant Miquel27. Ja al segle XV Antònia, viuda d´Antoni Çafabrega i veïna d´Alzira, deixa diners a Sant Miquel en 140328. Pere Puig testa davant el notari Bertomeu Octavi a favor de Sant Miquel de Corbera el 140629. Gostança d´Alzira, muller de Berenguer Serra ho fa també a favor de Sant Miquel de Corbera el 140830.

 

      El beneficiari que s´encarregava de la custòdia de l´ermita així com de complir uns altres tipus de càrregues votives era l´encarregat també de tot el relacionat amb la celebració de misses i aniversaris que després quan es realitzava una visita pastoral tenia que quedar reflectit i previst el seu compliment. En 1347 el bisbe Ramón Gastó concedeix al regent de la capella Pere Teresa llicències per efectuar vendes en benefici de l´ermita, sent capellà de la mateixa LLorenç de  Bonaver31. Durant els segles XIV, XV, XVI i XVII tenim algunes noticies també de sacerdots que temien cura i regentaven el temple. També al segle XVIII.         

 

      El 1570  Francisco de Guisa era l´ermità de la capella de Sant Miquel, mentre que el titular  del benefici instituït era Pere Pujaçons. En aquell mateix any el visitador diocesà Miguel Espinosa  feu una visita pastoral a Riola i per consegüent sabem d’aquella visita que l’Ermita de Corbera, la de Sant Miquel tenia una renda anual, una vinya i terra campa32.

 

       El càrrec d´ermità era exercit  per persones amb pocs recursos econòmics. Devien ser naturals d´alguns dels pobles de la Baronia de Corbera. A la mort d´un ermità es presentaven les sol·licituds davant l´Ajuntament per ocupar la vacant en el càrrec d´ermità33. 

 

      Es a partir del segle XVIII quan tenim més noticies documentals d’aquest antic edifici. Resulten interessants les noticies que trobem sobre aquest temple ja que ens donen a conèixer la seua funció dintre de la religiositat popular i ens permeten esbrinar el caràcter agrari del culte a Sant Miquel de Corbera.

 

        El sant Arcàngel era el protector de les terres i collites dintre del terme general de la “Vila i Honor”, al qual s’emparaven els camperols per tal de que evitara calamitats que feren malbé les collites34.

 

      Per que el temple eremitic estiguera en excel·lents condicions era necessari portar a cap  obres de manteniment per deixar-lo en condicions òptimes. De les despeses de les reparacions s’encarregava el govern municipal35.

 

       En 1754, com a conseqüència del nomenament d´un nou ermità, es va fer un inventari dels bens mobles de l´interior de l´ermita. Pren possessió del càrrec com, nou ermità Vicent Martí, veí de a població de Riola36.

 

        Es també entre la segona meitat del segle XVIII i els primers anus del segle XIX quan trobem major informació sobre les despeses ocasionades en la celebració de la festivitat del patró de la vila, Sant Miquel.

 

      El culte a l’Arcàngel es feia en la pròpia ermita i on una vegada a l’any, l’Ajuntament de la vila sufragava les despeses de la festa. L´oficiant principal era el rector de Riola. Un predicador d´alguns dels convents de la veïna ciutat d´Alzira era invitat per participar en la cerimònia religiosa37. Abans de la festivitat, el pregoner oficial transmetia als pobles que formaven la “Vila i Honor” la decisió presa per la Sala Capitular de celebrar festa a Sant Miquel i la data en que tindria lloc. Eixe dia, els fidels i devots del sant s´apropaven en romeria fins l´ermita per escoltar Missa i rendir culte al seu benefactor espiritual. 

 

      El 1836 assistim a la desintegració de la Baronia de Corbera. Els pobles que la formaven, Riola, Fortaleny, Polinyà i Corbera, crearen una  Junta de Divisió de Termes i Separació dels Drets i Rendes de l’extinta “Vila i Honor”, constituint-se finalment en ajuntaments propis i independents38. Amb la partició dels termes, Sant Miquel entrà a formar part de Corbera, encara que seguia depenent de la jurisdicció eclesiàstica de Riola, al igual que l´altra ermita situada a Polinyà dedicada a Sant Bernabeu. Algun temps després, Pascual Madoz senyala que aquest edifici es trobava ja en estat de runa avançada39.

      El 1847, un desconegut cridà a les portes de la casa rectoral de la localitat de Corbera i va dipositar el sant Arcàngel portat des de l’Ermita, ja que segons ell, les portes del temple estaven obertes. Informant el rector de tot això al consistori municipal es va acordar que la imatge fora dipositada a l’església de Corbera i allí va estar fins que fou destruïda en la guerra de civil l’agost de 193740.

 

      L’edifici religiós quedà abandonat i arruïnat. Molt prompte Ermita i muntanya passaren a ser de propietat particular. El lloc fou adquirit per un burgès acomodat d´Alzira, En Eduardo Solanich i Dolz41. Antonio Esteve, corresponsal al servei de Roc Chabás per a la revista “El Archivo” comenta l´estat de destrucció de l´ermita42.

 

El cop de gràcia que va accelerar la destrucció de l´ermita i la seua muntanya i el seu entorn mediambiental i paisatgístic fou que la muntanya va servir de pedrera a partir de la meitat del segle XX.

 

       Amb el pas del temps, els veïns de l’extinta Baronia de Corbera perderen consciència de l’existència d’una part important del seu patrimoni i de l’Ermita ningú es va enrecordar. Va quedar sol aquest venerable temple i les restes de la torre defensiva rodejats de marjals i tarongers, abandonats i destruïts. Tot i això, resisteix orgullosa aquesta ermita i la seua torre el pas desafiant del temps. Del seu sant protector tots s’oblidaren. La que durant molt de temps fou guia dels primers cristians, vinguts aquestes terres després de la conquesta per part del rei Jaume I, va quedar sotmesa al més profund i absolut oblit. 

 

 

CONCLUSIONS

 

      La importància estratègica de la muntanya situada al nord del castell de Corbera, sent també un lloc d´excel·lent visibilitat, comunicació i control de l´entorn, va ser motiu més que suficient per construir allí una torre de vigilància islàmica que servia d´ajuda  i defensa de la fortalesa de Corbera, la qual a pesar de la seua importància estratègica mancava i tenia deficiència visual per la part de ponent. Aquest problema era solucionat  amb la torre esmentada situada a la muntanya de Sant Miquel.

 

      Encara que després de la conquesta cristiana i construïda l´església, aquesta als seus llenços hi trobem restes del que varen ser forats de llum en forma d´aspilleres, situats a dos altures i abotzinats  cap a l´interior. Això ens fa pensar en una funció defensiva, sent aleshores també una església fortificada.

 

       Per una altra banda, aquest lloc ha estat sempre vinculat com lloc màgic on molt a prop hi ha una font d´aigua i convertint-se en  un centre religiós. Dels anàlisis arquitectònics i arqueològics que hem fet, deduïm que a part d´una torre militar en temps dels musulmans pensem en que hi havia alguna construcció de caràcter religiós i que el nou temple cristià quedaria ubicat en un lloc on hipotèticament hi havia hagut un culte anterior.

 

      El temple cristià fou bastit adossat a les restes d´una edificació anterior. Dedicat a  Sant Miquel, fou el primer edifici cristià edificat als dominis del castell de Corbera poc després de la conquesta d´aquestes terres per part del Rei Jaume I. Nous repobladors, catalans sobre tot i també aragonesos, s´establiren a la plana, a les alqueries que pertanyien a la jurisdicció de la fortalesa  i necessitaven un lloc de culte.

 

      Al nord de la muntanya del castell i sobre les restes d´una construcció anterior, es va edificar un temple cristià, que fou la primera església i la principal. Fou dedicada a Sant Miquel i amb el pas del temps va ser centre de pelegrinatge i de gran devoció en tota la comarca de la Ribera.

 

    Aquest es un edifici que correspon a un estil de transició del romànic al gòtic, conegut com temple o església de reconquesta o d´estil gòtic primitiu, de fàbrica senzilla i sense greus problemes constructius.

 

       La jurisdicció eclesiàstica de la nova parròquia de Corbera passà a principis del segle XIV de Sant Miquel, situada junt a l´alqueria d´Othos a una altra que era Riola. El temple passà a ser ermita beneficiaria. Posteriorment i tot i pertànyer a la jurisdicció de la parròquia de Riola, acabà sent custodiada pel govern municipal. Un ermità beneficiari s´encarregava del seu manteniment.

 

       A partir del segle XIX, amb la desintegració de la Baronia de Corbera, l´edifici acabà per ser abandonat i va anar destruint-se amb el pas del temps. Així ha aplegat fins els nostres dies i lamentablement si no se li posa remei, Sant Miquel de Corbera serà un monument a punt d´oblidar. 

     

 

                                        BIBLIOGRAFÍA

AZZUAR RUIZ R.: Fortificaciones y Castillos de Alicante. Alicante, Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1991.

BAZZANA A.; GUICHARD P.: “La sociedad musulmana valenciana en vísperas de nuestra historia.” Nuestra historia, T.II, Valencia, Ed. Aramo, 1980.

BAZZANA A.; GUICHARD P.: Les Tours de Defense  de la Huerta de Valence au XIII s., Madrid, Les Melanges de la Casa de Velásquez XIV, 1978.

BAZZANA A.; GUCHARD P. ; CRESSIER P.: Les chateaux ruraux d´Al-Andalus, historie et archeologie des husun du sud-est de l´Espagne. Madrid, Publications de la Casa de Velazquez, 1988.

BAZZANA, A.: Maisons d´Al-Andalus , Habitat Médiéval et structures du peuplement dans l´Espagne Orientale. Madrid, Casa de Velazquez, 1992.

BEÜT I BELENGUER E.: “Corbera” Enciclopedia de la Región Valenciana, T. III. Valencia, Mas Ivars, 1972.

BOÜARD M.: Manual de Arqueología Medieval. De la prospección a la historia. Barcelona, Ed. Teide, 1977.

BURNS R.I.: Moros, cristians i jueus en el Regne Croat de València, Valencia, Ed. Tres i Quatre, 1987.

BURNS R.I.: El Reino de Valencia en el siglo XIII. Valencia, Del Cenia al Segura, 1982.

CASTELLÓ I BAYLACH, L.:  Historia de Corbera y su castillo. Corbera, Inédito, 1957.

CARCEL ORTI, M.; BOSCÀ CODINA, J.: Visitas Pastorales de Valencia (siglos XIV y XV ). Valencia, Facultad de Teología de San Vicente Ferrer, 1996.

CHABAS, R.:  “El Archivo” Revista Literaria Semanal, T. II, Denia, 1887-1888, Edición Facsímil. 

CATALA DE VALERIOLA G.: “Breu relació de la Germannia de València”. Cròniques de les Germanies, a cura d´Eulàlia Duran. València, Ed. 3 i 4, 1984.

EPALZA M.: 750 Anys. Civilització Trencada:  L´ialàm Valencià. Valencia, Generalitat Valenciana, 1989.

ESCOLANO G.: Década de la Histórica Insigne y Coronada Ciudad y Reino de Valencia. Valencia, 1610.

FAJARDO G. DE TRAVECEDO S. ; FAJARDO LOPEZ-CUERVO I.:  Tratado de Castellología. San Fernando de Henares (Madrid), Trigo Ediciones, 1999. 

FERRER NAVARRO R.: Conquista y Repoblación del Reino de Valencia. Valencia, Del Senia al Segura, 1999.

FERRI CHULIÓ, A.: Corbera y Riola, dos parroquias de la Ribera Baixa levantina. Corbera y Riola, editan las parroquias de Corbera y Riola, 1995.

FRANCH BENAVENT, R.: “Les conseqüències de l´expulsió dels moriscos a Corbera”. I Assemblea d´Història de la Ribera. Economía Agraria i Història Local. València, Alfóns el Magnànim, 1981.

GARCIA CARCEL R.:  Las Germanías de Valencia. Barcelona, Península, 1984. 

GARCIA OLIVER, F.: Terra de Feudals, Valencia, Alfons el Magnànim, 1991.

GARCIA V.: Llibre del Repartiment del Rei Jaume I. València, 1970.

GUICHARD P.: “La garnison des châteaux ruraux valenciens au début du XIVe s.”  Le château Médiéval, Forteresse Habitée (XIe-XVIe s.). Archéologie et histoire: perspectives de la recherche en Rhône-Alpes. Paris, Ed. de la  Maison des sciencies de l´homme, 1992.

GUICHARD P.: Estudios sobre Historia Medieval. Valencia, Alfons el Magnànim, 1987.

LÓPEZ ELUM  P.: Los Castillos valencianos en la Edad Media. Valencia, Biblioteca Valenciana, 2002.

MADOZ IBÁÑEZ, P.:  Diccionario-Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar, Madrid, 1845-1850, XVI v.

MARTINEZ PEREZ, A.: Carta Arqueológica de la Ribera. Alzira, C.P. Lluis Vives, 1984.

MORA FIGUEROA L.: Glosario de Arquitectura Defensiva Medieval. Cadiz, Ed. de Mora Figueroa, 1996.

PONS ALÓS, V.:  Testamentos valencianos en los siglos XIII-XVI: Testamentos, familia y mentalidades en Valencia a finales de la Edad Media. Valencia, Facultat de Geografia i Història, 1987. Tesis doctoral inédita.

RUIBAL A.: Castillos de Valencia. Castillos de Iberia. León, Ed. Lancia, 1998.

SANCHIS SIVERA, J.: Nomenclator geográfico eclesiástico de los pueblos de la diócesis de Valencia. Valencia, 1922.

VERCHER LLETI, S.:  l´Ermita de Sant Miquel de Corbera, Corbera, Ajuntament de Corbera, 1998.

VIGUERA MOLINS M. J.: De las Taifas al Reino de Granada. Al-Andalus, siglos XI-XV”. Historia de España. Madrid, Historia 16, 1995..

AAVV: Castrum 3. Guerre, Fortification et Habitat dans le Monde Méditerranéen au Moyen Âge. Madrid, Casa de Velazquez et l´École Française de Rome, 1988.

AAVV: Castillos y Territorio en Al-Andalus. Jornadas de Arqueología Medieval. Berja, Antonio Malpica (ed.), 1996.

AAVV:  Actas del I Congreso de Castellología Ibérica. Palencia, Ed. Diputación Provincial de Palencia, 1994.

VVAA: “La fortificación medieval en la Península Ibérica” Actas del IV Curso de Cultura Medieval. Aguilar del Campoo (Palencia), Fundación Santa María la Real, Centro de Estudios del Románico, 2001.

VVAA: “Memoria de la intervención arqueológica en el castillo de Cervera del Maestre  (Castellón)”. Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Castelló, 21. Castelló, Diputació de Castelló, Servei d´Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques, 2000.

VVAA: Jornades d´História Local a Corbera. Inédito, 1994.

VVAA: En l´Oblit. Sant Miquel de Corbera: Torre Musulmana i Centre Espiritual. Corbera, Ed. Sericor i Festes Sant Miquel de Corbera, 1998.

 

 

 

 

 

 

 

---

1 Sobre les patologies murals del castell de Corbera vegeu GOMEZ SAHUQUILLO M.: El Castillo de Corbera. Análisis Arquitectónico y arqueológico. Trabajo de Investigación, Universitat de València, Valencia, 2006, Inèdit. Sobre el mateix per a l´Ermita de Sant Miquel i la torre islàmica cl adreçar-se a VVAA: En l´Oblit. Sant Miquel de Corbera: Torre Musulmana i Centre Espiritual. Corbera, Ed. Festes de Sant Miquel de Corbera i Sericor, 1998.

2  MARTINEZ PEREZ A. : Carta Arqueológica de la Ribera, Alzira, 1984.

3 Vore VVAA (1998)

4 Ibidem

5  Sobre la conquesta i repoblació de les terres del sud del Xúquer es de vital importancia l´obra de FERRER NAVARRO R.: Conquista y Repoblación del Reino de Valencia. Valencia, Del Senia al Segura, 1999. Per a les donacions de terres i cases als nous colons en les alqueries de Corbera la repartició de terres i bens ho trobem en GARCIA V. : Llibre del Repartiment del Rei Jaume I, Valencia, 1970. Pel que fa a la condició en que quedaren els musulmans després de la conquesta podem lleir a GUICHARD, P. : “La repoblación y la condición de los musulmanes” Nuestra Historia, Vol. II, Valencia, Edicions Aramo, 1980. També es d´obligada consulta l´obra de FURIÓ, A. : Història del País Valencià, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1995. Pel que fa a la funció de les primeres parròquies rurals després de la conquesta tenim el llibre de GARCIA OLIVER, F. : Terra de Feudals, Valencia, Edicions Alfons el Magnànim, 1991 i el llibre de BURNS, R. I. : El reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y Sociedad), Tomo I, Valencia, Del Senia al Segura, 1982.

6 Any de la Nativitat del Senyor de 1248. Donacions fetes en Corbera pel rei Jaume I. “A Raimón de Rocafull, cinc-cents sous i el castell de Corbera, de manera que el tinga de per vida, que els cinc-cents sous els perceba de les rendes de Corbera, i que custòdie el castell sense la despesa del Rei nostra. I mentre durara la guerra d´Al-Azraq, no estarem obligats a tornar-li la despesa de sus dit castell. En el setge de Llutgent, 15 de març.” Llibre del Repartiment del Rei Jaume I.

7 El 1307 apleguen a Corbera noves famílies procedents de Montcofa (Arxiu Corona Aragó Barcelona. Reg. Can. Nº 204, fol. 15 i 205, fol. 188-189).

8 “...eixa muntanya situada front al Castell de Corbera per l´erecció del temple i els edificis (.....) i una horta de quatre fanecades junt  les dites cases i dos jovades de terra al llarg de la dita muntnya, amb dret d´entrada i les seues pertenències...” (Arxiu.Catedral.València. Perg. 1,208, 21 de febrer de 1245) Document publicat en part per BURNS, R. I. : El reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y Sociedad) Tomo I, València, Del Cenia al Segura, 1982.

9 “Noverit universi quod Bernardus Ollerii, rector ecclesie de Corbera, comparens coram nobis Iacobo, Dei gracia rege Aragorum, Maioricarum, et Valencie, comite Barchinone et Urgeli, et domino Montispessulari, asseruitio coram nobis quandam cartam donacionis a nobis olim facte fratri Bernardo quondam, de podio quondam sito ante Corbariam et de quattuor fanecatis orti et duabus iovatis terre amissum fuisse , ostendens nobis transcriptum eiusdem carte, per scriptorem publicum inde sumptum et per duos publicos scriptores roboratum et supplicans et ipsam cartam secundum formam dicti rescripti renovari facere dignaremur. Nos autem et libentes fidem transcripto predicto eo quia sumptum est per manum publicam et suscripcione duorum publicorum escriptorum roboratam, ut dictum est, et recepto iuramento a dicto Bernardo quod dictam cartam non abet, nec scit ubi sit, nec fecit quominus habeat eandem dictam cartam, renovari, fecimus sub forma tenoris dicti transcricti que est:

      “Noverit universi quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maiocarum, et Valencia, comes Barchinone et Urgeli, et dominus Montispessulani, per nos et nostros damus et concedimus per ereditatem proiam, francham et liberam, vobis fratri Bernardo et vestris succesoribus in perpetuum illud podium quod est ante castrum de Corbera ad construendum ibi ecclesiam, et domos in alqueria ubi est ereditas, et unum ortum quattuor fanecatarum contiguum predictis, et duas iovatas terre contiguas dicto podio.

     Que omnia habeatis vos et subsesoris vestri cum introitibus et exitibus, affrontacionibus et suis pertinenciis universis, a celo in abissum, ad omnes voluntates vestras et subcesorum vestrorum faciendas; ita tamen quod predicta nunquam vendatur nec aliter alinentur aliquibus personis, sed semper remaneant ad usum et servicium dicte ecclesie.

   Datum Valencie, quarto idus Iulii, anno Domini MCC quadragesimo octavo”.

    Mandamus itaque firmiter baiulis, curiis, iusticiis, alcaldis, et universis alii officialibus et subditis nostris presentibus et futuribus quod huic carte renovare fidem in omnibus, et non contraveniat, et caetera.

      Datum Algezire, quarto idus Iulii, anno Domini MCCLXX sexto”. ( Arxiu.Corona. Aragó Barcelona: Reg. Can. Nº 22, fol. 50v.). Publicat en  VVAA: En l´Oblit. Sant Miquel de Corbera: Torre Musulmana i Centre Espiritual.  Corbera, Festes de Sant Miquel i Sericor, 1998, p. 69.

10  Arxiu.Corona. Aragó. Reg. Can. Nº 218, fol. 275

“...Consilia congregata Sancte Marie de Riola alcherie termini supradicti (Corbera), qui est locus salitus Cansillius congregari, facta prius publica precnizacione per publicum precontem per dictum locum de Corbera et alcherias termini eius” Archivo Histórico Nacional (A.H.N.) Clero, carpeta 3376, pergamí nº 13 Publiccat per GARCIA OLIVER F.: en Terra de Feudals, edicions Alfons el Magnànim, València, 1991, pàg. 48.

11 Arxiu.Corona. Aragó. Reg. Can. Nº 44, fol. 169v. i  Arxiu Corona Aragó Barcelona:  Reg. Can. Nº 50,  fol. 120v

12 Al 1326 tenim documentada  la nova vila reial de Corbera, la notaria, cúria i església. (Arxiu.Corona.Aragó. Reg. Can. Nº 249, fol. 150-151).

 

13 Oto (Othos) era una alqueira situada als peus de la muntanya de Sant Miquel. No apareix al Llibre del Repartiment. La primera noticia documental d´ella es de 1263. El set de decembre d´eixe any, Arnald d´Antist reb de la Casa Reial tres jovades de terra a l´alqueria d´Oto, (Arxiu Corona Aragó Barcelona: Reg. Can. 12, fol. 136)

14 A.R.V.: Reial, 612, fol. 238.

15 A.R.V.: Batlia, 211. Años 1412-1418, fol. 367v.

16 A.R.V.: Batlia. 1.147. Lletres i Privilegis. Anys 1429-1434, fol. 421.

17 A.H.N.: Clergat, Lligall 7.470, nº 6.

18 En 1425 es nomenat beneficiari de  l´ermita de Sant Miquel, Bartomeu Gari. “Ea propter beneficium in capella heremitica Sancti Michaelis, parrochie de Riola, infra terminum de Corbaria...”     ( A.D.V.: Liber Colationum, 1425, Secció I, Fondo III, carpeta 7, caja 139/1, fol. 31-32. ).

 

19 FERRI CHULIÓ, A.:  La Parroquia de San Pedro Apostol de Sueca, Sueca, A de S. Ferri, 1994, p. 27.

20 “...Na Jacma, ulor de Petri Conill, habitatrix in Alquería Beniazir, termini Corbaire.

      Dimito operi Sancte Marie de Riole, duos solidos, item, Bacino Pauperrum, duos solidos. Item, Sancti Michaelis Corbarie, duos solidos. Item, operari Sancti Anthony de Fortaleny, duos solidos. Item, operari Sancti Bernardi Algezire, duos solidos...”  ( Arxiu .Regne.València.: Notal de Bernat Costa. Any 1332; 2.877, fol. 73-74).

21 A.H.N.: Clero. Pergaminos, carpeta 3.135, nº 10.

22 FERRI CHULIÓ, A.: La Parroquia de San Pedro Apóstol de Sueca, Sueca, A. de Sales Ferri, 1994, p. 27.

 

23 A.M.A.: Notal de Bernat Llorenç. Año 1371; 040/3, fol. 134-135.

24 FERRI CHULIO, A.: La Parroquia de San Pedro Apóstol de Sueca, Sueca, A. De Sales Ferri, 1994, 38.

25 PONS ALÒS, V.:  Testamentos Valencianos en los siglos XIII-XVI: Testamentos, familia y mentalidades en Valencia a finales de la  Edad Media, Valencia, Facultad de Geografia e Historia, 1987. Tesis Doctoral, Inedita, Vol. I, p. 222.  ( A.R.V. : Notal de Jaume Caldès. Años 1375-1376; 415. ).

26 FERRI CHULIÓ, A.: Santa Maria de Sales. Patrona de Sueca, Sueca, Ajuntament de Sueca, 1979, p. 26-27.

27 A.P.P.V.: Notal de Vicent Queralt. Año 1390; 1.413.

28 A.M.A.: Protocolo de Bernat Llorenç. Año 1403; 040/12, fol. 105.

29 FERRI CHUlIÓ, A.: Corbera y Riola, dos parroquias de la Ribera Baixa levantina. Corbera y Riola. Parroquias de Corbera y Riola, 1995, p. 13.

30 PONS ALÒS, V.:  Testamentos valencianos en los siglos XIII-XVI: Testamentos, familia y mentalidades en Valencia a finales de la Edad Media, Facultad de Geografía e Historia, 1987. Tesis Doctoral, Inédita, Vol. I, p. 222.  ( A.M.A.: Notal de Bernat Llorenç. Año 1408; 040/14.

31 A.D.V.: Libro de Colaciones. Años 1346-1347; 134/2, fol. 188v.

32 “Tabla delos lugares que el muy magnifico y muy Rdo. Señor lic. Don Miguel de Spinosa, visitador de este arzobispado por el Patriarca mi señor, hizo en el año 1570.

      ...hes so invocación de San Miguel. Hallóse Raçonablemente anderescada con su ara; ay En el dicho altar un benefficio. Ha dicha invocación de San Miguel, El qual posee mosén Pedro Pujaçons, clerigo presbitero ausente Residente en Gandia; Tiene colación del ordinario a ocho de junio de 1541 y la posesión a quinze del dicho mes E año, tiene cabreve Recevido por Jaume Ximenez, notario, Por el qual consta que tiene de Renta, el dicho benefficio, cinco libras y Honze sueldos, sobre tierras y posesiones En término de Riola y Corbera, los quales autos hió demostración de Ellos... con procura bastante de El dicho benefficio,

   El qual conffesó que avía obligación de ocho libras por un (...) quarenta misas cada año atento a lo qual (...) El dicho Sr. Visitador si estaban celebradas después que hes beneficiado y aviéndole hecho cargo de (...) informar la posesión y colación. Hi hacer en suma contando quinze cada año, hasta Este año presente, de quatro misas y trenta y cinco misas. En descargo de las quales El dicho procurador mostró los arbaranes siguientes: En el año 49 Parescía aver hecho celebrar por cargo a el dicho benefficio 12 misas, y En el año de 51, 15, y En el año 52, 15; ·n el de 53, 36...

      ...que ha hecho de buscarla so la dicha pena, dicen que (hace c)olación de heste benefficio. El patriarca mi Señor y el Rector de Riola.

      Tiene de renta la dicha ermita una viña y un bancal de tierra campa que El Patriarca mi Señor fiço donación de la dicha hermita y a El ermitaño de Guisa, lo qual hera de mosén Guillem Depus de Reus, Rector de Corbera, que murió intestado; afronta el bancal con tierra de Colagui y camino de Corbera, y con tierra de dicho ; paga pensión anual E al alcayde de Corbera, y la viña está detrás del castillo de Corbera, con tierra de Crespí, y con (...) barranco del mismo castillo; más, tiene un olibar de Madonet Cajo, y El Qual tiene a El presente Mosen Rull, procurador de El duque, que Responde por él dos aRobas de aceyte cada año, dicen que a más de tres años que no (...) aga El...”  ( Arxiu Diocesà València: Visitas Pastorales de San Juan de Ribera del año 1570, fol. 43-44. Fondos Históricos, Sección I, Fondo III, nº 2, caja 133/1. ). Trascrit parcialment per: FERRI CHULIÓ, A.:  La parroquia de Santa Maria la Mayor de Riola. Apuntes documentales. Riola, Parroquia de Riola, 1993, p. 17.

 Per a tindre informació sobre visites pastorals a València es un bon referent el llibre de CARCEL ORTI, M.; BOSCÀ CODINA, J.: Visitas Pastorales de Valencia (siglos XIV y XV ). Valencia, Facultad de Teología de San Vicente Ferrer, 1996.

33 Francisco Nadal, natural de Corbera el 1795, va demanar encarregar-se de l´ermita. En la seua  sol·licitud entre altres coses deia: “ hijo legítimo de dicha villa, sugeto de buena conducta y temeroso de Diós”

 

34 “Fue propuesto, resuelto y determinado que en atención al beneficio que se ha experimentado y experimenta en esta villa y su término de conservarse el fruto y cosecha del arroz indemne de toda intemperie y contratiempo, quando en las demás poblaciones de las cercanías se ha observado el rigor de la divina justicia en piedras, granizo, lluvia y otras tempestades, devida esta clemencia al patrocinio del arcángel San Miguel, en cuyo medio del término se festeja su hermita, se haga en este año en el dia de su festividad la misa y sermón que en algunos años se ha acostumbrado con la solemnidad correspondiente, a la que assista este ayuntamiento costeando la villa de sus propios la comida para los capitulares, religiosos y cantores assistentes y demás gastos”.   (Arxiu Vila i Honor de Corbera, Rila: Mà d´acords capitulars, Vila. i Honor. 1749, fol. 194).

35 En 1724 el tresorer municipal es va encarregar de pagar les despeses ocasionades per la reparacio del temple: “...para ayudar a pagar los materiales pertrecho que ha sido menester para componer dicha hermita”. ( Arxiu Vila i Honor de Corbera, Riola: Conters de José Marrades de Mateo, Clavari, anys 1724-1725, fol. 12).

    Al segle  XVIII  l´ermita de Sant Miquel va necessitar en varias ocasions d´obras i reparacions urgents. Així, per exemple en 1750 l´Ajuntament aplegà al següent acord:

      “En la sala Capitular de esta Villa y Honor de Corbera construyda en este lugar de Riola otros de los que componen a los siete dias del mes de Diciembre de mil sete cientos y cincuenta años: juntos y congregados los señores Cristóbal Bernarel, Alcalde y Justicia Mayor, Miguel Marrades, Regidor de coros, Mathias Pineda, Francisco Santamaría y Antonio Masip, Regidores, y Sebastián Nadal Sindico y Procurador general de esta  Villa y su comun, donde tienen por vicio y costumbre juntarse para tratar, y confesarse las cosas tocantes y pertenecientes al servicio de Dios nuestro Señor, bien y valedad de esta Villa: fue propuesto por otro Señor Regidor de coro, se hacia preciso comparecer y hobrar la Ermita de Sant Miguel constryda en el término general de esta Villa, pues se reconocia en parte con la mayor necesidad de obrarse especialmente el retablo y ensima del Presbiterio: cuya propuesta oida y bien entendida por otros señores capitulares acordaron, resolvieron unanines, y conformes y bien enterados de la propuesta hecha y de la conveniencia que  se componga dicha ermita se nombran personas (...) para ello y de la mayor inteligencia en otra composición; Así lo acordaron y resolvieron en esta Casa Capitular otro dia mes y año.

    Lo firma otro Señor Alcalde mayor, los demas no firmaron por no saber dixeron: De que doy fe =

                       Cristóbal Bernarel; Antonio Thomas Bernat”.  ( Arxiu Vila i .Honor de Corbera, Riola: Mà d´ Acords Capitulars, 1750, s/f.)

          Novament, en 1754, l´Ajuntamnet, conscient de l´estat d´abandonament de l´edifici, delibera sobre la necessitat d´emprendre obres en el mateix:

        “ La Hermita del Señor Arcàngel San Miguel, Patron de esta Villa (que) esta en el termino general de ella esta muy destruida de forma que la ruïna que la amenaza no permite se celebre missa en el Altar Mayor por estar rompidas unas vigas, que se llena de agua pluvial la hermita y que haciendo preciso se recupere y componga dicha hermita con la prontitud en todo lo que sea util”;”se ponga manos al repaso y composición de dicha Hermita a expensas de los efectos de la Villa”. (Arxiu Vila i Honor Corbera, Riola:  Mà d´Acords Capitulars. Any 1754, fol. 12r.).

      Agustín Pineda, “Mayordomo de Propios”, informa sobre unes despeses realitzades en l´ermita en l´any 1767 on les festes  de Sant Miquel y Sant Bernabeu costaren “cuarenta libras” I amés afegeix: “...mas dos libras y dieciséis sueldos para componer la campana de la hermita de San Miguel”. ( Arxiu Vila i Honor de Corbera, Riola: Junta de Propis i Arbitres. Conters del “Mayordomo de Propios”, 1767, s/f.).

36 Incontinenti  dichos capitulares Dixeron: que por quanto ha fallecido (...) Ermitaño de la Hermita de el Señor Arcángel San Miguel, sita en el termino general de esta Villa y se han previsto nombrar otro sujeto por ermitaño para que cuide de dicha hermita y concurriendo las calidades y condiciones necesarias en Vicente Marti, vecino y labrador de este lugar de Riola le nombran pof¡r tal Ermitaño de dicha Hermita, a quien se le ponga en posseion, entregándole las llaves de ella, y formando inventario de los efectos que huviere en dicha Hermita, el qual se practique por su merced “dtro” Señor Alcalde Mayor, y por el presente (...) para efectos que en adelante pudieran concernir lo que así acordaron y resolvieron, y firma quien supo doy fee= Joseph Lledo, Joseph Artal, Francisco Bono, Gregorio delgado ( y firma ilegible)

      Diligencia: Yo el infraescrito (ess)doi fee que asintiendo al señor Alcalde y Justicia Mayor de esta Villa se constituyó “oi” dia de la fecha a la Hermita del Señor San Miguel, San Rafael,  y se le puso en posesion de ella por el ermitaño nombrando a Vicente Martí, vecino de Riola al qual se le entregaron los bienes que en dicha hermita se encontraron  quedando que son los siguientes= El Altar Mayor, retablo del Señor San Miguel, San Rafael, y San Gabriel, un quadro de San Abdón y San Senent, otro de nuestra Señora del Rosario,. Una Cruz de madera para el Altar, un Atril de el Altar para el misal, dos candeleros de madera, un atril grande, una lámpara de metal con brazo de vidrio, un quadrito de San Miguel para pedir limosna, una tablilla con los gozos del santo, una sávana con encages para el altar, un marco, y un frontal, un plato con dos vinagreras y un cornialtar, siete bancos de madera, un quadro de Santa Bárbara, un frontal y una sábana de lienzo, una tinaja y dos cántaros de barro, una meza de pino pequeña, una mesa grande con dos tablas, y dos banquillos, una escalera de ocho pasos, tres llaves de las puertas y una campana ensima de la hermita, de todos los cuales (se le) entregó al dicho Vicente Martí, Ermitaño, y se obligó en la forma mas solemne tenerlos a disposición de esta Villa, y a ser restituido siempre que se le pierda y (...) la obligación de su persona y bienes : Fueron testigos Francisco Agramunt, labrador y Juan Jospe, Alguacil de esta Villa, no firmó el Ermitaño ni los testigos por no saber, y para que conste lo pongo por diligencia=Gregorio Moreno y Delgado”. ( A.V.H.V. Mano de Acuerdos Capitulares. Año 1754 s/f. ).

37 Tenim constancia documental de la celebració de la festivitat a Sant Miquel en diversos anys durant els segles XVIII i XIX: “...se paguen cinco libras”; “que se han consumido en el refresco de la fiesta de el Señor San Miguel a los señores capitulares...” ( Arxiu Vila i Honor de Corbera, Riola: Llibre de Conters del Clavari i Majordom de Propis. Anys 1742-1743, fol. 25r. ). ( Arxiu Vila i Honor de Corbera, Riola: Conters de Vicente Nadal y Magraner, Dipositari de Propis de l´any 1792, 10/27, s/f. ). 

    “De tiempo inmemorial a esta parte hace a us expensas esta Villa una fiesta todos los años al Glorioso Arcángel San Miguel en su Capilla o Hermita construyda dentro del termino general de esta Villa; de cuyo patrocinio afianzan sus moradores los mayores consuelos en su amparo. Y que celebrando la Missa Mayor, y sermón, se administre a los que componen el Ayuntamiento y demas asistentes en la capilla (a) un desayuno de chocolate, viscocho, pan, agua y azúcar, y que la comida no se haga en la capilla según lo acostumbrado por lo enfadoso y costoso, y que solo se haga una desente comida en este lugar para los Reverendos sacerdotes, y predicadores...”  ( Arxiu Vila i Honor de Corera: Mà d´acords Capitulars. Any 1751, fol. 272v-273r. ).

      Com hem dit, a principis del segle XIX se seguia celebrant la festivitat a l´Arcàngel Sant Miquel:

“Muy Illtre. Señor

      Recibido la apreciable de V.S. con el devido respeto y a su contenido digo: Que vengo a bien en la celebridad de la fiesta, determinada por V.S. el dia 6 del próximo Noviembre en la Hermita del Arcángel San Miguel de este término, y mi jurisdicción. La función de ayer se celebró, pues el no celebrarse, era un agravio notable de la misma Villa y esto, no otro, me obligó  a la celebración de la fiesta en el dia de ayer.

      Yo deseo servir en quanto haya lugar al Illtre. Ayuntamiento y asi no escusa mandar a su mas affº sr.

                              Dr. Josef Nogues, Rº. de la Parroquial de Riola

                              Matriz de la Villa y Honor de Corbera

                             Riola y Octubre 311 de 1803”.

( A.V.H.C. Mano de Acuerdos Capitulares. Año 1803, s/f. ).

38 Arxiu Vila i Honor de Corbera, Riola: Llibre d´Actes de la “Junta de División de Términos Municipales y Separación de Derechos y Rentas de la Extinta Villa y Honor de Corbera” de 1836, 8/9.

39 Passcual Madoz comenta també l´estat de ruina d´aquest edifici: “...en Corbera, al norte del pueblo, sobre un montecito hay una ermita (San Miguel), sita a¼ de hora, la cual está próxima a arruinarse”. MADOZ, P. :  Diccionario Estadistico Histórico de Alicante, Castellón y Valencia. Tomo I, 1845-1850

40 “En el lugar de Corbera, a las diez y siete del mes de octubre del año mil ochocientos cuarenta y siete: reunido en la sala capitular  el ayuntamiento constitucional de este lugar formado por sección ordinaria y estando en dicho punto se presentó el cura párroco del mismo don José Vilar y manifestó que la imagen de San Miguel que existia en la Hermita del mismo nombre sita en este término, en esta noche pasada al que serian sobre las dos de su madrugada  le llamó a la puerta al parecer un hombre diciéndole que se levantase, pues tenía un santo a la puerta, y habiéndolo verificado se encontró a San Miguel arrimado a dicha puerta y sobre la esquina de la yglesia  observó dos o tres bueltas al parecer del hombre a quienes no conoció, recogiendo dicho santo y lo entró dentro de casa lo cual ponía en conocimiento del ayuntamiento para que en su visita y con su ausencia deliberasen lo que creyesen más conveniente, entendida la ruina que demuestra la hermita donde se hallaba, y enterada la corporación delibera juntamente con dicho cura lo siguiente: quede depositado en casa del señor cura dicha himagen de San Miguel hasta segunda orden, quedando conforme dicho cura de entregar dicha himagen siempre y cuando por el ayuntamiento se disponga otra cosa.

    Así lo deliberaron, mandaron y solo firmó el síndico, con el cura, único concejal que sabe.

       De que certifico

      Vicente Torres (rúbrica)                                           José Navarro (rúbrica)

                                                                                              Secretario”.0

( Arxiu Municipal de Corbera: Llibre d´Ates Capitulars dels anys 1840-1865; Llbre II, Any 1847).

41 “La montañita de San Miguel, en cuya cumbre existe derruida por completa ruina ermita de dicho nombre, sita en el término de este pueblo, con algunos algarrobos improductivos por las sequías de los años anteriores y por la mala calidad del terreno la posee, D. Eduardo Solanich y Dolz, vecino de Alcira. Lo que participo a V.S. en contestación a su comunicación fecha 26 del corriente”. ( A.M.C. Libro de Registro de Salida de Documentos de los Años 1879-1880. Asentamiento nº 78 ).

42 Un dels testimonis que ens parlen de la destrucció d´aquest edifici ens l´ofereix Roc Chabas  a finals del segle XIX on diu que “...en la actualidad sólo hay varios lienzos de las paredes de dicho ermitorio, venerándose la imagen de dicho San Miguel en la villa de Corbera”. CHABAS, R.:  “El Archivo” Revista Literaria Semanal, T. II, Denia, 1887, p. 280 (Alacant, ed. Facsímil, 1986).