SANT ROC I SANT SEBASTIA EN UNA TAULA PICTÓRICA DE L´ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CORBERA (VALÈNCIA)

 

Miguel Gómez Sahuquillo
          (Arqueòleg)

 

 

 

       A l´església parroquial dels Sants Vicents de Corbera es conserven sis taules pictòriques en les quals estan representats dos sants en cada una d´elles. Son advocacions populars de caràcter agrari, molt populars en aquestes terres. Formen part d´un antic retaule on falta la peça principal que es on quedaria representada l´advocació a qui anava dedicat el retaule o bé seria aquesta una imatge d´embalum. Cronològicament aquestes sis taules pertanyen al segle XVI. Representen una a Sant Pere i Sant Pau, una altra als Sants Joans, Baptiste i Evangeliste. Els Sants Abdó i Senent també estan representats en una taula, així com  Santa Llúcia i Santa Caterina que ho estan en una altra. Tenim també als pares de la Verge Maria els Sants Joaquim i Santa Anna i en una d´elles estan Sant Sebastià i Sant Roc.

 

         Aquestes taules estan pintades a l´oli. Les obres no estan signades i per tant hem de considerar-les com d´autor desconegut. No obstant, hi ha uns trets definidors que almenys tot i no saber realment qui podria ser l´autor, ens poden aproximar al pinzell o l´escola d´uns mestres que a la vegada coneixerien el treball de Joan de Joanes i el seu estil. Si prenem per exemple una de les taules, la de Sant Sebastià i Sant Roc, fent un anàlisi en la mateixa veiem que aquesta, al igual que en les altres cinc conservades, formen totes part d´un art funcional i on es pretén transmetre un missatge. Les advocacions populars estan presents. Son tots sants protectors, per exemple de les collites com els Sants de la Pedra o Santa Bàrbara que protegeix contra la tempesta i com no, els dos sants antipestifers Sant Sebastià i Sant Roc. Son devocions populars molt arrelades en aquestes terres.

 

        Des del punt de vista estilístic segueixen un model marcat per l´escola de Joan de Joanes. De tota manera, serien unes obres de la segona meitat del segle XVI endavant. No podem precisar si les obres pertanyien a l´església de Corbera o la de l´Ermita e Sant Miquel, la qual fou abandonada a partir del segle XIX. Les dimensions de les taules corresponen a un retaule no massa gran que podrien pertànyer o bé a una capella del temple parroquial o a l´esmemtada ermita. Ho pensem així per les dimensions de les mateixes. Podria donar-se el cas de que foren d´un antic retaule de l´esgléisia anterior a la reforma que es va dur a cap al segle XVIII.

 

        Si analitzem la taula de Sant Sebastià i Sant Roc, l´autor encaixa les dues figures en l´espai que li ofereix la taula, col·locant Sant Sebastià a l´esquerra i Sant Roc a la dreta si ho observem des del punta de vista de l´espectador. Aquesta es un oli sobre taula de 88.8 x 43.1 cm. Veiem Sant Sebastià en el moment del seu martiri, lligat a un arbre  amb el cos nu i on te clavades dos sagetes. El sant es un jove encara imberbe. El braç esquerre esta lligat dalt del cap, mentre que l´altre el te lligat darrere del cos a l´altura de la cintura. Destaca la disposició de les cames, l´esquerra flexionada cap arrere i genoll avant i l´altra més estirada i on el peu esta avançat. Des del punt de vista anatòmic la figura no pareix semblar-se ja als models que presenta Joan de Joanes.

 

       Al seu costat veiem la figura de Sant Roc, vestit de pelegrí. Destaca el capell que el te lligat al coll i situat rere el cap, per tant aquest esta descobert. Porta un vestit curt i a la vegada, damunt te un capell que el tapa i que arriba fins mes baix dels genolls. A la mà esquerra porta un bastó, mentre que amb la mà dreta s´aparta el vestit per deixar al descobert la ferida que te a la cama esquerra. Darrere d ela mateixa esta pintat el gos que li va fer companya en tot moment.

 

       Mentre que Sant Sebastià mira amb angoixa cap el cel, Sant Roc mira a l´espectador. La forma de treballar les figures però sobre tot el rostre i més encara la manera de solucionar l´acabat dels ulls, ens fan pensar en la mà pictòrica d´un del membres de la família Requena, artistes de l´època i d´entre ell podria ser de Vicent Requena. Naturalment no hi ha cap documentació que ens parle de l´autoria del dit pintor pel que fa aquestes taules de l´esgléia de Corbera. De tota manera, l´estil i la forma de treballar els rostres dels personatges representats en fan pensar en eixa possibilitat.

 

       Vicent Requena el Jove (1556 –1606) fou fill de Vicent Requena el Vell. Aquest es va formar segurament seguint les pautes marcades en un primer moment per el seu pare. Els Requena son una important família de pintors renaixentistes. Prenen un estil marcat per l´italià Paolo de San Leocadio, los Hernandos i sobre tot del pintor Joan de Juanes. Vicent Requena el Jove va deambular amb el seu fill Miquel dedicant-se a treballlar en distints llocs de les terres valencianes. Colles d´artistes i artesans treballaven també en parròquies menudes en aquella època. Eixe podria ser l´origen  de les taules pictòriques que trobem a Corbera. Els Requena cap el 1570 havien estat treballant per la zona de Xàtiva i les rodalies, potser també per la Ribera. Tenien dos tallers on realitzaven els seus encàrrecs.

 

       No podem afirmar amb seguretat que aquestos, pare o fill, siguen els autors de les sis taules de Corbera però, si que ens donen una aproximació a l´obra, sobre tot del fill, per l´estil i la forma de tractar les figures i el rostre de les mateixes, els ulls, la mirada, la disposició a l´interior de la taula, els personatges allargats per que ocupen el seu espai dintre de la mateixa, el acabat, etc.

 

       Aquestes sis obres foren restaurades el 1995 al mateix tems que la Mare de Déu del Castell. Havien estat abans, allà pels anys setanta del passat segle XX, en un traster de l´Ermita del Crist. Fou En Lambert Castelló, que era el Cronista de Corbera aleshores, qui les va salvar de ser destruïdes quan es pretenia fer una reforma en la dita ermita i es pensava que aquelles “fustes” no servien per a res. Afortunadament les dites  obres renaixentistes es salvaren del seu fatal destí i les podem admirar hui en dia al Museu de l´Església de Corbera.

 

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA:

 

FERRER ORTS A. i  AGUILAR DIAZ C.: Los Requena, una enigmàtica figura del Renacimiento. A propósito de Gaspar Requena el joven. Archivo Español de Arte LXXXII, 326, 2009.

 

GOMIS CORELL J.A.: Les taules pictòriques de l´Església Parroquial de Corbera. Actes de l´XI Assemblea d´Història de la Ribera, Corbera, Ajuntament de Corbera, 2008. pp. 577-593.