LA FUNDACIÓ CRISTIANA

          DE LA VILA REIAL DE CORBERA

                 DURANT L´EDAT MITJANA

          

       Durant el període musulmà, el territori d´un castell, com el de Corbera, estava composat per menuts nuclis de població, sent l´Alhama la que aglutinava totes les alqueries disseminades pel districte castral. El terme, era el territori que depenia de forma directa d´un castell, mentre que terme general fa referència als territoris dels castells que depenien d´una ciutat, la “madina”. Les alqueries no tenien cap tipus de personalitat jurídica pròpia ni cap tipus de territori delimitat.

      Després de la conquesta cristiana, el rei Jaume I el 1249, inclou dins del terme general i jurisdicció de l´antiga “madina” d´Alzira els termes i viles amb els seus castells de Corbera, Cullera, Alfandech, Càrcer, Sumacàrcer i Montroi.1 Amb posterioritat, Cullera i Corbera, que abans, en tems islàmics, havien format part del primitiu terme general d´Alzira, acabaran segregant-se erigint-se en viles amb el seu propi terme general.

      En temps del rei Jaume I, la conquesta del territori valencià fou un passeig militar a causa de la situació desastrosa en que es trobava la “taifa de Balansiya”. El regne almohade es trobava en una situació de descomposició interna, degut a fams, calamitats i un conflicte militar provocat per una guerra civil. Balansiya (València), va capitular el 1238. El castell de Cullera va passar a mans cristianes el 1239. Alzira fou conquerida el 1242. No sabem la data de la conquesta de Corbera. No obstant, a partir de 1241 ja fan acte de presència a les nostres terres els primers colons cristians. De tota manera cal assenyalar que la repoblació de les terres del sud del riu Xúquer va resultar bastant complexa i lenta. La població musulmana queda sotmesa i l´ocupació militar va provocar la destrucció de les estructures pròpies de la societat andalusina. Aquesta fou substituïda per un nou sistema social que va nàixer a rel de la conquesta cristiana. A diferència de les Illes Balears on els musulmans foren exterminats, al recent nou creat Regne de València, al ser aquestos majoria, es varen fer pactes i capitulacions o tractats de rendició. Això va garantir la continuació de la presència islàmica. A pesar d´aixó, els colons cristians ocuparen preferentment els nuclis urbans. L´èlit i el poder musulmà havia desaparegut al emigrar després de la conquesta a altres terres més llunyanes. Els musulmans que es quedaren vivien sobre tot en comunitats rurals. Els nous senyors cristians disposaven ara de noves i pròsperes terres. Aquestes anaven sent ocupades pels colons i repobladors cristians que provenien del nord. L´ocupació de les noves terres provocà, en més d´una ocasió, una sèrie d´enfrentaments  amb les comunitats islàmiques que residien a les alhames. El no compliment dels pactes per part dels nous senyors va provocar una revolta musulmana, sent el seu cabdill Al-Azraq.

      Jaume I havia promès als nobles aragonesos i catalans i a tots els guerrers que el varen ajudar a aconseguir la conquesta del regne musulmà de Balansiya, l´entrega de terres, cases i heretats. Totes eixes donacions estan recollides al Llibre del Repartiment. Es en aquest llibre, on el monarca fa constar les donacions que va atorgar en les terres dels dominis del castell de Corbera. De vegades, aquestes donacions originaren alguns conflictes entre els musulmans i els cristians que habitaven les terres  de Corbera tenint el monarca que arbitrar en eixos conflictes en alguna ocasió.

      El districte rural de Corbera, que depenia, ja de temps dels musulmans, del castell, comprenia la fortalesa i les alqueries de LLiber, Aytona, Arriola, Polinyà, Sinyent, Montcada, Benicull, Beniatzir, Benilotja, Lo Canyar, Othos, Montçabà, Fortaleny, Matada, Alcudiola, Benihomer, Benivoquer, Laurin, Nacla, Saicun, A-Mussafes i Corbera.2  Pel que fa a la fortalesa de Corbera, el rei l´havia donat primerament en parts iguals a uns ballesters precedents de Tortosa i després el va deixar a Raimon de Rocafull l´any 1248.3

          Noves organitzacions de caràcter jurídic i polític fan la seua aparició a l´antic territori  islàmic de Balansiya, ara conquerit pels cristians i on, els papers dels castells tenen una funció diferent. Les fortaleses, a banda de la funció militar, estan relacionades en les terres del seu domini i com no, amb les comunitats de camperols que les habiten. Eixes antigues fortificacions islàmiques tingueren que adaptar-se a les noves mentalitats feudals. Quan es varen produir els primers assentaments dels nous colons cristians es va procurar   que aquestos residiren també prop de la fortalesa. Així, aquestos quedaven compromesos en la defensa , si era necessari, del castell. Hi havia una sèrie de vincles i de relacions entre l´alcaid de la fortificació i els camperols que habitaven dintre dels territoris que pertanyien a la jurisdicció castral, en aquest cas de Corbera.

        Al 1280, el rei Pere III mana a Pere Lope Çorito que donara patis i camps als peus del castell per tal d´edificar una vila i que es repartiren les terres necessàries entre els repobladors cristians. En eixe mateix lloc havia existit ja en temps dels musulmans una alqueria o “rahal” Amb el manament del rei, la nova vila de Corbera tenia una personalitat jurídica pròpia. El monarca va indicar  Pere Lope Çorito que organitzara de la millor manera la distribució de l´interior de l´albacar del castell per poder edificar allí la nova vila de Corbera4. De totes maneres, el rei va permetre  Pere de Sobirats construir una casa fora del recinte del castell5. D´eixa manera Sobirats evita sotmetres a la jurisdicció militar de l´alcaid de la fortalesa. A l´any següent el sobirà, amb la seua mentalitat defensiva i com a conseqüència de la revolta del mudèjars ocorreguda anys abans, canvia d´idea i ordena als habitants de Corbera que destruïren les seues cases i que en feren unes noves a l´interior de l´albacar del castell6 . El rei ordena a Joan Panicer que els colons de Corbera residiren a l´interior del castell i que això es portara a terme abans de la festivitat de la Mare de Déu d´Agost7. Esta clar per tant, que el atraure població, tenia com objectiu el cultiu de camps dintre del districte castral de Corbera i per un altre costat, s´exigia que els colons residiren al interior de la fortalesa i a més, tenien que col·laborar amb la defensa de la mateixa, vinculada aquesta al control del territori. Aquestes mesuren ocasionaren en més d´una ocasió conflictes i provocaren desconfiança de tipus jurisdiccional entre l´alcaid del castell i els pobladors que residien a l´albacar de la fortalesa. Això provocaria que alguns colons decidiren anar a altres senyorius pròxims o residir fora de les muralles del castell, eximint-se així de les obligacions si residien a l´interior del castell. Aquells que habitaven a l´interior de l´albacar es veien obligats a prestar els seus servissis si l´alcaid així o requeria però, també tenien compensacions. Els alcaids posaven en practica la política de la Corona referent als assentaments de terres dintre del territori jurisdiccional del castell. La nova vila de Corbera ubicada a l´interior del recinte castral tingué alguns problemes per tal de quedar definitivament establerta i consolidada, encara que al final es va aconseguir. El rei manà la millora de serveis i la construcció d´edificacions que ajudaren al definitiu establiment de la vila. Així, per exemple, es varen construir forns al castell i es va autoritzar el fer un mercat.8 Per manament reial, noves famílies procedents de Moncofa venen a Corbera per residir en el castell.9 A partir de 1320 la nova vila de Corbera esta ja molt mes establerta10 .Aquesta consolidació d´aquest assentament queda reflectit a l´any següent, el 1321 quan els seu habitants demanen que les reunions del Consell de la Vila de Corbera no es feren en Riola i que es celebraren a Corbera, ja que aquesta ja tenia una notaria, una cúria i una església pròpia. El rei va desestimar aquesta proposició i el Consell de la Vila de Corbera continuà celebrant-se a l´església de Santa Maria de Riola, alqueria que pertanyia a la jurisdicció de Corbera. 11 El 1335 el rei concedeix a Gilabert de Corbera autorització per la realització d´un mercat tant a l´interior del castell com a la vila de Corbera12. Això ens indica que a pesar de les pretensions de la Corona de que els habitants de la nova vila de Corbera residiren a l´interior del castell, va haver certa reticència per habitar en l´esmentat lloc i alguns dels poblador preferien habitar extramurs de la fortalesa, als peus de la muntanya. De totes maneres, al 1327, bona part dels veïns de Corbera habitaven a l´interior del recinte castral però, amb posterioritat, de nou Corbera quedarà situada als peus de la muntanya del castell i amb el temps, la població baixà a la plana abandonant l´albacar, primer lloc on va quedar establerta la nova vila cristiana de Corbera.    

 

                                                                   Miquel Gómez i Sahuquillo

                                                                            Estiu de 2004  

 

                      BIBLIOGRAFIA:

 

       BURNS, R. I.: Moros Cristians i Jueus al Regne Croat de València. València, Edicions Tres i Quatre, 1987

       FERRER NAVARRO, R.: Conquista y Repoblación del Reino de Valencia. València, Del Sénia al Segura, 1999

       GARCIA, V.: Llibre del Repartiment del Rei Jaume I, València, 1970.

       LOPEZ ELUM, P.: Los Castillos Valencianos en la Edad Media. Vol. II. València, Biblioteca Valenciana, 2002

      VVAA: En l´Oblit. Sant Miquel de Corbera. Torre Musulmana i Centre Espiritual, Corbera, Festes de Sant Miquel i Sericor, 1998

 

              

---

1 Arxiu Municipal d´Alzira (A.M.A.) Cartas y Cedulas Reales Manuscritos. Nº Reg.. 574, Sig. 020/1

2  No totes les donacions apareixen reflectides al Llibre del Repartiment, algunes d´elles son donacions posteriors i apareixen en altres documents. Eixe es per exemple el cas d´Othos, on el rei el 1263 dona a Arnalt d´Antis terres en aquesta alqueria situada al peus de la Muntanya de Sant Miquel, (Arxiu de la Corona d´Aragó  /A.C.A. Reg. Can. 12, fol. 136). No obstant, anys abans, quan el 1248 Jaume I atorga a Fra Bernat Oller la muntanya de Sant  Miquel per construir la primera parròquia de Corbera, assenyala  que també li concedia unes cases que estaven a l´aqueria situada en eixe lloc i on el nom de la mateixa no queda reflectida a les donacions del Llibre del Repartiment. Suposem que es aquesta alqueria d´Othos de la que hem parlat abans: “...et domos in alqueria ubi est (h)ereditas...!” (A.C.A. Reg. Can. 22 fol.50v).  Un cas semblant es el de Polinyà, on es fan donacions en aquesta alqueria el 1270 i també el 1271,encara que no apareixen tampoc en l´esmetat llibre del que hem fet referència. Per una altra banda en altres casos, solament la toponímia ens pot ajudar a descobrir noves ubicacions d´alqueries, així també com el lloc on aquestes estaven situades. Tal es el cas d´Al-Mussafes, situada entre els termes de Llaurí i Corbera i en un lloc idoni de comunicació, al mig de terres de cultiu. Es en aquestos casos on l´arqueologia ens ajuda a descobrir aquest tipus d´assentaments del que no hi ha cap documentació escrita i es la cultura material la que ens pot donar informació al respecte.    

3   “...A Raimón de Rocafull, cinc cents sous i el castell de Corbera, de manera que el tinga de per vida, que els cinc-cents sous els perceba de les rendes de Corbera, i que custòdie el castell sense la despesa del rei nostre. I mentre durarà la guerra d´Al-Azraq, no estem, obligats a tornar-li la despesa del dit castell. En setge de Llutxent, 15 de març.” GARCIA, V.: Llibre del Repartiment del Rei Jaume I, València, 1970. . VVAA: En l´Oblit. Sant Miquel de Corbera, torre musulmana i centre espiritual. Corbera, Sericor, Festes de Sant Miquel, 1998.

       Eixe mateix any de 1248, el   rei Jaume I va signar un document  on nomenava primer rector de Corbera Fra Bernat Oller, al qual li atorgava una muntanya per fundar un temple i que es convertiria en la primera parròquia de Corbera: “...damus et concedimus per (h)ereditatem prop(r)iam, francham et liberam, vobis fratri Bernardo et vestri ssuccesoribus in perpetumm ilud podium q(u)od es tante castrum de Corbera ad construendum ibi ecclesiam, et domos in alqueria ubi est (h)ereditas, et unum ortum quattuor fanecatarum contiguum domibus preditir, et duas, iovatas terre contiguas dicto pocio.”(A.C.A. Barcelona, Reg. Can. 22, fol. 50v.).

       Pel que fa a Corbera, durant el període islàmic, es molt provable que o bé dalt de la fortalesa o bé als peus de la mateixa podria haver existit algun nucli de població. De nou al LLibre del Repartiment vegem com a Pere de Subirats el rei li dona el 1249, “...unes cases al rafal de Corbera...”  Bernat Sardina rep en eixe mateix lloc unes cases. En aquest mateix Llibre del Repartiment tornem a vore com anomena Corbera com un “rahal” però, també com una alqueria. El rei concedeix a “...Pere de Roqueta, unes cases, franques i lliures, a Corbera, en el seu Rafal, i dues jovades de terra en la mateixa alqueria...” GARCIA, V.: Llibre del Repartiment del Rei Jaume I, València, 1970. VVAA: En l´Oblit. Sant Miquel de Corbera, torre musulmana i centre espiritual. Corbera, Sericor, Festes de Sant Miquel, 1998.  

4        “...açoloquiam castri nostri Corbaria, ita quod eandem açoloquiam condirectam teneas, et in ea maneas et hospicium tumm teneas dum nobis placuerit.” (A.C.A. Reg. Can. Nº 48, fol.193)

5       “...Baiulo et iusticie Corbarie; mandamus vobis quatenus non compellatis nec compelli paermitatis Peretum de Sobirats ad construhendum domicilium, et residenciam faciendum, intus castrum de Corbaria, quum nos concedimus ei de gracia quod dictum domicilium suum construat et residenciam faciat sicut alii faciant estra murum dicti castri; datum Valencie, idus Februraii.”( A.C.A. Reg. Can. 44, fol. 169v.)

6     “...edificaverit domos in albacario castri de Corbaira”  ,“...destruatis et diruatis omne   alquerias. ”   (A.C.A. Reg. Can. 50, fol. 120v.)

7       “...omnes populatores de Corbera et eisudem termini ut hinc  usque ad primum vwenturm festum Sancte Marie augusti edificaverut domos in albacario castri de Corbera.” (A.C.A. Reg. Can. 50, fol. 120v.)

8        A.C.A. Reg. Can. 202, fol. 120v

9        A.C.A. Reg. Can. 204, fol. 15 i 205, fol. 188 i 189

10       A.C.A. Reg. Can. 234, fol. 62v

11       A.C.A. Reg. Can. 249, fol. 150 i 151

12       A.C.A. Reg. Can. 489, fol 175